Poemes curts (XIV)
19 Abril, 2019 06:17
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Dessota el sol
ni lluna ni estrella
ni sentir-me sol,
amb un retall de fressa,
passo pel corriol.
Quan tot sigui verd
i oblidi la pensa,
cercaré drecera
per trobar l'encert,
m'agrada la cleda.
Amb pocs amics
i tot un seguici
camino pel vici
de mirar el melic,
és un vell ofici.
Si heu de venir,
a la casa vella,
cerqueu una estrella
per passar la nit
o haureu tenebra.
Un bes donaria,
en aplegar el capvespre,
al comiat del dia
perquè torni tendre,
és gran gosadia?
Massa lletres
al paper
com enceten
un parer
potser maldestre.
Veniu amic
a cercar el dol
del mal antic,
dessota un sol,
qui em fa glatir.
Parlant amb el gos
de la noble ciència,
vaig prenent consciència
del que som els dos:
Bornis en potència!
Quan sigui ruc,
amb mosques al llom,
cercaré aixopluc,
en indrets pregons,
vestit de poruc.
Amb bon vi i melangies
esdevinc un home trist,
passen nit, passen dies
sense córrer massa risc,
haig un déu ple de follies.
Al carrer del mig,
les tardes són llargues,
els veïns amables
i massa els amics,
menteixo debades.
Si hagués de morir
amb la panxa buida,
voldria sentir
flaires d'una truita
de vint ous i mig.
Haig de demanar,
en aplegar al cel,
un racó on somiar:
pastissos amb mel,
és només un prec.
Amor dirà,
fugint de la temença:
Si el desig prega,
ho deixo anar!,
és la feblesa.
Massa dies
al matí,
fantasies
van per mi,
mai obliden.
Una rosa parla
al jardí estant:
No vull aviram
ni sentir m'agrada
quan ve tot volant!
La noia sentia
dolcesa en el pit,
vol tenir marit
per passar la vida
o fugir d'aquí.
El vent parlava
enmig del bosc,
quan es parava,
sentia al fons
qui el demanava.
Amor demano
en mil indrets,
massa servents
voldran un amo
tan innocent.
Si ve la nit,
sense avisar,
li he de donar
el gran despit:
Em plau vetllar!