Poemes curts (XIV)

19 Abril, 2019 06:17
Publicat per jjroca, Poemes curts

Dessota el sol

ni lluna ni estrella

ni sentir-me sol,

amb un retall de fressa,

passo pel corriol.


Quan tot sigui verd

i oblidi la pensa,

cercaré drecera

per trobar l'encert,

m'agrada la cleda.


Amb pocs amics

i tot un seguici

camino pel vici

de mirar el melic,

és un vell ofici.


Si heu de venir,

a la casa vella,

cerqueu una estrella

per passar la nit

o haureu tenebra.


Un bes donaria,

en aplegar el capvespre,

al comiat del dia

perquè torni tendre,

és gran gosadia?


Massa lletres

al paper

com enceten

un parer

potser maldestre.


Veniu amic

a cercar el dol

del mal antic,

dessota un sol,

qui em fa glatir.


Parlant amb el gos

de la noble ciència,

vaig prenent consciència

del que som els dos:

Bornis en potència!


Quan sigui ruc,

amb mosques al llom,

cercaré aixopluc,

en indrets pregons,

vestit de poruc.


Amb bon vi i melangies

esdevinc un home trist,

passen nit, passen dies

sense córrer massa risc,

haig un déu ple de follies.


Al carrer del mig,

les tardes són llargues,

els veïns amables

i massa els amics,

menteixo debades.


Si hagués de morir

amb la panxa buida,

voldria sentir

flaires d'una truita

de vint ous i mig.


Haig de demanar,

en aplegar al cel,

un racó on somiar:

pastissos amb mel,

és només un prec.


Amor dirà,

fugint de la temença:

Si el desig prega,

ho deixo anar!,

és la feblesa.


Massa dies

al matí,

fantasies

van per mi,

mai obliden.


Una rosa parla

al jardí estant:

No vull aviram

ni sentir m'agrada

quan ve tot volant!


La noia sentia

dolcesa en el pit,

vol tenir marit

per passar la vida

o fugir d'aquí.


El vent parlava

enmig del bosc,

quan es parava,

sentia al fons

qui el demanava.


Amor demano

en mil indrets,

massa servents

voldran un amo

tan innocent.


Si ve la nit,

sense avisar,

li he de donar

el gran despit:

Em plau vetllar!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: