Pobre drac amic i sis poemes més
16 Abril, 2019 05:39
Publicat per jjroca,
Poemes
Pobre drac amic
I ve la primavera,
recorre nostres camps
i troba la rosella,
mudada, com abans.
El blat s’aixeca, encara,
amb ganes de somiar,
és fill de bona casa
i gronxa per gronxar.
Pobre drac amic
que lliures, al desig,
una cruel batalla.
Vol trobar una casa
on passar la nit,
però el temps li passa.
Somia amb el drac
Com l’abella encara vola
per cercar milers de flors,
li he de dir que, si no en troba,
ha de ser que s’ha fet fosc.
Veieu el sol com es cansa
i trascola pel castell,
cau la tarda, ve la calma
i s’acluca el jove ocell.
Primavera qui s’adorm,
entre arbres, a la bassa
i somia amb el drac.
Com l’hivern ja ha passat
vol aplegar a la casa
per a asseure’s vora el foc.
El drac se n’adona
Com demanaria,
al meu drac valent,
que anés perdent
un poc cada dia.
Encetat abril,
la pluja lleugera,
troba una princesa
amb caire ben trist.
El drac se n’adona
d’aquest fet gloriós
d’entregar la vida.
El senyor com crida
i vindrà, rabiós,
cavaller de força.
El drac petit de la bassa
El drac petit de la bassa
és poruc i entremaliat,
mai voldria ser soldat
ni anar a comprar a la plaça.
Odia el mes d’abril,
sobretot les darreries,
és el mes de les fatigues,
de lluitar i de morir.
La princesa és ben bufona,
és bona per a ser plat
i anar al fosc d’una mossada.
El cavaller porta espasa
i es prepara pel combat,
ha de durar una estona.
Necessito una cuirassa
Pare, per a ser cavaller,
necessito una cuirassa,
un cavall, un escuder
i una jove enamorada.
Camins amples, sense pedres,
un dormir en bona estança,
un fugir de les tenebres,
un somiar sense haver gana.
Llevar-me de bon matí
o, ben pensat, al migdia
per a esmorzar com un rei.
Vull posar-me al servei
d’aquell qui mana i crida,
però s’oblida de mi.
Hi ha un cavaller
El monstre com m’ha dit,
sotmès en la platxèria,
que rau, escanyolit,
entre pau i misèria.
Que hi ha un cavaller
amant de casc i espasa
qui vol ser gran guerrer
i lluita matí i tarda.
Massa grans les murades
per a fugir saltant
d’aquesta augusta ciutat.
Em caldrà l’entrellat
mentre aniré pregant
enmig de velles cases.
Em comenta el drac
Em comenta el drac
que, a la tarda plana,
s’endinsa a la gana
enmig del sembrat.
Arriba el capvespre,
naixen embalums,
serem a dilluns
amb un xic de febre.
Em comenta el drac
que ha vist una rosa
en el vell roser,
guaita el cavaller
que, a cavall, s’apropa,
voldrà nou combat?