Dos poemes de sol i deu epitafis

22 Agost, 2008 10:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Sol d'estiu

 

Sol d'estiu, enfiles, ara,

la falda del vell Montsià,

deixes enrere la platja,

véns a veure'ns com abans.

Per tu, no hi ha cap història

ni contes d'un bell país,

has vingut guanyant la glòria,

has guanyat, ja ets aquí.

T'esperem, com cada dia,

a la casa, aixoplugats,

estimem tant els tancats,

ens fan tanta companyia.

Sol d'estiu, rei de la plana,

de la vall i de tot cim,

no facis tan mala cara,

poc o molt, hem de ser amics.

Tu compleixes la jornada,

mai protestes del treball,

els homes o poc o massa,

apleguem el bé i el mal.

 

Sol amic

 

Sol amic, veuràs, la lluna

és tan seva, tan distant,

algun dia no té espera,

els altres no vol marxar.

No li dónes més paraula

de paciència, saber estar,

mira-la, fes bona cara,

mai li portis el comiat.

Vesteix-te com un monarca

amb teixits de seda i or,

fes-li veure que l'estimes,

mostra-li el teu esplendor.

Regala-li les orelles

amb missatges de conhort,

posa mel en cada mot,

la veuràs com plega veles.

Si la pressa se li acaba,

si oblida el seu fugir,

li proposes fer parella,

de segur, que dirà: Sí!

 

Epitafis

 

Em costa acceptar que no sóc res.

Estic fent un mòdul de temps de lleure.

Començo a tenir els peus freds.

He demanat una parada d'autobús.

He tingut dues peticions de mà, ara, voldran algun peu.

No truqueu, en aquest moment, estic en un recés.

Aviseu algú, ha entrat un ocupa.

De fet, no sóc massa enraonador.

La veïna em comenta que té problemes de vestuari.

Ara estic empadronant-me a l'altre barri.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: