La mossa qui m'estima i set poemes més
12 Juliol, 2019 06:31
Publicat per jjroca,
Poemes
La mossa qui m’estima
La mossa, qui m’estima,
em duu el cor robat,
em guanya en el combat
del dubte amb la boirina.
Diu que ens casarem,
un capvespre, a l’ermita,
mai sabré si predica
o endevina el moment.
Haurem fills a l’engròs,
bona taula parada
amb coberts de debò.
Menjarem plata i or
i també una arengada,
però amb mel i mató.
Estic cansat
Estic cansat i un xic avergonyit
del meu anar enmig de grans sotracs,
m’agrada el beure, el somni i l’oblit
i quatre contes de vells avantpassats.
Com sóc maldestre, albiro altre món
on tot s’avé a la deessa fortuna,
estic rabiós enmig de llamps i trons
que van a raure, de nit, a la llacuna.
Estic cansat a mans d’un reietó
qui juga fort amb les cartes marcades
per guanyar, avui, demà i quasi sempre,
a un joc ferotge massa decebedor.
Acabo el dia, la nit em portarà
a entaforar-me en oblidat envà.
Les hores passen
Les hores passen
i s’entaforen
en el mai més.
Les fulles cauen
i després ploren
enmig del fred.
En el corriol,
les quatre abelles
van, amb les presses,
a cercar flors.
Tardor és tardor,
temps de volences,
de sentinelles
guaitant el sol.
A la vora del camí
A la vora del camí,
no hi ha roselles
ni margarides.
Hi ha herbes, de totes mides,
treballant de sentinelles
sense glatir.
Al capvespre, el cargol
s’enfila en una tija
per veure allunyar-se el sol
sense pena ni fatiga.
Més enllà, veiem l’aranya
la teranyina bastint,
una mossa com s’afanya
abans d’aplegar a la nit.
La veïna del meu hort
La veïna del meu hort
diu que menja, però poc,
es passa el dia a la serra
per a aprendre a ser d’esquerra,
és al bell punt del migdia
quan recorda a la família
i torna a baixar al prat
per fer la segona part.
A l’hort, ha posat tomateres,
pebrots verds i albergínies,
n’hi haurà de ben poques mides,
les vendrà amb quatre monedes.
I quan la fosca esdevé
s’asseu en el seu carrer.
Quatre palles a les golfes
Havent sopat, a l’estiu,
qui no fa la gran contalla:
el carrer és una batalla
d’homenots cansats i vius.
Quatre palles a les golfes,
lleixes buides al rebost,
esperant el mes d’agost
per recollir dolces pomes.
La taverna estarà buida
de mariners enfadats
per no gaudir de la barca.
Un cop de mar duu recança
sense ganes de viatjar
mentre la vella els amida.
El misteri de la nit
El misteri de la nit,
a l’albada, com s’allita,
no hi ha ordre ni esperit,
de paciència: gens ni mica.
Sentinelles dels meus somnis
no em portéssiu a bon port,
les ferides porten pors,
els aldarulls, mal negoci.
El misteri de la nit
prompte farà son viatge
entre núvols i tenebra.
Poseu-me dalt una estrella
car vull trobar mon coratge
abans d’arribar al neguit.
Escriure un vers a lloms de la follia
Escriure un vers a lloms de la follia
amb gest amable, curós i displicent,
cercar, de nou, la innoble companyia
d’avantpassats captius d’un altre temps.
Per sentir el goig inútil de la fressa
d’aquell regust de llimades raons,
endevinar del monstre la feresa
i tombar hores cercant un altre món.
No vull fidels ni pauses segellades,
voltant, egregis, somnis per a fer
en terres velles, dures i maltractades.
Poseu el seny, envolteu-lo de rauxes
i oferiu-lo al gran manifasser
per a, després, endolcir noves nafres.