Pensaments festius (XIV)
19 Abril, 2019 06:22
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Ser dropo s'esborra amb l'edat.
Ser feliç és saber entrar dintre teu sense sentir-te estrany.
Ser fidel és una virtut innoble.
Ser pobre és fàcil, només cal oblidar-se dels diners.
Ser savi és oblidar la feblesa i aprendre a viure sense ella.
Ser vell és sortir de la casa de l'aparença.
Seure és reconèixer la condició humana.
Si cau una dona és perquè té el centre de gravetat més amunt.
Si Déu ens estimés, posaria més distància del cervell a la llengua.
Si Déu m'hagués volgut intel·ligent, ja ho seria.
Si el cel fos tan clar, tots els àngels tindrien mal de cap.
Si el menjar fa aquest camí, com deu ser el de la saviesa.
Si el mort pogués emportar-se pertinences, tots seríem damunt del mar.
Si els diners s'amunteguen, no causen cap destorb.
Si els miralls parlessin, tindrien la vida curta.
Si els rucs volessin, que hi faríem amb els avions.
Si teniu recança, embotelleu-la.
Si els ulls parlen, perquè vols que em mossegui la llengua.
Si ella m'estima, té el problema de saber quant.
Si em manteniu viu, en traureu més profit.
Si escolteu el vent, podreu viatjar amb les núvols.
Si fos intel·ligent, només tindria set vides.
Si les estrelles marquen la vida, la vida és una gasosa.
Si m'estimes molt, m'hauràs d'odiar de tant en tant.
Si no puc esquiar, em faig raspallar la planta dels peus.
Si sou pobre com jo, què hem de compartir?
Si tenir anys enriqueix, beneïts els pobres.
Si tots fossin fills meus, no seria el seu pare.
Si tres diuen que sóc borratxo, hauré de començar a beure.
Si volem embrutar una idea, posem-la damunt paper.
Si vols que l'amor duri, no t'acostes massa.
Sóc davant teu en esperit per a no fer-te nosa.
Sóc el darrer amic que m'abandona.
Sóc el meu botxí més estimat.
Sóc el primer de l'altra cua perquè sóc al davant meu.
Sóc jo qui avança o és el temps qui se m'emporta.
Sóc la part més inestable del meu món.
Sóc mig déu si sé vendre necessitats i trobar inseguretats.
Sóc pobre perquè en tinc prou.
Sóc propietat que pot ser rebutjada.
Sóc rei dels defectes i esclau de la llibertat.
Sóc sempre davant d'una porta i no tinc la clau.
Sóc un animal honestament empresonat.
Sóc un desconegut que viu amb mi.
Sóc un desenfeinat que treballa.
Poemes curts (XIV)
19 Abril, 2019 06:17
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Dessota el sol
ni lluna ni estrella
ni sentir-me sol,
amb un retall de fressa,
passo pel corriol.
Quan tot sigui verd
i oblidi la pensa,
cercaré drecera
per trobar l'encert,
m'agrada la cleda.
Amb pocs amics
i tot un seguici
camino pel vici
de mirar el melic,
és un vell ofici.
Si heu de venir,
a la casa vella,
cerqueu una estrella
per passar la nit
o haureu tenebra.
Un bes donaria,
en aplegar el capvespre,
al comiat del dia
perquè torni tendre,
és gran gosadia?
Massa lletres
al paper
com enceten
un parer
potser maldestre.
Veniu amic
a cercar el dol
del mal antic,
dessota un sol,
qui em fa glatir.
Parlant amb el gos
de la noble ciència,
vaig prenent consciència
del que som els dos:
Bornis en potència!
Quan sigui ruc,
amb mosques al llom,
cercaré aixopluc,
en indrets pregons,
vestit de poruc.
Amb bon vi i melangies
esdevinc un home trist,
passen nit, passen dies
sense córrer massa risc,
haig un déu ple de follies.
Al carrer del mig,
les tardes són llargues,
els veïns amables
i massa els amics,
menteixo debades.
Si hagués de morir
amb la panxa buida,
voldria sentir
flaires d'una truita
de vint ous i mig.
Haig de demanar,
en aplegar al cel,
un racó on somiar:
pastissos amb mel,
és només un prec.
Amor dirà,
fugint de la temença:
Si el desig prega,
ho deixo anar!,
és la feblesa.
Massa dies
al matí,
fantasies
van per mi,
mai obliden.
Una rosa parla
al jardí estant:
No vull aviram
ni sentir m'agrada
quan ve tot volant!
La noia sentia
dolcesa en el pit,
vol tenir marit
per passar la vida
o fugir d'aquí.
El vent parlava
enmig del bosc,
quan es parava,
sentia al fons
qui el demanava.
Amor demano
en mil indrets,
massa servents
voldran un amo
tan innocent.
Si ve la nit,
sense avisar,
li he de donar
el gran despit:
Em plau vetllar!
Epigrames (XIV)
19 Abril, 2019 06:06
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la vora del camí,
hi ha una rosella,
clou la parpella,
sembla dormir.
He posat en un sac
tots els encerts,
el deixo obert,
en caben més.
He pujat a la lluna
en una nit,
no he trobat ni una engruna
per fer-me ric.
La vella senyora,
del balcó estant,
vigila el carrer,
pregunta on van.
Menjaré sense estovalles
dessota del pi,
m'agraden les migdiades
en ser a l'estiu.
El mestre proclama
des de l'alturó:
Per manllevar ovelles,
em caldrà un bon llop!
Posaré, a la nit
un xic de paor,
un carrer amanit
i un prec de tardor.
Mare, el vi de bóta,
és eixerit
i dóna força
quan ve l'estiu.
Vestidet de blanc,
ben netes dels dents,
amb sabata nova
me'n vaig al festeig!
En lloc de posar arracades,
a la noia del meu cor,
li oferiré, regalades,
paraules dolces d'amor.
Per Sant Jordi,
cerco un drac
i li prego
anar a Montblanc.
La divina providència
ha de saber deslliurar
el gran sac de la paciència
per les fetes dels humans.
A la fira, compro
cavall corredor,
engega a les deu,
aplega a les nou.
Una poma a la branca
com gronxa i creix,
es vesteix de colors
per si la veig.
Dolces passes del camí,
sense quitrà,
us pregunto: Em voleu dir
on l'amor va?
A l'estiu, el ventijol
cerca la prada,
massa cansat en Èol,
vol trobar casa.
Engega la mossa
el més gran sospir,
a l'estiu, reposa
de trobar marit.
En primavera,
la deu esclata,
després singlota,
més tard, es cansa.
Quan som al ball,
hem de ballar,
però no hi toca,
festa no n'hi ha.
Na Maria diu
que es casaria,
poc que ho sabia,
gens que m'escriu.
La barca singlota
tot sortint del port,
em diu que no pot,
el pescar l'esgota.
M'he vestit de festa
per anar a ballar,
com sóc tan bon mosso
ni me'n puc estar.
Tantes pedres al camí
i m'ha tocat la poruga
ni es mou, sembla prou muda,
mai no gosa riure amb mi.
No vulgueu saber
on l'amor s'amaga,
mai ell para casa,
dorm on li convé.
Pobre drac amic i sis poemes més
16 Abril, 2019 05:39
Publicat per jjroca,
Poemes
Pobre drac amic
I ve la primavera,
recorre nostres camps
i troba la rosella,
mudada, com abans.
El blat s’aixeca, encara,
amb ganes de somiar,
és fill de bona casa
i gronxa per gronxar.
Pobre drac amic
que lliures, al desig,
una cruel batalla.
Vol trobar una casa
on passar la nit,
però el temps li passa.
Somia amb el drac
Com l’abella encara vola
per cercar milers de flors,
li he de dir que, si no en troba,
ha de ser que s’ha fet fosc.
Veieu el sol com es cansa
i trascola pel castell,
cau la tarda, ve la calma
i s’acluca el jove ocell.
Primavera qui s’adorm,
entre arbres, a la bassa
i somia amb el drac.
Com l’hivern ja ha passat
vol aplegar a la casa
per a asseure’s vora el foc.
El drac se n’adona
Com demanaria,
al meu drac valent,
que anés perdent
un poc cada dia.
Encetat abril,
la pluja lleugera,
troba una princesa
amb caire ben trist.
El drac se n’adona
d’aquest fet gloriós
d’entregar la vida.
El senyor com crida
i vindrà, rabiós,
cavaller de força.
El drac petit de la bassa
El drac petit de la bassa
és poruc i entremaliat,
mai voldria ser soldat
ni anar a comprar a la plaça.
Odia el mes d’abril,
sobretot les darreries,
és el mes de les fatigues,
de lluitar i de morir.
La princesa és ben bufona,
és bona per a ser plat
i anar al fosc d’una mossada.
El cavaller porta espasa
i es prepara pel combat,
ha de durar una estona.
Necessito una cuirassa
Pare, per a ser cavaller,
necessito una cuirassa,
un cavall, un escuder
i una jove enamorada.
Camins amples, sense pedres,
un dormir en bona estança,
un fugir de les tenebres,
un somiar sense haver gana.
Llevar-me de bon matí
o, ben pensat, al migdia
per a esmorzar com un rei.
Vull posar-me al servei
d’aquell qui mana i crida,
però s’oblida de mi.
Hi ha un cavaller
El monstre com m’ha dit,
sotmès en la platxèria,
que rau, escanyolit,
entre pau i misèria.
Que hi ha un cavaller
amant de casc i espasa
qui vol ser gran guerrer
i lluita matí i tarda.
Massa grans les murades
per a fugir saltant
d’aquesta augusta ciutat.
Em caldrà l’entrellat
mentre aniré pregant
enmig de velles cases.
Em comenta el drac
Em comenta el drac
que, a la tarda plana,
s’endinsa a la gana
enmig del sembrat.
Arriba el capvespre,
naixen embalums,
serem a dilluns
amb un xic de febre.
Em comenta el drac
que ha vist una rosa
en el vell roser,
guaita el cavaller
que, a cavall, s’apropa,
voldrà nou combat?
Pensaments divins (XIII)
15 Abril, 2019 18:22
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La guerra era santa, es matava sense ofendre.
Han canviar les portes del cel, ara, són de xocolata.
Déu s'ha compromès a fer el nivell D de català.
Si he de morir en pecat que sigui per un bon motiu.
Satanàs està estudiant un pla de rebaixes.
Judes es va enfadar perquè Jesús no el va deixar acabar de sopar.
Jesús presenta al·lèrgia a tot tipus de creus.
Déu manifesta dificultat en resoldre problemes de temps.
Satanàs presenta símptomes ecològics, vol treure ferro de les forques.
Sant Pere tancarà les portes del cel els dilluns pel matí.
Noè prefereix un segon diluvi de vi.
Els Divendres Sants seran de portes obertes en tot l'infern.
Possiblement aniré al cel, a l'infern no hi ha places.
Procuraré mirar la web celestial abans de pecar.
No és just que hagi de pujar al cel amb regional.
Adam mai tria pastís de poma.
Déu ha aconseguit un càrrec vitalici.
Satanàs necessita més peons calderers.
Jesús sempre té un miracle a la màniga.
El sindicat d'àngels proposa una reducció de jornada.
Satanàs fa un estudi del preu de les temptacions.
En temporada d'estiu, a l'infern, no baixaran dels 65º C.
Si voleu ser sant, apunteu-vos a les pàgines blaves.
Es demana pregar en silenci a partir del vespre.
Salomé ha estat nomenada professora de dansa infernal.
Procureu pecar sense ofendre.
Jesús ha anat a comprovar el preu del peix.
Preguntaré a la Verge com m'he de vestir.
Satanàs està temptat de robar vi de missa.
Judes ha demanat deixar una hora la forca per poder-se banyar.
Volia ser sant, però no em deixaven respirar.
El menjar de l'infern sempre està passat de sal.
Ha aplegat un camió de garrafes d'aigua, de segur que hi ha casament.
Déu és el meu Pare, però està poc per casa.
A l'hora de la missa, només deixen volar sense motor.
Les retallades arriben al cel, Satanàs ha demanat a Déu reduir els àngels un trenta per cent.
Darrerament, Jesús es passa tot el dia al sagrari.
Sant Pere participarà en el concurs de pesca si Jesús fa de jurat.
Moisès fa dos dies que no dorm, va somiar que era al desert.
Abraham tornaria a la muntanya, però Isaac s'amaga.
Déu es pregunta: per què va tenir la dèria de crear?
Satanàs fa pràctiques al desert per si Jesús vol tornar.
No sé si tornarà Jesús, però Judes pujarà el preu.
Satanàs té por de fer el ridícul.
No peco perquè vull, ho faig perquè m'agrada.
Mai he sabut on s'ha comprat les banyes el meu dimoni.
Satanàs promourà pecats de disseny.
Sant Josep creu que Jesús va tenir una adolescència suportable.
Un dimoni espavilat diu que va inventar la planxa.
Jesús no confia en un vi sense alcohol.
Déu resideix sis galàxies cel enllà.
Tinc pena per haver pecat, de fet, no s'ho valia.
Satanàs ha entrat al cel vestit de turista.
Tres deixebles compren sardines a la baixa per si toca miracle.
Hauria d'anar al cel, m'han trobat colesterol dolent.
Si no us plau pecar, apunteu-vos a un curset de renecs.
Abans de l'assemblea de dimonis, sempre s'esgota la colònia contra el sofre.
Es ven apartament, a bon preu, amb vistes a la sala de calderes.
Pensaments educatius (XIII)
15 Abril, 2019 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He de millorar, n'hi ha dos que segueixen escoltant.
Canvio llibre per llapis sense memòria.
El permeto criticar sense fer comentaris.
Tenen problemes de comptar: set o vuit.
És un ensenyament molt disciplinat: Les idees en columnes de tres.
L'infinit és la distància ideal entre alumnes.
Acabo de recollir les respostes amb una escombra.
La guerra de la independència comença als dotze anys.
Els dono les respostes abans que preguntin.
Dos monòlegs haurien de sumar un diàleg.
Ni goso en ensenyar les consonants.
Hem acabat el tema u, parlava de la por.
Aprenen molt de pressa, després de la a els ensenyaré la u.
Cap dels déus gosa acompanyar-me.
Dubtava de la seva intel·ligència fins que em van destronar.
Només tenim un problema, l'hem de guarir.
El rendiment acadèmic ha estat bo, no n'he perdut cap.
Hem fet un examen de còpia i pega, ni comento els resultats.
Hem de retallar, traurem els controls.
La mare s'ha posat en el meu lloc, he anat a prendre cafè.
Ha aconseguit els objectius mínims: Sap com es diu.
Apliquem les retallades, només sistema binari.
Dibuixa una esfera i dibuixà una lleona.
Aprofitant que no miren, demanaré auxili.
Per estudiar, cal desconnectar el cervell.
Els donaré les notes quan seran prou lluny.
Estan pensant, ni saben com.
Mai dubteu que el seu fill és un geni.
Estic aprenent a parlar sense dir.
Cada classe és un test d'intel·ligència.
Si no n'encerta cap es mereix un vuit.
He après a fer tota la gamma de silencis.
L'inspector sap el molt que aprenen.
La conselleria d'ensenyament sempre cedeix el pas.
Tenim objectius mínims, no hi ha manera de vendre'ls.
Hem donat la lliçó, tot i així, no se l'emportaven.
Estic refredat, faré classes d'aproximació.
Ara, tancaré la porta i suportaré els dubtes.
La lliçó va ser magistral, no la va entendre ningú.
Com el mestre era vell, li feien la traveta de tard a tard.
La millor resposta mai correspon a una pregunta.
Una classe sol ser una república popular ingovernable.
Em prenc la til·la i començo a corregir l'examen.
Els nois eren educats, em mossegaven per ordre.
He sentit dir que han tancat les escoles del cel.
Tenen feina, estan empenyent la porta per a què no entri.
Han aconseguit escriure una redacció de tres paraules.
Llegeix amb dificultat, els temps futurs acaben sent presents.
M'estimen tant que no em deixen començar.
L'inspector vol que faci un curset de camuflatge.
Els he pujat tres punts, n'he suspès la meitat.
Mentre tingui aquest pare, no m'atreveixo a suspendre'l.
Si Déu anés a escola, potser tindríem cinc manaments.
Ordenar vint caps pertany al departament de miracles.
Són tan intel·ligents que llegeixen sense ulls.
Hem fet una classe profitosa de vuitanta segons.
L'inspector vol resultats: alumnes, vint; professor,un.
Estic bé, avui, només he plorat tres vegades.
He provat de dialogar, però tots eren déus.
He posat un exercici per al nen i dos per als pares.
Pensaments divins (XII)
12 Abril, 2019 06:10
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Quan Déu creà l'home, va errar de planeta.
Jesús tornarà si li plau la carta astral.
Sant Josep ha demanat feina en tres fusteries.
Jesús va anar al desert, ignoro amb quina agència.
Sant Cristòfol converteix el vi en aigua.
Es fa saber que el tren de l'infern du retard.
He fet tres pecats mortals, porto la feina avançada.
Abans de pecar, comproveu data i hora.
Faran rebaixes en el preu dels miracles.
Sant Josep té interès en saber el preu dels rucs.
Adam es passa els dies comptant-se les costelles.
Judes diu que vol fer un altre paper.
Satanàs necessita un dentista de banyes.
Sant Pere ha prohibit les processons les migdiades de l'estiu.
La Verge no menteix, però el seu Fill mesura mig pam menys.
Es prega, als bisbes de Roma, no aparcar en zona blava.
Necessito dimoni jove i motivat per temptar els dies de festa.
La nova promoció de dimonis debutarà en aplegar l'estiu.
Un polític ha estat condemnat per mentir amb poca traça.
Els pecats dels migdia tindran menys puntuació.
Tres dimonis no han superat el test d'intel·ligència.
Es prega als nouvinguts donar-se d'alta en una confraria.
Sant Pere vol entrar al cel un cop al mes.
Satanàs proposa a Déu un horari de temptacions.
Déu ha encomanat un altre sol per al sisè cel.
Es prega a tots els dimonis que deixin la forca a consergeria.
Déu proposa a Satanàs viatjar en classe turista.
Amb deu pecats, barra lliure.
Parlaria amb Déu, però tinc mal de coll.
Satanàs diu que no temptarà avis de més de setanta anys.
Els dissabtes no es pot pecar a menys de vuitanta per hora.
Vull anar a l'infern a veure la veïna del segon.
Queda prohibit fer miracles a les migdiades.
Déu crearà un altre món, està fent casting per al paper d'Adam.
La Verge prohibeix a Jesús que viatgi amb ruc.
Judes s'ha apuntat a unes jornades per aprendre ioga.
Déu és omnipresent, no pot viatjar.
Sant Pere canviaria el seu regne per una barca nova.
En entrar a la Quaresma, Judes inverteix en peix.
Va morir i anà al cel, mai ha tingut sort.
Vint pecats més i em canvien de caldera.
Es busca dimoni sord per temptar a les discoteques.
Déu està pendent de canonització.
Judes diu que coneix un carrer on només hi ha dos sants.
Jesús només camina pel mar si hi ha tempesta.
Satanàs vol posar un spa per dimonis estressats.
Déu i Satanàs preparen la nova temporada.
Per anar a l'infern demanaran el carnet jove.
No tinc sort, m'ha tocat un dimoni coix.
M'estava temptant quan va perdre la cua.
Digueu-li a Sant Pere que arribaré tard.
Divendres de Quaresma: Avui, botifarres!
Déu em castigarà, porto llapis i paper.
Demà comença la nova temporada de pecar.
Una mica més i m'examino de sant.
Queda prohibit entrar al cel sense avisar.
Déu només té un Fill, es va cansar prompte.
Estic inscrit a un curset de miracles.
Jesús espera un bon any de vi per tornar.
Sant Josep feia taules, a Moisès li donaven.
Pensaments educatius (XII)
12 Abril, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No cal ser mestre, només cal ser-hi.
Els pares saben on som, ignoren la causa.
Tinc por sense pressa, sé que no puc eixir.
El bruixot ho diu: No has de fer miracles!
Ells van a l'escola, l'escola no els ha demanat.
Saben parlar, no cal dir com ho aprofiten.
He vingut sense motiu, però me'l podeu prendre.
No callaré, encara no he trobat la raó.
Estic disposat a perdre el coneixement, algú el trobarà.
No tinc ganes d'entrar, però he de sortir.
Els nens creixen, els gegants ja no vénen.
Porto llibres a la classe, de segur que ells no vindrien.
Estic avaluant un alumne, em falten massa peces.
He pensat que saben com els enganyaré.
La classe era pesada, havia tombat massa déus.
Tinc tres alumnes nous, els altres són pinyons.
Vull anar a la classe, vull estar classificat.
No tinc massa fe, l'he canviat per un poc d'esperança.
Els alumnes em contesten, no trobo cap motiu.
He trobat un alumne dolent, no me l'han canviat.
No poden aprendre, els he apagat els llums.
No tenen nivell, tot i així, funcionen.
Aplego d'hora, la pissarra encara no estava presentable.
Tot seguint la classe, arribarem a la teulada.
He posat les notes, no n'he encertat ni una.
Els déus no ploren, saben que no tindran consol.
Estic content, la natura els farà savis.
L'excursió va ser profitosa, em van deixar a peu.
Tenen prou llibres per no sortir volant.
Quan aproven, podran deixar de saludar.
No ho han descobert: És millor escoltar que aprendre.
És una classe eficient, parlen tots alhora.
Abans, amb guix, es fixaven els coneixements.
He perdut per un a vint-i-cinc.
El curs va bé, segueixen molestant.
Un dels deixebles vol ser mestre, es diu Jesús.
Si tenen germans valents, els dono tres punts.
He fet venir el psicopedagog, hi ha un alumne que no em critica.
Hem anat al zoo, tres serps ja no tenen cascavell.
L'inspector vol més rendiment, canviarem els cilicis.
La classe anava bé, tot i que coixejava.
Les classes solen començar els darrers deu minuts.
He fet un examen escrit, he recollit deu avions i tres vaixells.
M'estimen força, les pedres són petites i rodones.
L'excursió de fi de curs serà amb vaixell, naturalment.
Estic cercant l'excel·lència, de segur que no ha vingut.
Els alumnes treballen força, empenyen la porta d'eixida.
El nen és molt intel·ligent, però no ho explica.
Si poseu un examen, procureu donar les respostes.
Al cel, les classes comencen en divendres al vespre.
He posat un examen i vuit m'han suspès.
He aconseguit fer-los entendre que una suma no és un adverbi.
El nen no aprèn, però batega.
La classe anava bé tot i que no sabia on era.
Pujaré la feina a tres minuts per setmana.
L'important és que avancin d'esma.
Creuen que faig mala cara perquè he mort.
No crideu, es pensaran que demaneu auxili.
Tinc esperit de mestre, no es deixa veure.
Aprendre és un llum que sol restar apagat.
Epitafis (XIII)
12 Abril, 2019 06:03
Publicat per jjroca,
Epitafis
Acabo de demanar la vida eterna.
No respondré cap trucada.
Acabo de perdre la identitat.
Treballaria per pa i aigua.
Procureu ser més discrets.
No assumeixo responsabilitats.
Una altra vida, si us plau!
Us recomano tranquil·litat.
He vingut per l'anunci.
Si veniu demà, us convido!
Necessito un cotxe de difunts.
Us proposo un negoci!
No et penso tornar a veure.
Si heu de tornar, porteu cervesa!
Ni us ho podeu imaginar.
Si puc, em casaré demà.
Per fi, estic sol.
La dona vindrà quan pugui.
He anat al cel a arreglar papers.
Compte amb les espelmes.
Demà parlaré del dejuni.
No em moc perquè m'ho han manat.
Moriu-vos i no perdéssiu els papers.
Si has de venir, envia'm un missatge.
Vaig morir sense avisar els parents.
Necessito metge de guàrdia i certificat de defunció.
En morir-me, vaig tenir l'ensurt.
De fet, viatjo en un cendrer.
M'han fet tres misses, no he pogut assistir-ne a cap.
El mossèn va dir que aniria al cel, és tan optimista.
Amb quatre dents més, seria una altra cosa.
Si no m'afanyo, faré tard a l'enterrament.
El sermó va ser bonic, no recordo què va dir.
Tres morts més i guanyo la porra.
No patiu, morir-se no cansa.
Si us plau, una mica de conversa.
De fet, la Parca cercava la dona.
El dia de difunts no es pot dormir.
Aquest any, vull clavells!
Puc endevinar la cara que feu.
No senyora, la mestressa encara no hi és!
Acabo de rebre les darreres voluntats.
Sóc aquí per la xocolata.
L'altre taüt el vull amb rodes de cautxú.
Fa dies que tinc mal de queixals.
Si el proper arriba en set minuts, canto línia.
Em van donar terra per fer-me una cabana.
Ho sento, no vull sermons.
La meva adreça és …
Sortida de taüts.
En rebre l'orella, us escoltaré.
El dimoni m'ha regalat un gos.
Tinc set!
Necessito servent per netejar el portal.
Sabia que el negre no m'escauria.
Si us plau, no em trepitgeu.
No vingueu a la migdiada.
Necessito un quintà de calç viva.
Segurament, les senyores tenen por d'entrar.
Pensaments festius (XIII)
12 Abril, 2019 06:00
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Saber tanca les portes d'aprendre.
Quan surt una idea, costa fer-la entrar de nou.
Sempre he après quan tot era oblidat.
Quan vaig cap al nord, el sol es pensa que no l'estimo.
Sabré com tornar si arribo enlloc.
Quan xipolleges l'aigua, trenques el tel del silenci.
Sempre he cregut que Déu s'ha tornat sord.
Que m'ofereixin el cel, demostra que sóc a l'infern.
Sempre he estimat, mai he aconseguit res més.
Sembla inútil tornar a ser.
Sempre que ella vol ser bona mare jo desitjo ser mal fill.
Qui informa, deforma els altres.
Sembla que Déu en set dies ja en va tenir prou.
Sempre que torna la mort, la troba a la perruqueria.
Qui li diu als meus peus que encara no som a casa.
Sembla que Déu, en un món, ja en va tenir suficient.
Sempre, m'enganyes mostrant-me guspires de claror.
Qui no coneix a la dona no sap perquè porta tacons.
Sempre, tinc l'esperança de ser un ric desgraciat.
Sembla que el caragol va inventar les antenes.
Reconec de tot cor que el dimoni és un venedor de mancances.
Sempre, hi ha qui cerca el meu buit.
Regalar roba interior és marcar el domini.
Saber escriure és saber col·locar les lletres sense que es barallin.
Sempre, hi ha una mà que ignora on es troben els diners.
Sabré potser demà com es va fer l'ahir.
Sempre, hi ha una veu que ningú escolta.
Sabria parlar, però val la pena?
Sempre, trobo tancada la porta del demà.
Sap l'enveja que només tenim dues mans.
Sé que el meu dubte em pertany.
Sense mi el món seria un altre.
Se'n van els anys i queden les joies.
Segurament l'amo pensa bé encara que jo ho ignori.
Si Déu ens volgués plantats faria els peus més grossos.
Sembla estrany que les rodes no es maregin.
Seure és connectar amb la realitat.
Sempre, el pensament lliure viu en un cos esclau.
Sense col·leccionistes ens creuríem que sempre tenim el mateix bitllet.
Sempre us queda el consol de poder tenir gos.
Si Déu no volgués l'home caigut llevaria les pedres.
Sense disfresses no hi hauria pau.
Ser amable és saber amagar la fera tafanera.
Si Déu volgués ajudar gairebé no sabria com fer-ho.
Seure és el replà de l'escala.