Pensaments educatius (XXIV)

11 Juliol, 2019 07:23
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Màxim d'errades dues per lletra.

Necessito un altre alumne i emprendré el vol.

Són educats, no solen despertar-me.

Va ser avaluar-los i posar-me a l'infern.

Mestre, sense experiència, s'ofereix per a córrer.

L'avaluació ha estat un èxit, només he perdut una orella.

Ja coneixien el tres i em posen numeració binària.

El ministre canviarà fulls per fulles.

Aprenen tant que viuran a Mart.

Mestre pobre festejaria amb psicòloga.

Fa dies que parlo, ja dec ser lluny.

Era bon mestre, responia abans que ells.

Necessito un llibre atractiu i sense compromís.

Darrera reforma: Els alumnes sortiran amb codi de barres al cervell.

Donaré els conceptes en capses de quatre.

Es prega ensenyar sense ànim de revenja.

Accepto un trenta per cent de respostes polivalents.

Hem de crear el concepte d'alumne absent.

Per dalt o pel costat, tots han de superar el curs.

Abans de respondre l'examen, consulteu l'ideari del centre.

Es valoraran les ganes de no tornar a venir.

Proveu d'identificar preguntes i respostes.

Mai un dubte hauria de portar el caos.

Ensenyar és necessari, no vital.

Massa conceptes poden esdevenir en divinitat.

No em resisteixo a ensenyar-los de tant en tant.

He assistit a massa reformes de mort sobtada.

Quasi estic convençut que ensenyar no provoca càncer.

Donaré una lliçó sense pensar amb el lucre.

No necessito dictadors, en tinc una vintena.

Alumne, sense interès, representa el capital.

A meitat de curs, les aigües ni ofeguen.

Mestre jove s'atipa de somiar.

Ofereixo ministre per no poder atendre.

L'alumne no pot ser un ruc, li manquen un pam d'orelles.

Alumne excel·lent aprendrà sense prendre.

He comprar força ciment per si hi ha reformes.

Aprenent de mestre, ha comprat claus i creu.

L'escola és gran, no cal fer comprensió.

Els resultats han estat bons i poc entenedors.

Mestre, sense vocació, només aspira a sant.

Dues reformes més i podré volar.

M'he afegit a ells per a aprendre.

La classe no arribava al caos, era massa petita.

A la lliçó, li he tret l'apèndix, es recupera bé.

He prohibit pensar en tot el curs.

Els he pujat la nota una octava.

Desitjo que mai arribin a la feina.

Mai una escola pot ser un infern el mes de gener.

Té un coeficient intel·lectual alt, d'aquí estant ni es veu.

He demanat una finestra audio-visual.

De moment, confonen corbs i orenetes.

Fa temps, existia un concepte anomenat ortografia.

No sé si entenen la diferència entre aprovar i tastar.

Tenen més memòria auditiva, ho comprovaré amb el timbre.

Mai dubto que aprenen el necessari.

Els objectius terminals els deixarem per a més avant.

Escriure és un bastó massa gruixut.

Aprendrien més si els tapéssim les orelles.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XXIV)

08 Juliol, 2019 06:04
Publicat per jjroca, Epitafis

Podeu portar flors, però no us descuideu el rebut.

Necessito flors de romer, estic recollint mel.

Sortiré a ballar si puc convèncer a la senyora.

Només necessito el certificat de bona conducta.

La majoria, hem vingut per mort natural.

No se m'acut cap excusa per sortir.

Estàvem bé fins que va arribar: Come here!

Suposo que, ara, m'ho explicaràs tot.

Necessito les dents per al dissabte vinent.

Ni et comentaré la cara que fas.

He demanat un canvi de sexe.

Si no para el vent, prompte podré fer un hort.

La propera vegada fes-me un extracte.

Un dia d'aquests m'hi poso.

Senyor guàrdia: Algú m'ha pres l'anell i les sabates!

He oblidat quan vaig arribar.

En veritat només li feia cent dotze anys.

No em reconec: he perdut els nervis i les ganes de beure.

Dos crèdits més i hauré el títol de difunt.

M'han fet vint misses, però els padrins encara no hi són.

Canvio nínxol assolellat per apartament a la vora de la porta.

Acabo d'arribar i no m'han sortit a rebre.

Tampoc em pensava que estès tan avorrit.

Fes el que vulguis, però no facis tard.

Estic preparat per a tocar el dos.

Tampoc cal que m'ensabonis.

Mort, sense compromís, necessita companya.

Odio les visites programades.

Mamà, em porto bé!

He perdut l'instint de conservació.

Vull ser independent!

Digueu-li al dimoni que el trobo a faltar.

Jo també penso amb vosaltres.

Per on vols que comenci?

M'he fet molt casolà.

No sé com acabaré de pagar el pis.

Encara no he mirat el llistat dels nouvinguts.

Digueu-li a la senyora que no porti pressa.

És la primera vegada que no vaig a caçar.

El metge m'ha recomanat sortir més.

He hagut de tancar per la grip.

Busco jove per a relació seriosa.

Sento no venir a l'enterrament.

La propera vegada vull música.

Ball suspès per defunció.

De la quinta, hi som quasi tots.

Prompte seré el mort del mes.

Aquest mes no hi ha excursió.

Respiro amb dificultat.

Per un cop que no vaig aturar-me.

Perdona, però no t'esperàvem.

Fins ara, estic bé!

M'ha tocat un veí fatxenda.

Us faig saber que estic fent la migdiada.

Dóna tres cops i mira el cel.

De fet, he perdut una mica de cabell.

No sé si em podré recuperar a temps.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XXIV)

08 Juliol, 2019 06:01
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Tot i tenint només un cap, em faig un embolic cada dia.

Mireu si és poc espavilat que ha de viure i encara es preocupa.

Tinc un tracte amb la mort, m'ha dit que només vindrà un cop a buscar-me.

Si fes cas al meu cos, menjaria tres cops per setmana.

Estic content, a la fi he aconseguit carregar-me de pecats.

Anar al cel o a l'infern és qüestió de gustos.

El millor de ser pagès és tenir arbres per companys.

M'agrada tant respirar que ho faig contínuament.

Que els diners agraden ho demostra que no importa tenir-ne de repetits.

He passat mitja vida intentant ensenyar de volar una catifa i no me n'he sortit.

Veniu amb mi, us adonareu que no tinc res per ensenyar-vos.

Els pobres arriben prompte al cel, gairebé no porten equipatge.

Economia és el camí d'un coix.

Morir és una empresa llarga, pot durar fins cent anys.

Estimar és una malaltia contagiosa amb efectes contradictoris.

Sóc una ampolla de mal vidre plena de forats.

Ell no em fa cas!, dubto que se n'hagi assabentat.

Tornar és acceptar que no anaves bé.

Escriure és tan bonic que només ho haurien de fer els bojos.

Em fa mal tot, fins la punta del llapis.

No perdo el temps, ell sempre està en el meu costat.

M' agrada l'hivern, no cal saludar a la meitat dels veïns.

El sol és un viatger amb pocs diners.

No tingueu por de perdre, és la vostra condició.

Si quan la vaig conèixer era jove, qui me l'ha canviat.

El dimoni m'ha dit que treballar és dolent, pots acabar tenint diners.

Tinc tres amics absents, la resta són invisibles.

Vostè no sap qui sóc i jo ho estic dubtant.

Patir és estimar i no existir.

Per molta feina que facis, el temps se l'emportarà tota.

L'infern és una caixa sense tapa d'on s'escapen els tresors.

Pel camí, trobareu amics que us acompanyaran poc temps.

Sento arribar d'hora, el camí era prou dolent.

Engreixar-se és escombrar les muralles de l'estètica.

Si voleu ser feliços no deixeu de somiar espais oberts.

Estic buscant un racó a casa on no passi l'escombra.

Estic viu, m'ho ha dit l'inspector d'hisenda.

El pitjor de les dones és que acaben descobrint que l'home és un nyap.

Em tornaria a casar, però ja em van cridar prou.

La felicitat és una fadrina que no vol ser esposa ni mare.

Tinc una vida ensopida, no la venc a cap preu.

Estic bé sense fer res, sóc un bon aprenent de mort.

Tinc prou paga, espero operar-me de l'estómac.

Intentava convèncer el cotxe de viure sense gasolina, però em deixava a peu.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XXIV)

08 Juliol, 2019 05:54
Publicat per jjroca, Poemes curts

La jove sabia

que em poso vermell,

sóc tot un mesell

passant per la vida

on tot és hivern.


Una cuca canta

la dolça cançó,

parla d'un senyor

qui l'ha enamorada

i, en ser nit, s'adorm.


Hauré de somiar

en terres llunyanes,

en terres estranyes

on ni cal menjar

ni enllestir mesades.


Com et contaré,

voreta del folc,

que viure no es pot

sense posar fe,

haig febre del tot.


A la vora de la mar,

hi ha una princesa

amb la tovallola estesa

i mil estris per jugar,

mai serà reina.


Una pobra rosa,

plena d'il·lusió,

demana, si es pot,

ser la més formosa,

li diuen que no.


La barca navega

per tranquil·la mar

ni es plany ni es queixa

per fer massa tard,

viatjar duu enveja.


Com estalviar-se

la primera part,

quan vingui a posar-se

tota dintre el cap:

és la nova idea.


Sense ganes de glatir

menjo cebes a desdir

és la gaia ciència

qui em porta aquí,

de segur que encerta.


Pobrissons humans

tan lliurats a tot,

volen ser galants,

obtenir la dot

i no fer-se grans.


En el regne

de la sort

cada vespre

porta or,

no és per vendre.


Comencen ara

les grans meravelles,

aquest doll d'estrelles

vora de la barca,

com vull ser amb elles.


Per a viure

sense dot,

no cal riure

ni subscriure

cada mot.


Com un gegant

sense coratge,

porto equipatge

per no fer tard

al gran viatge.


Manta flors

en el jardí

volen mons

on el gaudir

és devoció.


Ni les portes

tenen ganes

de dormir en el carrer,

totes volen,

totes somien,

en ballar i quedar bé.


Si quan crida el temps

que vingui l'hivern

no em trobeu despert,

és que sóc conscient

que he perdut el tren.


La princesa espera,

seguda, a la font

que vingui l'amor

a la primavera,

som a la tardor.


Diria que la follia

tot i venint del desert,

aplega, com cada dia,

a les terres de ponent,

fer-se vell és gosadia.


Si la lluna plena

demana per mi,

dieu-li que sí,

que escolto la queixa,

però poc puc dir.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XXIV)

08 Juliol, 2019 05:45
Publicat per jjroca, Epigrames


És quan erro
quan ho amido,
és quan peco
quan ho oblido.
 

Atapeït
amb el conyac,
pel matí,
sóc tot un nyap.
 

Tot un cos
per controlar,
massa por
per a guanyar.
 

I per Tots Sants
els panellets,
els morts vivents
ben barrejats.
 

Una noia demana
un príncep blau,
potser li escau,
potser li agrada.
 

Al carrer Major,
les cases són nobles,
sense massa pobres,
sense massa plors.
 

L'home estadant,
segut al cafè,
diu com li convé
el dret de garlar.
 

Vull per millor amic:
un arbre amb sa ombra,
un estiu qui em porta
al regne dels grills.
 

La neu reposa
d'un viatge dolç,
prenyat d'amor
on res mai sobra.
 

Les olives i el pagès
dormen plegats,
ell somia en no fer res,
elles jauen dintre el sac.
 

Una nit dormia
en un tou coixí,
quan va aplegar el dia,
la nit va fugir.
 

Mireu com em menja
aquest déu valent,
com vol la revenja,
com em torna vell.
 

Una noia sola,
amb pas indecís,
vol tornar a l'escola
per a trobar l'encís.
 

La mort portava
el sarró buit,
només viatjava
cercant ajut.
 

Agafo el camí
que porta al perdre,
cercant amics:
porucs i tendres.
 

Quan el bosc proclama:
bondat i recull,
aplega aldarull
i tot s'esbatana.
 

Maria voldria
sortir a passejar,
quan el sol la mira
i diu que se'n va.
 

Posa pedres
a la son,
si les lleves,
farà el vol.
 

I Déu em comenta,
quan es troba sol,
que l'home no el vol
i, quan pot, l'afronta.
 

Si l'hivern volia
aplegar al meu llit,
coixí li faria
per si vol dormir.
 

Una casa sola
no vol benestant
ni festes galants
ni nins a la vora.
 

Per aprendre
a treballar,
compra llibre
i a estudiar.
 

Paraules d'amor
el vent les envola,
és un vent tanoca,
mai somia de cor.
 

Una rosa sola
al preat jardí,
demana si toca
fer l'amor venir.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

A primeries d'hivern i set poemes més

04 Juliol, 2019 06:06
Publicat per jjroca, Poemes

A primeries d’hivern


I somiar, com somiaré

amb cavallers i fantasmes,

el castell m’agrada més

amb finestres i persianes.

He bastit tot un teler

on treballar el cotó,

en pocs dies, n’aprendré

a posar ull al botó.

Aprenent de mentider,

els capvespres, assenyat

i lliurat a l’aventura.

M’agrada el llum de lluna

que es divisa del terrat

a primeries d’hivern.


Prou estorat


Ni sé d’on sóc ni tan sols demano,

m’agrada el lleure, fugir de l’amo

i atonyinar-me amb vent suau.

Doneu-me, ara, pau perquè escau,

he de sortir, trobar on m’escanyo,

tornar al capvespre, omplir el catau.

Després, llevar-me en un desori,

agafar un vas, anar bevent

espaordit com va la gent

per sestejar sense negoci.

M’agrada el deure tou i pausat,

emplenar ampolles per buidar els vasos,

esperar un cop: l’amo dels nassos,

ben adormit, prou estorat.


Primaveres del meu cor


Primaveres del meu cor

no em feu la guitza,

poseu aigua a la pica

per si aplega el bon llop.

Aprenent, sense negoci,

massa portes m’han tancat,

els diumenges, faig salat

i en demano per als pobres.

Primaveres del meu cor

no passeu ànsia

per aplegar al somicar.

Els dilluns, no vull anar

per si escalfa la fal·làcia

mentre va perdent l’amor.


En el cor eixut


En el rajolí

de les hores dolces,

ens posen les proves

per a saber si

aprenem de sobres.

En el cor eixut,

manen les tenebres,

sempre satisfetes

per haver vençut

en batalles plenes.

I tot s’endevina:

amable i conscient,

dèries de la gent

sense massa guia.


Només som manats


Segarem el blat

i vindran esquelles

en aquest nou prat,

estimat, d’ovelles.

Com a mal pastor,

hauré hores baixes,

espero el senyor

amo dels meus dies.

Segarem el blat

i farem garbelles

ben amples i grogues.

Enmig de les fosques,

cercarem penells,

només som manats.


Els joves volen ciutat


Massa les cases tancades,

gairebé buits els carrers,

el sol comptant les teulades,

força somnis per a fer.

Els joves volen ciutat

on cobejar llur futur,

la resta vivint d’esclat,

tots topant el mateix mur.

Sentinelles del no res,

vilatans del desconcert,

anem apilant desitjos.

On resten aquells anissos,

aquell viure resplendent

enmig d’aquest curt recés?


Amb el rostre turmentat


Amb el rostre turmentat,

caminant cap al migdia,

un heroi, veieu com crida,

maleint el seu estat.

Va ser noble, farà anys,

amb terres, castell i bosc,

el futur el veu prou fosc

ple de dubtes i paranys.

Va tenir dolça muller

fins que va partir a la guerra

i tornà a casa ferit.

Allí, perdé el millor amic

enmig de la gran desfeta,

va ser un cop molt matusser.


Ni pany ni clau


Ni pany ni clau

ni aigua a la cassola,

sempre amagant la nosa,

vivint com un esclau.

Un lladre, entremaliat,

de sospirs melangiosos,

com li cruixen els ossos,

com el guanya l’emprat.

Segrestat mariner

vas dormint a la barca

sota un sol prou feixuc.

Has estat ben vençut

per la vella nissaga

de patrons malfeiners.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (XXIII)

03 Juliol, 2019 05:34
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Mare, amb quatre fills, necessita més miracles.

Jesús tornarà per a fer el camí de Sant Jaume.

Jesús mai porta una creu de recanvi quan va de visita.

Satanàs temptarà Jesús amb dipòsits preferents.

Judes encara es ressent del mal de coll.

Tomàs dubta que Déu hagi escrit els manaments.

Aaron ha demanat a Moisès que pugi a una muntanya amb telefèric.

Déu no vol pecadors rondinaires.

Tres creacions més s'han posposat per diferències en el guió.

Jesús li ha proposat al Pare una mort més dolça.

Déu ha disposat que la neteja del cel es faci quan Ell no hi és.

Els dimonis demanen a Satanàs anar a la terra tres cops per setmana.

Queda reduït l'horari de temptacions fins a l'estiu.

Els casats per l'església aconseguiran deu punts extra.

La Verge està cansada de tants noms i vestits.

Jesús no tornarà a néixer en una establia sense calefacció.

El Baptista evita trobar-se amb totes les Salomé.

Jesús es posa trist quan s'acosta la Pasqua.

Jesús portava una creu grossa tot i sent fadrí.

He posat els pecats en capses de deu, per si moro de sobte.

Sant Pere no em vol deixar les claus del cel els dissabtes al vespre.

No endevino perquè Déu ens allarga la vida.

Cap deixeble creient hauria de viure més de trenta-tres anys.

Déu fa mil·lennis que es busca el melic.

Déu farà servir, en tot el regne, el color blau.

He enganyat a Sant Pere, li he dit que era pastor.

Els rics no han d'anar al cel, tot el transport és públic.

Satanàs no accepta temptacions col·lectives.

Jesús està disposat a fer les amèriques.

Satanàs ha inaugurat la fira de turments.

Déu espera aconseguir homes neutres.

La Verge demana a Déu un Calvari menys dolorós.

Prompte encetaran una promoció de nous profetes.

Satanàs vol més puntualitat a la sala de calderes.

Tomàs dubta que Jesús faci parlar els muts.

Fan falta jutges sense prejudicis de fe.

Déu espera, algun dia, arribar a ser avi.

Moisès està disposat a fer cursets d'orientació.

Judes evita visitar parcs i jardins.

Sant Pere li ha dit, a la dona, que no pot deslliurar els dimarts.

Satanàs ni vol sentir a parlar de les energies netes.

Déu reduirà en el manteniment de la fe.

Hi ha problemes de protocol entre profetes i apòstols.

Satanàs espera perdre un deu per cent de grans pecadors.

Per tal d'estalviar, el bull de les calderes començarà als 95ºC.

Es considera gola a partir del seixantè mos.

Queden suprimits, temporalment, els turments elèctrics.

Satanàs creu que, els dimonis, perden múscul.

Déu vol una fornada d'àngels apolítics.

Déu suprimirà les visites guiades de menys de deu fidels.

Jesús considera que es pot treure el vi de la missa.

La Verge ha demanat menys sessions de maquillatge.

Déu veuria, amb bons ulls, aconseguir més vacances.

Déu assumeix que, moltes vegades, es troba sol.

Satanàs vol allargar el sistema de penediment.

Tomàs dubta que tingui dubtes.

Judes prepara una campanya de promoció per a Jesús.

El sindicat de dimonis demana més vacances de plaer.

Déu ha demanat, als serafins, més programes musicals.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XXIII)

03 Juliol, 2019 05:29
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Arriba el mestre, es prepara el combat.

Costa tant aprendre que no crec que serveixi.

Augmentant la ratio, arribarem a la sublimació.

Pecador, sense estudis, pot arribar enlloc.

No fem avaluació contínua, ens costa deturar-la.

Poden errar i descansar una bona estona.

Han fet una avaluació externa, estan tots refredats.

Conec un savi, però mai ve.

Farem un control de l'avaluació i sabrem qui és qui.

Som al claustre, del refectori, passem.

No és bo comprar saviesa en pots grans.

Mai falten motius per pregar.

Assumeixo que són experts en fer nosa.

El país de l'avorriment no té gaires portes.

Ahir, quasi em prenen el seient.

Alumnes sense fronteres, no necessiten mestres.

Ja tinc tres mares que saben més que jo.

Tant com aprenen i no se'ls nota.

Si no n'aprova cap, hauria de fer noves lleis.

El món és una sínia governada pels sirgadors.

Hauria d'aprendre sense ànim de lucre.

Un ministre amb menys de tres reformes és impresentable.

A la primària, queden exclosos els números rojos.

A partir d'ara, els mestres seran més quatre.

Volem nois educats, no cal que pensin.

Una escola pot ser un infern, però no és etern.

No puc comptar amb cigrons, se'ls mengen.

He comprat una escala per donar lliçons d'altura.

Quasi m'han convençut que un control durava vint segons.

L'alumne confonia savi amb vi sa.

Porto mitja hora provant d'amagar-me dessota d'un full.

Revisió de controls, sis tenen febre.

Hi ha respostes intel·ligents que no vénen al cas.

Pati no ha de ser, precisament, sofriment.

Han defugit els Reis i no m'han manllevat cap alumne.

He pogut entrar a classe, a saber el perquè.

No haig por dels continguts, més bé dels comentaris.

Han aprovat un seixanta per cent, la resta no ha pres part.

Tenim objectius mínims en oferta.

L'inspector m'ha vist, he d'amagar-me millor.

Hem de deixar la base deu per als déus.

El seu fill no està suspès, li manca ingravitació.

Necessito un rellotge amb hores de vint minuts.

Els tinc empatia, però no tanta.

A les nou i cinc, tancaré només una opció.

Cal educar al ministre.

Per aprendre, que passin gana.

Estudiarem català en castellà.

Escola, sense recursos, necessita ambició.

Qualsevol alumne pot fer de mestre tots els diumenges.

Escola oberta, fa falta un pi sense massa estudis.

Control de recuperació a boca tancada.

Objectiu terminal: Curset de respiració assistida!

Es demana mestre rellotger per a despertar l'interès.

Introducció de mosques a les classes avorrides.

Farem servir un problema amb tres solucions o quatre.

Necessito alpinista per sermonejar a la muntanya.

Mestre, sense pedigrí, tindrà cura dels díscols.

Mare, molt preocupada, no ha encertat el tutor.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2 3