Epitafis (XV)
27 Abril, 2019 06:57
Publicat per jjroca,
Epitafis
Es prega, plorar fluixet.
Tinc el testament a la butxaca.
Al costat del nínxol, tinc el paraigua.
Endevina qui sóc.
Demà vindré a sopar!
Suposo que m'ha baixat la febre.
Estic content de veure't!
Espai lliure de fums.
Em penso que et conec.
Dos rosaris més i ressuscito.
Ni sé quan tornaré.
Escriu-me a aquesta adreça.
He demanar acampar sota el xiprer.
Estic a la tercera fase de restauració.
Si em portes un ull, me'n vaig.
Sortiria si em traguessin el crucifix de sobre.
Vull donar part d'una incidència.
Àvia, ara sí que estalvio!
Us dono paraula que no parlaré.
Mort a l'atur, demana feina fixa.
És mentida que el cotxe frenava.
El metge diu que he de guanyar pes.
No vinguis si no et demanen.
Acceptaria feines que pogués fer des de casa.
El matí ha estat prou avorrit.
Precs no, gràcies!
Venc llençol de fantasma en bon estat.
Posa't en el meu lloc, per favor!
He patit que ni t'ho conto!
Entreu i pregunteu per mi.
Han pagat dues misses, però voldria canviar el vi.
Tanqueu bé o em moriré de fred.
Aparteu-vos que perdo el tren.
Es prega abreujar els comentaris.
De segur que no et vols quedar?
Si has d'estar una estona, et trauré una cadira!
Ho sé que no et trobes massa bé!
Si teniu dubtes, entreu tot seguit!
Suposo que saps qui hi ha dintre.
Mamà, tinc por!
Vaig errat o és el meu aniversari.
Vaig perdent les esperances.
Igual ressuscito demà al matí.
Us puc regalar la corbata.
Necessito saber on sóc.
Hauria de revisar el testament.
Sé que et conec!
D'on heu tret aquest taüt?
Invertiu en pompes fúnebres.
Amb les presses, m'he quedat de costat.
No sé on tinc l'esperit!
Necessito una agenda i un llapis.
Us puc donar a les set del matí.
Trobo ossos arreu.
No truqueu si porteu males noves.
Fins una altra!
No penso morir sense avisar.
Si us plau, vull un cafè!
Pensaments festius (XV)
27 Abril, 2019 06:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Sóc un déu encadenat ple de temences.
Sóc un déu oblidat i encadenat a la vida.
Sóc un esclau obedient amb el dret de la llibertat.
Sóc un gegant caigut del paradís dels follets.
Sóc un llibre obert ple de fulls blancs.
Sóc un menestral ple d'eines inútils.
Sóc un pou de ciència ple de forats.
Sóc un ser de necessitats obligades.
Sóc un ser vergonyós per manament.
Sóc un vell presoner que ha oblidat per quina raó.
Sóc una bestiola tafanera i mal ensinistrada.
Som fills de la desfeta i fruits de les hores baixes.
Som vianants d'un regne desconegut.
Somiar és ajuntar la porta de la vida.
Somiar és prendre alçada i veure'ns lluny.
Són els bruixots venedors de paradisos inexistents.
Són massa anys per no penedir-me de res.
Són tants els defectes que formo que prompte ja no em cabran enlloc.
Sona el vent a l'orquestra del bosc.
Sortia la solitud de la casa de la multitud.
Sortir és una il·lusió eterna.
Sortiran les estrelles que s'escapen del sol.
Sortosament, les teules són a terra.
Sota els encenalls, reposen les forces de la natura.
Tinc por de mi perquè no sé qui sóc.
Sota un barret, hi ha una història discreta.
Sovint vaig, però torno amb ben poca cosa.
Suen les mans per a què s' assossegui el cap.
Surt el meu cor a buscar la bondat.
Tinc por de mirar endins i no trobar ni la buidor.
Surt el vent del regne de la fredor.
Surto de casa per oblidar que tinc casa.
Surto sempre abans però no sé on sóc ara.
Tanquen l'huracà a la casa del vent.
Tenim ulls però ignorem el perquè.
Tinc por perquè em canvien les coses de lloc.
Tenir casa pròpia és arribar a la categoria de caragol.
Tinc massa deutes per arribar a ser ric.
Tenir la parella jove és aconseguir mitja joventut.
Tinc massa gana per passar-me el dia escrivint.
Tenir només diners és una col·lecció ensopida.
Tenir poc és començar a ser ric.
Tinc diners però no goso contar-los.
Tinc dues orelles, però he oblidat quina funciona millor.
Treballo per a uns que ni se n'adonen que ho faig.
Epigrames (XV)
27 Abril, 2019 06:38
Publicat per jjroca,
Epigrames
El desig de llibertat
porta follia,
no atureu el caminar,
aneu fent via.
Al pessebre, un rei
ha deixat son or,
és la bona llei
qui ho esguerra tot.
Un dia sense pecar
és dia perdut,
el dimoni parla clar,
però és eixut.
La meva companya,
de sobte, m'ha dit:
No cerquis la palla,
el gra és eixerit!
Per anar a festejar,
posa't perfum,
una camisa ben neta
i un cove amb fum.
He trobat una núvia
que vol manar,
com la deixo i complica
el festejar.
Quan, a dalt la serra,
treu el caparró,
el bon sol es queixa,
demana tardor.
Posaré la musica
enmig del blat
i, en temps de sega,
la vull trobar.
Somio, a l'albada,
en dolces cireres
i veig les estrelles
guarint la contrada.
De tant dormir,
he ferit la son,
ja no vol venir,
diu que li faig por.
Portaran els monstres:
retalls de calor,
de finques deixades
pel pagès quan mor.
Vull anar a l'infern
per saber guarir
quan l'amor es perd
i em torna mesquí.
Les joguines comprades
amb massa diners
ni saben jugar
ni volen carrer.
Pobres lladregots
a la presó estant
ni troben remei
ni volen canviar.
Com li donaré
a la dolça fada:
la fredor de cara,
tibantor de pell.
Per anar al cel,
cal llevar-se d'hora,
prendre: menjar, roba
i un abric de pell.
A la teulada,
miolen els gats,
a la nit clara,
jauen plegats.
He venut les hores
al senyor del temps,
només vol les bones,
les altres, les perd.
A petons, et menjaria
cada matí,
però no em deixes,
no hi ets per mi.
Una noia somiava
amb ulls oberts,
un príncep la festejava
però no hi és.
Per casar, et donaria:
la lluna, el sol,
però aquest Déu no vol,
és un déu poc fet a mida.
Poseu al sarró:
mel amb avellanes
i unes arracades
per si algú les vol.
Amb butxaques
plenes d'or,
veig jornades
sense pors.
Per bastir amor
ni cal mentir,
només glatir
i donar el cor.