Dos poemes d'ombra i deu epitafis

20 Juny, 2013 07:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


El ruc


Dessota la figuera,

em parla el ruc:

del riu, de la desfeta,

d'un temps perdut.

El sol li meravella,

com n'és de gran,

ni deixa una estrella

al seu voltant.

Les ombres parlen totes

de pau i enyor,

del regne de les fosques,

de guanys i de clarors.

El ruc em menysprea,

mentre, voltant,

em dóna aigua fresca

per a regar.

Em conta cent històries

d'un camp preciós,

de batalles guanyades,

d'espigues d'or.

I l'ombra com arriba,

com calla i creix,

el ruc com se n'oblida

perquè menteix.


L'ombra


Les branques de l'om,

en fred, despullades,

van posant color

amb fulles preades.

I l'ombra com neix,

després, com davalla,

va trobant canalla

empaitant un feix

de blat, que, a l'albada,

va bastir un pagès

en ser a la segada.

Nostre amic, cofoi,

des de dalt, s'ho mira,

mentrestant, sospira,

demanant raó.

I l'ombra com creix

dessota de l'om,

cavall de cartró,

per guarir un rei.

Noves aventures

a la taula estant,

l'ombra ni fa mal

ni vol foc pairal

ni d'altres pastures.

 

Epitafis

 

M'han dit que et faci lloc.

Darrerament, faig bondat.

Demana i faré el que pugui.

Us aconsello demanar hora per venir.

Els caps de setmana em llevo tard.

Com t'ho diria?

En aquest nínxol no es parla de política.

Mai tornaré a dir: Em trobo bé!

He rebut dues-centes dotze visites.

Han fet un concurs de llençar ossos.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: