Pensaments divins (XII)
12 Abril, 2019 06:10
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Quan Déu creà l'home, va errar de planeta.
Jesús tornarà si li plau la carta astral.
Sant Josep ha demanat feina en tres fusteries.
Jesús va anar al desert, ignoro amb quina agència.
Sant Cristòfol converteix el vi en aigua.
Es fa saber que el tren de l'infern du retard.
He fet tres pecats mortals, porto la feina avançada.
Abans de pecar, comproveu data i hora.
Faran rebaixes en el preu dels miracles.
Sant Josep té interès en saber el preu dels rucs.
Adam es passa els dies comptant-se les costelles.
Judes diu que vol fer un altre paper.
Satanàs necessita un dentista de banyes.
Sant Pere ha prohibit les processons les migdiades de l'estiu.
La Verge no menteix, però el seu Fill mesura mig pam menys.
Es prega, als bisbes de Roma, no aparcar en zona blava.
Necessito dimoni jove i motivat per temptar els dies de festa.
La nova promoció de dimonis debutarà en aplegar l'estiu.
Un polític ha estat condemnat per mentir amb poca traça.
Els pecats dels migdia tindran menys puntuació.
Tres dimonis no han superat el test d'intel·ligència.
Es prega als nouvinguts donar-se d'alta en una confraria.
Sant Pere vol entrar al cel un cop al mes.
Satanàs proposa a Déu un horari de temptacions.
Déu ha encomanat un altre sol per al sisè cel.
Es prega a tots els dimonis que deixin la forca a consergeria.
Déu proposa a Satanàs viatjar en classe turista.
Amb deu pecats, barra lliure.
Parlaria amb Déu, però tinc mal de coll.
Satanàs diu que no temptarà avis de més de setanta anys.
Els dissabtes no es pot pecar a menys de vuitanta per hora.
Vull anar a l'infern a veure la veïna del segon.
Queda prohibit fer miracles a les migdiades.
Déu crearà un altre món, està fent casting per al paper d'Adam.
La Verge prohibeix a Jesús que viatgi amb ruc.
Judes s'ha apuntat a unes jornades per aprendre ioga.
Déu és omnipresent, no pot viatjar.
Sant Pere canviaria el seu regne per una barca nova.
En entrar a la Quaresma, Judes inverteix en peix.
Va morir i anà al cel, mai ha tingut sort.
Vint pecats més i em canvien de caldera.
Es busca dimoni sord per temptar a les discoteques.
Déu està pendent de canonització.
Judes diu que coneix un carrer on només hi ha dos sants.
Jesús només camina pel mar si hi ha tempesta.
Satanàs vol posar un spa per dimonis estressats.
Déu i Satanàs preparen la nova temporada.
Per anar a l'infern demanaran el carnet jove.
No tinc sort, m'ha tocat un dimoni coix.
M'estava temptant quan va perdre la cua.
Digueu-li a Sant Pere que arribaré tard.
Divendres de Quaresma: Avui, botifarres!
Déu em castigarà, porto llapis i paper.
Demà comença la nova temporada de pecar.
Una mica més i m'examino de sant.
Queda prohibit entrar al cel sense avisar.
Déu només té un Fill, es va cansar prompte.
Estic inscrit a un curset de miracles.
Jesús espera un bon any de vi per tornar.
Sant Josep feia taules, a Moisès li donaven.
Pensaments educatius (XII)
12 Abril, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No cal ser mestre, només cal ser-hi.
Els pares saben on som, ignoren la causa.
Tinc por sense pressa, sé que no puc eixir.
El bruixot ho diu: No has de fer miracles!
Ells van a l'escola, l'escola no els ha demanat.
Saben parlar, no cal dir com ho aprofiten.
He vingut sense motiu, però me'l podeu prendre.
No callaré, encara no he trobat la raó.
Estic disposat a perdre el coneixement, algú el trobarà.
No tinc ganes d'entrar, però he de sortir.
Els nens creixen, els gegants ja no vénen.
Porto llibres a la classe, de segur que ells no vindrien.
Estic avaluant un alumne, em falten massa peces.
He pensat que saben com els enganyaré.
La classe era pesada, havia tombat massa déus.
Tinc tres alumnes nous, els altres són pinyons.
Vull anar a la classe, vull estar classificat.
No tinc massa fe, l'he canviat per un poc d'esperança.
Els alumnes em contesten, no trobo cap motiu.
He trobat un alumne dolent, no me l'han canviat.
No poden aprendre, els he apagat els llums.
No tenen nivell, tot i així, funcionen.
Aplego d'hora, la pissarra encara no estava presentable.
Tot seguint la classe, arribarem a la teulada.
He posat les notes, no n'he encertat ni una.
Els déus no ploren, saben que no tindran consol.
Estic content, la natura els farà savis.
L'excursió va ser profitosa, em van deixar a peu.
Tenen prou llibres per no sortir volant.
Quan aproven, podran deixar de saludar.
No ho han descobert: És millor escoltar que aprendre.
És una classe eficient, parlen tots alhora.
Abans, amb guix, es fixaven els coneixements.
He perdut per un a vint-i-cinc.
El curs va bé, segueixen molestant.
Un dels deixebles vol ser mestre, es diu Jesús.
Si tenen germans valents, els dono tres punts.
He fet venir el psicopedagog, hi ha un alumne que no em critica.
Hem anat al zoo, tres serps ja no tenen cascavell.
L'inspector vol més rendiment, canviarem els cilicis.
La classe anava bé, tot i que coixejava.
Les classes solen començar els darrers deu minuts.
He fet un examen escrit, he recollit deu avions i tres vaixells.
M'estimen força, les pedres són petites i rodones.
L'excursió de fi de curs serà amb vaixell, naturalment.
Estic cercant l'excel·lència, de segur que no ha vingut.
Els alumnes treballen força, empenyen la porta d'eixida.
El nen és molt intel·ligent, però no ho explica.
Si poseu un examen, procureu donar les respostes.
Al cel, les classes comencen en divendres al vespre.
He posat un examen i vuit m'han suspès.
He aconseguit fer-los entendre que una suma no és un adverbi.
El nen no aprèn, però batega.
La classe anava bé tot i que no sabia on era.
Pujaré la feina a tres minuts per setmana.
L'important és que avancin d'esma.
Creuen que faig mala cara perquè he mort.
No crideu, es pensaran que demaneu auxili.
Tinc esperit de mestre, no es deixa veure.
Aprendre és un llum que sol restar apagat.
Epitafis (XIII)
12 Abril, 2019 06:03
Publicat per jjroca,
Epitafis
Acabo de demanar la vida eterna.
No respondré cap trucada.
Acabo de perdre la identitat.
Treballaria per pa i aigua.
Procureu ser més discrets.
No assumeixo responsabilitats.
Una altra vida, si us plau!
Us recomano tranquil·litat.
He vingut per l'anunci.
Si veniu demà, us convido!
Necessito un cotxe de difunts.
Us proposo un negoci!
No et penso tornar a veure.
Si heu de tornar, porteu cervesa!
Ni us ho podeu imaginar.
Si puc, em casaré demà.
Per fi, estic sol.
La dona vindrà quan pugui.
He anat al cel a arreglar papers.
Compte amb les espelmes.
Demà parlaré del dejuni.
No em moc perquè m'ho han manat.
Moriu-vos i no perdéssiu els papers.
Si has de venir, envia'm un missatge.
Vaig morir sense avisar els parents.
Necessito metge de guàrdia i certificat de defunció.
En morir-me, vaig tenir l'ensurt.
De fet, viatjo en un cendrer.
M'han fet tres misses, no he pogut assistir-ne a cap.
El mossèn va dir que aniria al cel, és tan optimista.
Amb quatre dents més, seria una altra cosa.
Si no m'afanyo, faré tard a l'enterrament.
El sermó va ser bonic, no recordo què va dir.
Tres morts més i guanyo la porra.
No patiu, morir-se no cansa.
Si us plau, una mica de conversa.
De fet, la Parca cercava la dona.
El dia de difunts no es pot dormir.
Aquest any, vull clavells!
Puc endevinar la cara que feu.
No senyora, la mestressa encara no hi és!
Acabo de rebre les darreres voluntats.
Sóc aquí per la xocolata.
L'altre taüt el vull amb rodes de cautxú.
Fa dies que tinc mal de queixals.
Si el proper arriba en set minuts, canto línia.
Em van donar terra per fer-me una cabana.
Ho sento, no vull sermons.
La meva adreça és …
Sortida de taüts.
En rebre l'orella, us escoltaré.
El dimoni m'ha regalat un gos.
Tinc set!
Necessito servent per netejar el portal.
Sabia que el negre no m'escauria.
Si us plau, no em trepitgeu.
No vingueu a la migdiada.
Necessito un quintà de calç viva.
Segurament, les senyores tenen por d'entrar.
Pensaments festius (XIII)
12 Abril, 2019 06:00
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Saber tanca les portes d'aprendre.
Quan surt una idea, costa fer-la entrar de nou.
Sempre he après quan tot era oblidat.
Quan vaig cap al nord, el sol es pensa que no l'estimo.
Sabré com tornar si arribo enlloc.
Quan xipolleges l'aigua, trenques el tel del silenci.
Sempre he cregut que Déu s'ha tornat sord.
Que m'ofereixin el cel, demostra que sóc a l'infern.
Sempre he estimat, mai he aconseguit res més.
Sembla inútil tornar a ser.
Sempre que ella vol ser bona mare jo desitjo ser mal fill.
Qui informa, deforma els altres.
Sembla que Déu en set dies ja en va tenir prou.
Sempre que torna la mort, la troba a la perruqueria.
Qui li diu als meus peus que encara no som a casa.
Sembla que Déu, en un món, ja en va tenir suficient.
Sempre, m'enganyes mostrant-me guspires de claror.
Qui no coneix a la dona no sap perquè porta tacons.
Sempre, tinc l'esperança de ser un ric desgraciat.
Sembla que el caragol va inventar les antenes.
Reconec de tot cor que el dimoni és un venedor de mancances.
Sempre, hi ha qui cerca el meu buit.
Regalar roba interior és marcar el domini.
Saber escriure és saber col·locar les lletres sense que es barallin.
Sempre, hi ha una mà que ignora on es troben els diners.
Sabré potser demà com es va fer l'ahir.
Sempre, hi ha una veu que ningú escolta.
Sabria parlar, però val la pena?
Sempre, trobo tancada la porta del demà.
Sap l'enveja que només tenim dues mans.
Sé que el meu dubte em pertany.
Sense mi el món seria un altre.
Se'n van els anys i queden les joies.
Segurament l'amo pensa bé encara que jo ho ignori.
Si Déu ens volgués plantats faria els peus més grossos.
Sembla estrany que les rodes no es maregin.
Seure és connectar amb la realitat.
Sempre, el pensament lliure viu en un cos esclau.
Sense col·leccionistes ens creuríem que sempre tenim el mateix bitllet.
Sempre us queda el consol de poder tenir gos.
Si Déu no volgués l'home caigut llevaria les pedres.
Sense disfresses no hi hauria pau.
Ser amable és saber amagar la fera tafanera.
Si Déu volgués ajudar gairebé no sabria com fer-ho.
Seure és el replà de l'escala.
Poemes curts (XIII)
12 Abril, 2019 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Coneixes la Parca,
qui parla amb mi?,
la porto en el si,
prou ben amagada,
em prega, li escric
i menteix quan parla.
Darrere una passa,
altra va creixent,
no en sóc conscient,
però el camí acaba
quan demana gent.
La vaca i el vedell
somien al prat,
ell, atabalat,
mira un ocell,
qui l'haurà posat?
Sabeu la mar,
quan té peresa,
ni pensa ni deixa
les ones gronxar,
potser es fa vella.
La barca demana
dormir en el port,
es veu que no pot,
hi ha pressa, hi ha gana,
es queixa de tot.
Una noia jove
no n'està per mi,
és massa glatir
escoltar aquell ogre
qui només escriu.
A la terra baixa
ni es planyen els bons
ni canten cançons
on parlen de gràcia,
de precs i d'amor.
Una noia sola,
al balcó estant,
pensa que es fa gran
i que res li prova,
pobra benestant.
En els ulls
de primavera,
va la reina
sense esculls,
és molt seva.
A l'amor primer
obriu-li la porta
i, si és tanoca,
deixeu-lo el darrer,
mai un desig sobra.
Per a seure sol,
dessota d'un arbre,
caldrà ser amable
per si l'amo vol
venir a les tardes.
Les deu roses
del roser
volen saber
totes les coses,
no els ho diré.
Primavera porta
dolçor al camp,
calor a la llar
i la feina grossa
d'anar i tornar.
Mentre passa pel carrer,
dolça estimada,
li demano, a la fada,
que em faci quedar bé,
quant poc li agrada.
Parlen al port
dues barques velles,
hi ha un cel d'estrelles
qui amaga el sol,
són coses seves.
Quatre vaques en el prat
ni xerren ni estosseguen,
cada vespre, somien, mengen
i després fan mitja part
esperant que no maregen.
Entre dues simfonies
he perdut la sort,
és musica sense mides
per anar a poc a poc,
tot entrant per on no volies.
La mare demana
anar al jardí,
allí hi ha la casa
on s'estima i viu,
on l'estiu descansa.
Quan voldré volar
empraré les ales,
compraré les ganes,
les deixaré anar
pel damunt les planes.
Sou, per a mi,
la gentil poncella
amb galta vermella,
vestit d'organdí
per anar de festa.
Epigrames (XIII)
12 Abril, 2019 05:41
Publicat per jjroca,
Epigrames
Sant Pere demana
al Mestre jovent:
Anem a pescar
vuit coves de peix!
Aplega el capvespre
al si de la bassa,
el cel és prou tendre,
la núvia ni parla.
Un retall de llum:
tou, avergonyit,
ens vindrà de gust
abans de la nit.
Nou vestits,
trenta arracades,
massa esgarips
per a ser estimades.
Demano, al bon Déu,
una bona dot:
Ser galifardeu
i menjar de tot.
A les pedres del camí,
si pogués, preguntaria:
Com us ho feu per eixir,
per tenir tan bona vida!
M'han proposat:
el fer-me ric,
com puc eixir
sense insultar.
La mossa volia
amb mi festejar,
ella manaria,
tot era prou clar.
Poseu el rei
en gran palau,
un bon servei
amb pany i clau.
Ara, m'ha tocat
un dimoni eixut,
com vol progressar,
li dono els punts.
Entre tantes meravelles,
el bon Déu les va posar:
Fredes nits, milers d'estrelles
i una lluna mig plorant.
Escriure és viatjar
a terres llunyanes,
deixant, mentre passes,
polsims endreçats.
Per a ser el gall
del galliner,
has d'estar
el matiner.
L'amor no té
casa de rei
ni té servei
ni li convé.
Tot cercant
a la saviesa,
he topat
amb la feblesa.
La vida em porta
per rierols,
per freds paratges
on hi ha poc sol.
Tinc a la núvia
en un altar,
allí, és tan dolça
ni vol baixar.
Porteu-me a una guerra
de pastissos bons,
deixeu-me amb la lluita
d'aquest regne dolç.
Aquí, al cementiri,
no hi ha dies bons,
ni corren les hores
ni surten cançons.
Una mossa jove,
plena d'emoció,
em diu que m'estima,
no ho diu de debò.
He posat els anys
en coves lleugers,
vull haver els primers,
dono els assenyats.
En un riu,
del tot ressec,
hi ha les portes
del desert.
A casa del ric,
no hi ha cigrons
ni sorolls ni crits
ni rialles per tot.
Aniria al metge
si fóra més ric,
ara, com m'empasso
les febres que tinc.