Dos poemes de fantasmes i deu epitafis

15 Agost, 2008 12:57
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Fantasma de pobre

 

Estic assegut

a la tarda plana,

porto la setmana

sense cap ensurt.

Aplega la nit,

la nit de l'estiu,

surten els fantasmes,

van de niu en niu.

Enceten promeses,

lluites, aldarulls,

van posant esculls

vora les finestres.

Com surten les joves,

totes van a temps,

volen tornar a ser,

eternes deesses.

Els fantasmes riuen,

com fan l'enrenou,

amagat el sol,

sols lluna i estrelles.

Els fantasmes conten

històries de por,

fa massa calor

per saber si poden.

El senyor és prou lluny,

dormirà a la platja,

però queda encara

qui viu de retruc.

Fantasma de pobre,

fas patir la gent,

ni parles ni goses,

ets massa mediocre.

 

 Dos fantasmes

 

Aplega l'hora tardana

a les voltes del castell

ni poncella ni donzell

ni un senyor que tot ho mana.

Entre torre d'homenatge,

la muralla i l'aljub,

endevino, quant de gust,

em vindrien dos fantasmes.

Un de prim, amb mala traça,

amb més ossos que aixopluc,

l'altre gras, potser més ruc

per saber qui és qui empaita.

La foscúria com davalla

de la torre mai guanyada,

on la lluita, a tall d'espasa,

va fugir, ara com calla.

Els fantasmes ara surten,

van prenyats de poc encís,

acabat el paradís,

ara baixen, ara pugen.

El gras portant cadena,

l'esquifit només llençol,

van de plany, vénen del dol

sense ordre ni bandera.

Udolen a mitja nit,

després ve quan singlotegen,

ni treballen ni maregen,

només viatgen sense crit.

Abans, eren a les festes

més amables del castell,

ara, només veuen vells

qui ensarronen a les nétes.

Els parlen de mossegades:

cames, braços, mig matar;

vèieu, ni saben anar

a fer mal, aquests fantasmes.

 

Epitafis

 

Començo a tenir llacunes de compromís.

No senyora, no sé res del seu marit.

A l'altre carrer, fan les torrades.

Necessitem un altre pas de vianants.

Estic fent les maletes.

Suposo que vols dir quelcom.

Si fa vent, igual me'n vaig.

A quina hora havíem quedat?

No sé on he deixat el certificat de defunció.

Venc barat un llibre d'autoconsciència.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: