Pensaments divins (XIV)

22 Abril, 2019 06:24
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Tinc fe, la venien a meitat de preu.

La processó dels coixos sortirà dues hores abans.

Sent la Mare de Déu, té totes les hores donades.

Estudio temptacions per correspondència.

Sant Pere li ha dit a Jesús: Vull mars amb poca fondària!

Necessito un sant que tingui gràcia.

Noè tornarà, vol una arca de fibra de vidre.

Adam es pensa que Apple és la nova poma d'Eva.

Jesús canvia pa i peixos per pollastre i tortells.

Millora l'entrada del cel, faran servir la Via Làctia.

Necessito dimoni intel·ligent que tempti sense provocar.

Déu subvencionarà l'aprenentatge a renegar amb gràcia.

Eva segueix dient que la poma era una mentidera.

Obert el curs escolar, caldrà reforçar els àngels dels mestres.

Al cel van els justos, ni en sobra ni en falta cap.

Déu és omnipresent, tot i així, no el puc trobar.

Sant Pere està subscrit a una revista de pesca esportiva.

Li he demanat a Judes que doni suport al meu amic.

La Verge li ha demanat a Jesús: Tornar uns dies a Natzaret.

Satanàs està pendent dels comptes de resultats.

Tres sants han demanat a Déu una capelleta per als dies de pluja.

Maria de Magdala muntarà un dispensari d'olis.

David li ha dit a Goliat que té una fona nova.

Isaac prefereix pujar a la muntanya d'incògnit.

Judit diu que fa anys que no talla caps.

La darrera butlla es podrà pagar amb targeta.

Jesús vol tornar a Jerusalem: en dissabte i cap al tard.

Judes El va trair, El volia posar a punt.

Déu està preocupat, massa homes savis es van tornant cecs.

Déu ha manat comprar accions de Fenosa.

Satanàs no vol pecadors sense pedigrí.

Déu ha decidit reduir els sacs de les bones intencions.

Satanàs vol posar més dracs a les calderes.

Sant Pere no vol serveis de porta els dilluns pel matí.

Satanàs està fent un curset de mala imatge.

Satanàs jugarà al golf si li posen pilotes negres.

En anys d'epidèmia, Satanàs posarà més olles a pressió.

Satanàs és un expert en brous de carn.

Déu vol un Judici Final per via satèl·lit.

Déu vigilarà, amb cura, els sermons celestials.

La Verge ha demanat a Jesús que arribi d'hora per sopar.

Jesús es queixa dels dimonis: No saben trepitjar el raïm!

Satanàs fa misses negres, és tan pessimista.

Tot i sent Fill de Déu, no es deixa veure.

Potser em salvaré, però no sé nadar en aquest món.

Estic estudiant per a sant, total són set mil crèdits.

Per salvar-me només necessito 666 padrins.

Satanàs oferirà visites a l'infern els cap de setmana.

Déu està cercant un altre Fill menys poruc.

Judes donarà classes per aprenents de traïdors.

Sant Pere vol lliurar un cap de setmana de cada set.

Jesús oferirà miracles a meitat de preu.

Satanàs plora, diu que Déu no se l'estima.

Per cada deu temptacions, vull un regal sorpresa.

Separat, sense fills, desitja ser profeta.

Es prega, al lladre, que retorni la clau del cel.

Dimoni miop pot passar a recollir les ulleres.

En entrar al cel, heu de deixar dents i banyes a consergeria.

Jesús diu que esperarà l'hivern per tornar al desert.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XIV)

22 Abril, 2019 06:07
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Hem fet un concurs de redacció, he qualificat els títols.

Dels vint que no escoltaven, n'hi havia un de sord.

Puc aconseguir que no vulgui entrar ningú.

Tots han passat el test, anava molt lent.

He rebaixat els excel·lents a una ampolla de vi.

Avui, puntuaran només les respostes incorrectes.

Estic tip d'anar a l'escola i que canviïn els alumnes.

Prefereixo que ells mateixos escriguin l'examen.

Si obre la boca, sabré com va de nivell.

Han copiat el solucionari i la nota de l'examen.

El nen rumia, prompte bramarà.

No ensenyava gaire, necessitava buits de saviesa.

He anat a l'escola fins trobar la porta de sortida.

Vaig acabar la classe a la matinada, tenia por de sortir.

Hem millorat, fem reformes i no deixem que s'acabin.

Avui, donaré les notes, només agafaran les bones.

Demà, comencen les classes, aquest any per la burgesia.

Avui, el nombre primer, demà, el segon.

El jove va escriure, va ser una festa el comprovar que ho feia.

Estan asseguts, la fi del món s'acosta.

Arriba un moment màgic, tots estan cansats.

Intenten demostrar la gravetat, apartant el seu seient.

Mostren força interès els quinze primers segons.

Han sortit al pati a la velocitat de la llum.

Els he de convèncer: cinc minuts de llegir no causen ceguera.

Aplegats a una pàgina sense dibuixos, cinc s'han marejat.

No hi ha cap resposta que no es pugui aprofitar.

Abans de la prova, repartiré cinc punts per a cadascú.

Un pare molt col·laborador va errar de classe i de tutor.

Ho sento, els dilluns només porto aprovats.

El noi s'esforça molt, qualsevol dia entrarà.

El departament de riscos laborals prohibirà les notes de tall.

El poble vol recuperar-se, ha demanat una hora més de classe.

Tres alumnes estan aprenent tipus de signatures.

Sempre podem avaluar-los per bones intencions.

Els resultat de l'avaluació són bons, encara respiren tots.

Algú entendrà que un quadrat no és una papallona.

Tots els objectius eren terminals, no pertanyien al passat.

Tal com riuen, deu ser que he caigut.

És un bon curs, no fan falta sirgadors.

Sé que m'estimen, totes les pedres són rosades.

No entenc perquè han de celebrar el meu aniversari cada setmana.

En aplegar l'hora de posar feina, es perd el guix.

Necessito deu dimonis més per controlar la classe.

Tot era complicat fins que vaig trobar l'esquirol.

Hem millorat la qualitat, només fem exàmens de consciència.

No entenen les preguntes, però responen adequadament.

Cada cinc minuts de classe, m'hauria de confessar.

Hem fet la fotografia de classe asseguts, ara, els deslligaré.

La mare diu que, si li ensenyo bé, em portarà esmorzar.

És una regla de tres simple, és a dir, poc espavilada.

Aprendre deu ser bo, però costa empassar-s'ho.

Per a problemes d'ovella, criden el gos.

He donat dues notes, les altres les he venut.

Les classes comencen a les nou, normalment, soles.

Per a corregir l'examen abans canviaré les preguntes.

És un problema amb una incògnita, on s'ha amagat?

Fa cinc minuts que no riuen, avui, aprendran poc.

La conselleria oferirà cursets de paleta, cal fer reformes.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Tocaria el sostre i cinc poemes més

22 Abril, 2019 06:00
Publicat per jjroca, Poemes

Tocaria el sostre


I sant Jordi cavaller

viatja a la ciutat,

qui l’ha demanat?,

qui el deu voler?

El rei i la jove

ploren als merlets,

ella pena a sobre,

quin és el secret?

Hi ha un drac, covard,

amb massa anys a sobre,

fugint d’enrenou.

Amb vint plates d’ous

tocaria el sostre

del gran entrellat.


Cavaller amb cavall blanc


Cavaller, amb cavall blanc,

com avança, per la plana,

sense joia ni badall,

va cercant nova aliança.

Com el rei l’ha demanat

per deslliurar-se del monstre,

és un drac: gasiu, mediocre,

qui sovinteja el sembrat.

La batalla serà llarga,

la victòria complaent,

petita la recompensa.

Però, enmig, una princesa

com l’espera amatent

per a enllestir la contalla.


El meu amic, el drac


El meu amic, el drac

no menja ni avellanes

ni sardines salades

ni un tros de pa torrat.

És una bella fera

ben feta per al vol

qui lluitarà amb un sol,

allà, a la primavera.

El meu amic, el drac

com s’atipa de bledes,

de grans enciams i cols.

A la cova, on dorm,

reposen cent ovelles

ben bones per menjar.


A la cova, trobo el drac


A la cova, trobo el drac

amb més gana que desig,

com un déu me l’ha deixat

perquè diu que no és amic.

A resultes de no ser,

apareix per la contrada

un benestant cavaller

amb cavall blanc i espasa.

El combat serà a les nou,

no hi ha hora més preada

per assistir a l’afronta.

La lluita voldrà senyora

qui mirarà embadocada

davant d’aquest enrenou.


Una rosa és un tresor


Una rosa és un tresor

qui cerca l’enamorada,

anirà a trobar dolçor

en un cistell a la plaça.

Una rosa donaré

a qui fa tan gran somrís,

com, avui, la lliuraré

segellant el compromís.

Una rosa és un tresor

en un desig que s’envola

per a pregonar el voler.

Són els moments més planers

els qui em porten, a deshora,

al palau dels somiadors.


Abans que aplegui


Per sant Jordi, li daré

la més maca de les flors,

tota prenyada d’olors,

amb ganes de quedar bé.

És ella la meva joia,

la reina dels meus amors,

la qui arriba sense pors,

la qui riu quan altre plora.

Els camins de la dissort

de segur que porten pressa

avançant per un camp nou.

A la plaça, hi ha enrenou

i un escrit farà peresa

abans que aplegui la sort.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs