Dos poemes de saviesa i deu pensaments educatius

06 Juny, 2013 05:53
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Ella mira


Mireu-la,

a la saviesa,

com rondina

pel carrer,

mai critica

ni té pressa

ni demana

ser res més.

De vegades,

quan comenta

algun deure

per a fer,

el dimoni

l'amonesta,

li engega:

Calla i pren!

Li ofereix

una caixa

on guardar

tot l'esperit,

ella mira,

pensa, absorta,

i posa força

per fugir.


La saviesa obre la porta


Amics, sense penyora

ni un tou assentiment,

porteu-me on reposa

la saviesa en tot moment.

Han dit que la cambra és fosca,

no té joies ni embalums,

només un retall de llum

que s'enlaira mentre plora.

La saviesa obre la porta

per si se m'acut entrar,

no té dia ni té hora

ni m'oblida l'endemà.

Tantes hores dissortades,

que he posat en el camí,

la saviesa arriba aquí

i m'ensenya tot debades.

Però com la ment és bleda,

passa rancúnia per tot,

la saviesa dóna dot:

una llengua mentidera.

Assolida la desgràcia,

ens aproparà a la mort,

ens vendrà, com a dissort,

hores baixes i fal·làcia.

 

Pensaments educatius


Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.

Aprenen tant que dubto entenguin res.

He donat una lliçó perquè no sabia el preu.

Farem un examen de llengua, obriu la boca.

Som a dilluns i estic marejat.

Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.

Progressa adequadament: renega sense ajuts.

Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.

Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.

Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Capital de Tarragona Província: