Dos poemes de mosques i deu pensaments educatius

25 Agost, 2008 15:19
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Pesades

 

Pesades, les mosques

van amunt i avall,

callades, goloses

tot ho han de menjar.

Ara, van per places,

ara, van pel camp,

revolten, maregen,

tot ho han de mirar.

Viatgen per teulades,

paren als terrats,

entren a les cases,

tot ho han de provar.

Amigues estèrils,

joves insolents,

no tenen ni gosen

amos deslliberts.

Neixen al capvespre,

creixen per la nit,

a l'alba, treballen,

finen sense crit.

 

Mireu la mosca

 

Mireu, si de cas, la mosca

neguiteja sense fred,

tot ho empaita, tot ho prova,

xucla i xucla, no té fre.

Mireu, si de cas, la mosca

amb nas entortolligat,

menja i menja sense pausa

també beu de tard a tard.

Mireu, si de cas, la mosca

refeta, enmig el bar,

ni paga ni porta bossa,

sols voldria demanar.

L'amo, que poc l'escolta,

ni s'hi fixa ni fa cas

ni parla ni fa la queixa

només voldria matar.

Però ara hi ha orenetes,

les granotes, algun gos,

un ocell de curtes ales,

com esguarden per fer un mos.

I les mosques, tafaneres,

enemigues de tothom,

suporten les malifetes,

mai es queixen de la sort.

 

Pensaments educatius

 

Si no el canviem de curs, seguirà tenint la mateixa cara.

Porto tres mossos al dit i encara no em creuen.

Si l'alumne no vol fer res, ni cal ofendre'l.

Demanem al cel: Alumnes fàcils d'entretenir.

L'alumne vol saber per a què serveix, jo també.

Deu alumnes inquiets poden produir urticària a una classe.

Seria ruc, però em donarien mala fama.

Sembla estrany que un es posi al davant dels alumnes i no em miri cap.

Els pares saben que el mestre és allí, malgrat les seves ambicions.

Els nois diuen que no aprenen i, tot i així, no treballen.

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: