23 Juliol, 2019 22:18
Publicat per jjroca,
Epigrames
El vi em porta
a regnes de pau,
allí, on els babaus
enceten la troca.
Una núvia jove,
amb un cor novell,
pensa que un poncell
es pot dur en un cove.
No vull ni sé
on viu el sacrifici,
aquí, al cementiri,
només ens falta fe.
Pel corriol passava,
el passat estiu,
una bella dama,
algú sap on viu?
A la casa gran
les portes mandregen,
els homes enceten
ponts del bell estar.
Quan camino
per la ment,
m'atrotino
de valent.
Cavaller, sense cavall,
cerca una cambra,
la voldria a la solana
amb un bon foc a la llar.
Mare, que sigui ric
i tots m'envegen,
hauràs de posar-me enmig
de sentinelles.
Al camí de l'era
ni el blat ni el ruc
ni galta vermella
ni sacs plens ni buits.
A Betlem, pastors
mirant una estrella,
enmig la tenebra,
un Infant joiós.
Maria, esblaimada,
Josep, delerós,
és massa feinada
ser pare i espòs.
Apleguen els Reis,
tots, a l'establia,
com mira Maria,
com guaita Josep.
Aprendre, aprendré,
ho dic de debò,
no sé on aniré?,
però sabré molt.
Si teniu fred,
sentiu basarda,
cerqueu la calma
vora del braser.
Les olives, al molí,
conten mentides,
diuen que volen morir
entre amanides.
Si la lluerna
crida la nit,
la lluna plena
cerca marit.
Sant Josep demana
un sostre ben dolç,
la Maria esclata,
aplega el minyó.
Quan m'estimes,
pujo al cel,
menjo rotlles,
els suco amb mel.
A casa la bruixa,
mai sobren pebrots
ni es para la cuina
ni s'atura el foc.
Maria, tossuda,
demana per mi,
li diré que sí
per veure si cura.
Una vaca plorava
enmig del prat,
com que sola es quedava
ni vol menjar.
A primeres hores
de la Nit més dolça
ni els pastors s'adormen
ni en Josep hi toca.
Enmig de l'hivern,
quan la neu davalla,
vull coixí de palla,
el foc ben encès.
Maria dormia
a l'estable estant,
Jesús es fa gran,
quasi té un dia.
Afegeix un comentari
