Pensaments divins (XI)
01 Abril, 2019 06:22
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Porto anys al cel esperant les fonts de llet i mel.
Tenim democràcia celestial, el darrer que arriba és el batlle.
Judes proposa a Jesús un curset d'escapolida.
El cel romandrà tancat a l'hora del rosari.
Tres àngels discuteixen amb la Verge l'horari infantil.
Déu està trist, només té mil milions de seguidors.
Sant Pere vol navegar per internet amb la seva barca.
Déu vol reduir personal, només posarà àngels a deu galàxies.
Satanàs espera propostes de pecats de disseny.
Déu ha decidit reduir el pes de la creu als casats de més de cinquanta anys.
Jesús em va redimir d'un pecat sabent que l'havia de fer.
Si heu d'anar a l'infern, aprofiteu la temporada baixa.
Déu sempre arriba fora de temps.
He estat pregant a Déu, suposo que sap qui sóc.
Jesús esta tip d'anar vestit de corder o ser dalt de la creu.
Maria de Magdala estimava Jesús, li regalava, fins i tot, els olis.
Jesús va treballar als serveis socials tres anys.
Jesús va preferir arreglar el món i no taules i cadires.
Satanàs posarà peatge a tots els ponts del diable.
Déu ha vingut a veure'm, feia cara d'enfadat.
Amb dos cursets de vuitanta hores, pots començar a fer miracles.
Jesús procura no passar la nit en cap finca d'oliveres.
Dos sants més i encetaran una altra sala.
Mentre parlava amb Jesús, anava posant vernís a la creu.
Pecaria més, però no gaudiria tant.
Satanàs vol veure'm a l'infern, no se'n refia.
Judes està convençut: la propera vegada ho farà millor.
Jesús no sabia que: entrar, a ciutat, damunt d'un pollí, no tindria futur.
Benvolgut Satanàs: Demà, seré bon minyó!
Déu juga, com ningú, al tres en ratlla.
Reconec que: el meu preu no arriba a quatre monedes.
Si veniu amb Déu, seran onze euros.
Sant Pere farà un curset de natació, per si de cas.
Jesús caminava, pel damunt de les aigües, com el president d'AGBAR.
Si voleu anar al cel, procureu sortir d'hora.
Déu va escriure deu manaments i va crear la lògica.
He venut un tros d'ànima a Déu, no cal dir que no he cobrat.
He enganyat a Satanàs, ha estat un miracle.
Sant Pere també portarà aigua amb gas.
La Verge li ha dit a Jesús: Si tornes a Jerusalem porta, almenys, sis dones deixebles.
No és just, a Jesús només el van temptar tres vegades.
Amb deu euros, us poden passar de cec a borni.
Satanàs té virtuts, però les amaga.
Estic condemnat, però no troben cap vacant.
Déu posarà al mercat: àngels a meitat de preu.
Si peco, abans de les vuit, em faran descompte.
Necessito una oració nocturna més suggestiva.
Judes va posar Jesús a la borsa de valors.
Quasi puc afirmar que Jesús no va anar a Jerusalem a fer turisme.
Si Déu és el meu Pare que em pagui el cotxe.
Jesús pujarà a la creu si no li fan mal.
Judes plorava, tres monedes eren falses.
Sant Pere no hi és, ha anat al saló nàutic.
Tres empresaris d'espectacles s'han apuntat a l'adoració nocturna.
Diuen que Jesús torna, s'ha renovat el passaport.
Necessiten minyons per anar a Betlem el mes de desembre.
Satanàs tancarà una sala de l'infern, ha pujat el preu de la llenya.
Pensaments educatius (XI)
01 Abril, 2019 06:20
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Necessito molta llum, estan tots per aprendre.
Arribarà un moment en què no em decebran.
Porto sis cursos endrapant la reforma.
Jesús va anar a l'escola dels miracles.
Ho proven, però París no es pot posar en un llibre.
Tenim un ordinador: a la dreta els vius, a l'esquerra els espavilats.
Les classes comencen a les nou, si acaben a les cinc, n'hem perdut quatre.
Un home pot ser un savi, qui pot ser un savi?
Abans tenia un enemic, ara, tinc l'enemic.
Dos dimonis donaran classe de moral i ètica.
L'home és intel·ligent, només cal trobar-lo.
Ben mirat un lleó té un deu per cent de cérvol.
Els he donat tres conceptes, estan ocupats cercant ampolles.
Els alumnes aprenen d'hora, a quart ja saben plorar.
Volia ser metge, però tenia pena dels malalts.
Assegut dessota d'una taula, començo a definir-me.
No tinc alumnes dolents, tardo poc en anar al metge.
Les respostes de l'examen corresponen amb la travessa del diumenge passat.
Endevino l'economia per la resta dels entrepans.
La mare ve cada mitja hora a provar-li la febre.
És un nen constant, segueix respirant com sempre.
Tres mesos després ha descobert que el llibre es podia obrir.
Procureu respondre després de llegir la pregunta.
De les deu preguntes de l'examen, set les podeu canviar.
Ara, m'enganyaré i tornaré a la classe.
Un mestre ric gairebé és un profeta.
Demaneu-los un favor i us deixaran descansar una estona.
Els nois m'estimen, ho noto en la forma del seu riure.
Deixeu el calaix més gran per posar els dubtes.
Acabo de donar les notes i ja m'han oblidat.
Observeu que un llibre també té tres dimensions.
A pagès o a dibuixant: ort-o-grafia.
Tenen tants estudis que dubto en facin servir cap.
L'únic bo dels dictadors es que no et deixen pensar.
Entreu a classe amb ganes, de segur que us les prenen.
Els he posat feina, de segur que ni la troben.
Confesso que no he vist cap alumne dolent amb un ull bo.
L'inspector els farà una prova, deu ser de resistència.
Si cobro per l'ensenyament, vendré la meitat de la roba.
Tots els diumenges, a les nou, classe de relaxació.
He pujat a la teulada per tenir una visió global.
Ha millorat els resultats acadèmics, fa un mes que no ve.
Si aprenc a caminar damunt l'aigua, em faran cap d'estudis.
Acabo el curs i recullo les meves il·lusions.
És força estrany, porten dues setmanes i encara em veuen.
Estan aprenent força, m'empenyen sovint.
Tinc un alumne intel·ligent, però l'he d'amagar.
L'inspector té una bona opinió de mi, només diu que m'he tornat boig.
Estava fent una classe quan va arribar el capital.
No treballo per diners, de fet, ni sé on són.
El fill del batlle no s'interessa mai per l'anarquia.
Els alumnes tenen bones idees, sobretot al juliol.
M'han donat unes orelles de ruc, són força agraïts.
Els donà entrepans i dos van treure els embolcalls.
No cal viure amb el caos, ell sap on us trobeu.
Cap alumne ha de saber més del que sap.
És bonic ensenyar, sobretot quan no saps com.
Som nosaltres els vençuts i set poemes més
01 Abril, 2019 06:13
Publicat per jjroca,
Poemes
Som nosaltres els vençuts
Amb la cara, que avui faig,
qui no em dóna matalàs,
he treballat sense esma
des de l’albada entrant,
sóc un pobre estadant
d’una vila escadussera.
Massa homes a taverna
entre ampolles i baralles,
les dones refent contalles
i omplint gran olla amb herba.
Som nosaltres, els vençuts,
qui anem planant per via,
cada jorn, una enganyifa,
cada nit, plors i retruc.
El darrer fred
El darrer fred
s’enfila a les cases,
entra a les golfes,
grimpa els envans
i jo somio
en terres ben llunyanes
sense haver pressa,
sense detalls.
Mon cor raurà
en les velles empreses
on eren seves:
pausa i resguard,
després, sospiro
i el fred se’n va.
Tanco el calaix
Escric, confós,
cansat de ma misèria,
on la platxèria
cerca el redós.
Com vull anar
a fer les grans pensades,
amb quatre passes,
lluny d’aturar.
I s’esdevé
la més noble follia
i el daltabaix.
Tanco el calaix
del seny i l’alegria,
són tan propers.
Segador anant a l’era
Segador anant a l’era,
el carro ben ple de blat,
és un juny ben assenyat
i el sol farà la crema.
A l’era, munió d’homes
amb mules, rucs i cavalls,
han començat el vell ball
dessota un llum sense ombres.
Segador, anant a l’era,
no t’oblidis de somiar
amb una mossa galana.
Ella li parla i demana:
un bon dia per casar
i la joia de la festa.
La formiga porta el gra
La formiga porta el gra,
ben cofoia, al formiguer,
primavera és al carrer
i el camp és un fruitar.
Les abelles, enfeinades,
cerquen flors sense parar,
com el sol omple contrades
i la vila es refà.
La formiga porta el gra
i la reina pondrà els ous
per continuar la nissaga.
Sento com fila l’aranya
amb paga d’un menjar tou
si algun jovent fa sa part.
La raó injusta
La raó injusta,
de la noble sort,
esperant la tusta,
juguesca del cor.
Com tot s’estremeix
i el desig s’envola,
cerco una prova:
el somiar en escreix.
Plens els alturons,
buides les contrades
per on vull passar.
Una aranya hi ha
ordint, ben debades,
uns tristos llençols.
Montsià com demana
Quan tot esdevé
gràcia de follia,
vull seure també
a esperar el nou dia.
Montsià com demana
desig d’ajornar,
el bon sol retarda
el fet de grimpar.
És la primavera
pensament confós,
cerca la drecera
per fugir del clos.
Manta de promeses
les haig ben esteses.
M’agrada el riure estrany
M’agrada el riure estrany
dels homes de cafè
mentre es van jugant:
cartes sense diners.
Es queixen del company,
de la carta plegada,
d’aquell regust d’engany,
de la mala jugada.
S’acaba el combat,
la batalla ferrenya,
el darrer glop de vi.
Com s’acosta la nit
i va arribant la queixa
de l’ésser dissortat.