Epitafis (XIV)
19 Abril, 2019 06:25
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tinc una bossa amb mitja finca.
El testament fou genial.
Estic estudiant teatre i mim.
Compte amb el veïnat!
Us puc llogar dues costelles.
Endreçaré després del vent.
He vingut per fer una cura de salut.
No et moris, no val la pena.
Necessito un traumatòleg.
No tinc res a la vista.
Prompte no seré res.
Proveu de fer-me enfadar.
Estic de vacances.
No us cal pregar, em trobo millor.
No tinc ni temps.
On hauré deixat el nas?
He venut un os al veí del costat.
Gana, gana, no en tinc.
Ningú m'ha trobat a faltar?
Estic disposat a oblidar-ho.
Tinc molta son.
A quina hora, puc sortir?
Suposo que em vindran a buscar.
Tanta pressa i, ara, què?
Tot anava bé fins que vaig entrar.
No penso passar dels trenta anys.
Si voleu venir aviat, doneu tres cops.
La mort va ser natural i sobtada.
Quasi estava fora de perill.
Demà mateix us tornaré la visita.
Zona lliure d'impostos.
Tampoc n'hi ha per tant!
No puc dir que vaig enfeinat.
Com a molt, porteu una harmònica.
Podem jugar a tocar i parar.
Aquí, mai estan per la feina.
Necessito pasta de dents.
Estava fent memòria i m'he perdut.
Si ve amb la creu, deu ser Jesús.
És millor que li contis a la veïna.
Si és que no t'escolto!
Necessito un martell per recuperar l'orella.
Un dia d'aquests, m'escaparé.
Necessito mossegar un gos.
Estic tip d'anar amb corbata.
Enyoro molt suar i beure cervesa.
Ho sento, he d'anar a jaure.
Canvio anell d'or per matalàs de llana.
Oficialment, torno a ser fadrí.
Acabo de pagar l'últim termini del nínxol.
Per una economia sostenible, porteu-vos el taüt.
He mort pel cogombre, em va caure el camió a sobre.
Fa mesos que espero una oferta.
Què vol dir...? Estar tip!
Segurament, ens tornarem a veure.
Si aplegues d'hora, trucam!
Ja falta menys!
Pensaments festius (XIV)
19 Abril, 2019 06:22
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Ser dropo s'esborra amb l'edat.
Ser feliç és saber entrar dintre teu sense sentir-te estrany.
Ser fidel és una virtut innoble.
Ser pobre és fàcil, només cal oblidar-se dels diners.
Ser savi és oblidar la feblesa i aprendre a viure sense ella.
Ser vell és sortir de la casa de l'aparença.
Seure és reconèixer la condició humana.
Si cau una dona és perquè té el centre de gravetat més amunt.
Si Déu ens estimés, posaria més distància del cervell a la llengua.
Si Déu m'hagués volgut intel·ligent, ja ho seria.
Si el cel fos tan clar, tots els àngels tindrien mal de cap.
Si el menjar fa aquest camí, com deu ser el de la saviesa.
Si el mort pogués emportar-se pertinences, tots seríem damunt del mar.
Si els diners s'amunteguen, no causen cap destorb.
Si els miralls parlessin, tindrien la vida curta.
Si els rucs volessin, que hi faríem amb els avions.
Si teniu recança, embotelleu-la.
Si els ulls parlen, perquè vols que em mossegui la llengua.
Si ella m'estima, té el problema de saber quant.
Si em manteniu viu, en traureu més profit.
Si escolteu el vent, podreu viatjar amb les núvols.
Si fos intel·ligent, només tindria set vides.
Si les estrelles marquen la vida, la vida és una gasosa.
Si m'estimes molt, m'hauràs d'odiar de tant en tant.
Si no puc esquiar, em faig raspallar la planta dels peus.
Si sou pobre com jo, què hem de compartir?
Si tenir anys enriqueix, beneïts els pobres.
Si tots fossin fills meus, no seria el seu pare.
Si tres diuen que sóc borratxo, hauré de començar a beure.
Si volem embrutar una idea, posem-la damunt paper.
Si vols que l'amor duri, no t'acostes massa.
Sóc davant teu en esperit per a no fer-te nosa.
Sóc el darrer amic que m'abandona.
Sóc el meu botxí més estimat.
Sóc el primer de l'altra cua perquè sóc al davant meu.
Sóc jo qui avança o és el temps qui se m'emporta.
Sóc la part més inestable del meu món.
Sóc mig déu si sé vendre necessitats i trobar inseguretats.
Sóc pobre perquè en tinc prou.
Sóc propietat que pot ser rebutjada.
Sóc rei dels defectes i esclau de la llibertat.
Sóc sempre davant d'una porta i no tinc la clau.
Sóc un animal honestament empresonat.
Sóc un desconegut que viu amb mi.
Sóc un desenfeinat que treballa.
Poemes curts (XIV)
19 Abril, 2019 06:17
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Dessota el sol
ni lluna ni estrella
ni sentir-me sol,
amb un retall de fressa,
passo pel corriol.
Quan tot sigui verd
i oblidi la pensa,
cercaré drecera
per trobar l'encert,
m'agrada la cleda.
Amb pocs amics
i tot un seguici
camino pel vici
de mirar el melic,
és un vell ofici.
Si heu de venir,
a la casa vella,
cerqueu una estrella
per passar la nit
o haureu tenebra.
Un bes donaria,
en aplegar el capvespre,
al comiat del dia
perquè torni tendre,
és gran gosadia?
Massa lletres
al paper
com enceten
un parer
potser maldestre.
Veniu amic
a cercar el dol
del mal antic,
dessota un sol,
qui em fa glatir.
Parlant amb el gos
de la noble ciència,
vaig prenent consciència
del que som els dos:
Bornis en potència!
Quan sigui ruc,
amb mosques al llom,
cercaré aixopluc,
en indrets pregons,
vestit de poruc.
Amb bon vi i melangies
esdevinc un home trist,
passen nit, passen dies
sense córrer massa risc,
haig un déu ple de follies.
Al carrer del mig,
les tardes són llargues,
els veïns amables
i massa els amics,
menteixo debades.
Si hagués de morir
amb la panxa buida,
voldria sentir
flaires d'una truita
de vint ous i mig.
Haig de demanar,
en aplegar al cel,
un racó on somiar:
pastissos amb mel,
és només un prec.
Amor dirà,
fugint de la temença:
Si el desig prega,
ho deixo anar!,
és la feblesa.
Massa dies
al matí,
fantasies
van per mi,
mai obliden.
Una rosa parla
al jardí estant:
No vull aviram
ni sentir m'agrada
quan ve tot volant!
La noia sentia
dolcesa en el pit,
vol tenir marit
per passar la vida
o fugir d'aquí.
El vent parlava
enmig del bosc,
quan es parava,
sentia al fons
qui el demanava.
Amor demano
en mil indrets,
massa servents
voldran un amo
tan innocent.
Si ve la nit,
sense avisar,
li he de donar
el gran despit:
Em plau vetllar!
Epigrames (XIV)
19 Abril, 2019 06:06
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la vora del camí,
hi ha una rosella,
clou la parpella,
sembla dormir.
He posat en un sac
tots els encerts,
el deixo obert,
en caben més.
He pujat a la lluna
en una nit,
no he trobat ni una engruna
per fer-me ric.
La vella senyora,
del balcó estant,
vigila el carrer,
pregunta on van.
Menjaré sense estovalles
dessota del pi,
m'agraden les migdiades
en ser a l'estiu.
El mestre proclama
des de l'alturó:
Per manllevar ovelles,
em caldrà un bon llop!
Posaré, a la nit
un xic de paor,
un carrer amanit
i un prec de tardor.
Mare, el vi de bóta,
és eixerit
i dóna força
quan ve l'estiu.
Vestidet de blanc,
ben netes dels dents,
amb sabata nova
me'n vaig al festeig!
En lloc de posar arracades,
a la noia del meu cor,
li oferiré, regalades,
paraules dolces d'amor.
Per Sant Jordi,
cerco un drac
i li prego
anar a Montblanc.
La divina providència
ha de saber deslliurar
el gran sac de la paciència
per les fetes dels humans.
A la fira, compro
cavall corredor,
engega a les deu,
aplega a les nou.
Una poma a la branca
com gronxa i creix,
es vesteix de colors
per si la veig.
Dolces passes del camí,
sense quitrà,
us pregunto: Em voleu dir
on l'amor va?
A l'estiu, el ventijol
cerca la prada,
massa cansat en Èol,
vol trobar casa.
Engega la mossa
el més gran sospir,
a l'estiu, reposa
de trobar marit.
En primavera,
la deu esclata,
després singlota,
més tard, es cansa.
Quan som al ball,
hem de ballar,
però no hi toca,
festa no n'hi ha.
Na Maria diu
que es casaria,
poc que ho sabia,
gens que m'escriu.
La barca singlota
tot sortint del port,
em diu que no pot,
el pescar l'esgota.
M'he vestit de festa
per anar a ballar,
com sóc tan bon mosso
ni me'n puc estar.
Tantes pedres al camí
i m'ha tocat la poruga
ni es mou, sembla prou muda,
mai no gosa riure amb mi.
No vulgueu saber
on l'amor s'amaga,
mai ell para casa,
dorm on li convé.