Dos poemes de gat i deu pensaments educatius

11 Agost, 2008 12:26
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

La gatera

 

A la casa de pagès,

tinc la gatera,

porta rodona,

sempre és oberta.

Allí surto pel matí,

sense fer fressa,

em conec bé tot el barri,

vaig de fal·lera.

A la casa de pagès,

caço el qui puc,

m'odien els ratolins,

em diuen: Ruc!

Els pagès emplena sacs,

van per les golfes,

per les golfes, a caçar

tots els capvespres.

Després pujo a la teulada,

allí, m'assec,

la lluna com és de plana,

sempre té fred.

Els dissabtes, la neteja,

tot l'enrenou,

prompte sortiré de casa,

veieu-me on sóc:

Al carrer dels malendreços,

miolen els gats,

parlen d'històries pregones,

mai els faig cas.

A la casa de pagès,

tinc la gatera,

quatre caps de peix barat,

per fer la feina.

 

Salto i volo

 

No parlo perquè miolo,

no ploro perquè me'n ric,

diríem que salto i volo,

poc costa ser l'eixerit.

Surto de casa al capvespre,

si fa calor per la nit,

com traspasso, sense pressa,

teulades d'un barri antic.

M'estarrufo quan la miro,

la mixina del meu cor,

ella em dóna mitja vida,

ella em posa mal d'amor.

Tinc les ungles arreglades,

les orelles sempre a punt

i sé donar queixalades

sense pausa, sense ensurt.

No tinc amics a la plaça

ni al capdavall del carrer,

tinc un gos de mala cara,

gruny i borda quan em veu.

Primer deixo que s'acosti,

sense pressa, sense por,

quan ja som, de frec a frec,

m'enfilo com sé fer jo.

Diria que li faig ràbia,

no ho sé perquè és així,

només li trec quatre mossos

d'un pinso que fa morir.

 

Pensaments educatius

 

Caldria canviar les classes de lloc i els alumnes de centre.

Mai he de conèixer els alumnes, és millor suportar-los.

No patiu pel nivell, ells no han de ser motors d'explosió.

Penseu que el timbre d'entrada s'acosta al de sortida.

En una reunió de més de dotze, mai falta un aprenent de Judes.

La distància sempre ha estat un bon resultat.

Si ells saben més, hauríem d'aprendre.

No em preocupen els alumnes, em preocupa el seu moviment.

Sempre fa falta una pedra per reconèixer una sabata.

Cada alumne ha de suportar la dificultat d'esdevenir déu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: