Dos poemes de vi i deu pensaments divins
18 Juny, 2009 22:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça sang
De la muntanya, a la falda,
mireu com desperta el cep,
és un cep de massa boca,
prou xerraire i matusser.
Conta històries de joia,
de fantasma i patiment,
de conviure amb una gent,
ell diria: És que no hi toca!
Pagesos de mala lluna,
minsa corda, poca carn,
només queda treballar,
treure pa de la fortuna.
Mentre calla i reposa,
tot i la plana mirant,
es pensa que és un gegant
amb prou lluita de la grossa.
El pare dels tres raïms
massa grans per anar a escola,
que no volen emplenar
un xic més la seva bossa.
Un estiu massa pesat,
amb un sol escardalenc,
presumirà de gran rei,
com la pluja esquinçarà.
El cep treballant, de cor,
tot i perdent l’embranzida,
dóna per fruita l’amor,
dolça sang, plena de vida.
El fruit
Mai li he preguntat al vi,
amagat dintre la cova,
de qui parla quan reposa
el sucre amb l’esperit.
Quines històries pregones
els passen per dintre el cap,
el pagès ja els ha deixat,
ara manen altres metges.
Potser recorden encara,
el perruquer de l’ hivern,
la pluja de primavera,
el passar d’un sol roent.
L’ esgarip de la gran rella
tot i les pedres tombant,
aquell plorar sense pena,
d’unes herbes en finar.
Els recomptes de la pressa,
aquell bescanviar els diners,
la mestressa prou encesa,
mai aplega a tombar el mes.
El somni, ara, es desvetlla
per fugir drecera avall,
massa feina, poca paga,
és el fruit, galdós, del camp.
Pensaments divins
Tres dimonis es queixen de la poca gràcia que tenen.
Déu està obligat a retre comptes a la Santa Inquisició.
Satanàs ho vol: Posaran llums d'ambient a totes les calderes!
He aplegat tard al cel, Sant Pere era a l'àrea d'esbarjo.
Déu és amb mi, però només arribem a un.
Déu m'estima, almenys no diu que no.
He provat d'entrar al cel, hi havia massa periodistes.
Satanàs sol temptar al desert, allí no el mullen.
Satanàs ha entrat en crisi, els pecats han baixat el quaranta per cent.
Satanàs juga a la borsa, ha perdut dos estols de dimonis.