Dos poemes amb papallones i deu epitafis
11 Maig, 2013 06:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Papallona
Benvinguda,
papallona,
visitant
les noves flors,
en el camp,
els cent colors,
encetant
la primavera
i la pensa
no té espera
i esperona
per tornar,
al jardí,
de casa seva,
no hi ha roses
per fruitar.
Massa anys
sense encanteri
al cementiri
no hi ha esguard,
papallona
viatgera,
massa tombs
per no dubtar.
No et capfiquis
Papallona
en hores dolces,
les més fortes
han marxat,
un mestral,
ben poca-solta,
calla, escola,
diu que plora,
ens ha deixat.
Papallona
vestideta
amb teixit
de molts colors,
no et capfiquis
amb les flors
només xucla'n
la meitat.
Papallona
com pregona
el país
de més enllà
on els somnis
esperonen
i no em deixen
prendre part.
Epitafis
Estalvieu-vos els protocols.
No crec que pugui aprendre anglès.
Ja sóc a punt per veure el Senyor.
Animeu-vos, és de franc.
Em poso als peus de la senyora.
Sóc aquí perquè vull!
Noto una certa milloria.
Podria ser que no hi fóra.
Porto mesos en vaga de fam.
M'estic recuperant de l'ensurt.
La ignorància
09 Maig, 2013 04:50
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La ignorància:
1) És la més pobra de les virtuts.
2) Neix d'un Déu tímid.
3) Reconeix que l'univers està ple de forats negres.
4) Accepta, de bon grat, la condició humana.
5) Ocupa un lloc prominent en tots els cervells.
6) És qui ens porta de la temeritat a la paor.
7) Mai sap el que pot arribar a entendre.
8) Pot emmalaltir de manera temporal.
9) Mai té pressa per anar enlloc.
10) Té una bona assegurança de vida.
Dos poemes prou morts i deu pensaments divins
07 Maig, 2013 14:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Pobres morts
No hi ha sol
ni tenebres
al país
on sojorno,
massa anys,
prou paranys
i la feina
força lluny,
tot s'esmuny
i tremolo.
De la vida
ni un polsim
i del beure
ni record,
estic mort
per a sempre
i sóc tendre
a l'altre món.
Aquí dintre,
en el meu sot,
ni il·lusió
ni cançons
només ombres
als racons
i un seguici:
Pobres morts!
Matar-nos
Fins aquí,
l'aventura,
la cordura
m'ha portat,
era ella
tan poncella,
tan formosa,
tant i tant.
És l'amor
tot un negoci,
manca un soci
a qui enganyar,
cada nit
una muntanya,
com enganya
l'estimar,
com fa créixer
eixa casa,
eixa tanca
del tancat
per deixar-nos
i matar-nos,
humiliar-nos,
prendre part.
Pensaments divins
Tinc dimoni pessimista amb bon ús.
Satanàs vol aprendre a temptar corders.
Déu parla amb Satanàs del preu de les ànimes.
Judes aconsella Jesús allunyar-se de Jerusalem.
Satanàs ha prohibit temptar persones de més de setanta anys.
Retallades al cel: Una aureola per cada tres sants.
Divendres Sant: Cel tancat per defunció del Fill de l'Amo.
Déu convocarà el Judici Final en acabar les obres d'ampliació.
Déu m'estima, però no ho vol fer saber.
Hi ha menys pecats de carn tendra, és la crisi.
Dos poemes per lluitar i deu pensaments educatius
05 Maig, 2013 07:18
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cercant l'estrella
Poseu-me el drac
en hores baixes
ni brou ni brases
ni el vi li plau,
en el palau,
no hi ha ni lluna
ni la fortuna,
avui, li escau.
Malefactors,
prenyats de somnis,
són els deutors
dels grans dimonis.
Poseu-me el drac
dintre la pica,
mireu si crida
o fa bondat.
No vull res més
que l'encanteri
ni foll ni ofici
el faran vell.
I el cavaller,
sense bandera,
cercant l'estrella,
trobant martiri.
Ni vol combat
No en poseu més
de vi de l'odre,
en vull del noble
puix és el ver.
I el cavaller,
amb cavall nou,
haurà bon sou,
massa diners.
Un drac poruc
dorm entre fulles,
tot són despulles,
del tot vençut.
Per primavera,
una altra llum,
la flor primera
vol aixopluc.
I el drac cofoi
beurà a la festa:
vi i cervesa,
anís i rom.
El drac s'enfila
cap a Montblanc
ni es plany ni crida
ni vol combat.
Pensaments educatius
L'inspector donarà exemple, entrarà a classe amb armadura.
Els alumnes mai són dolents, però poden estar caducats.
Estaven vint mestres fent claustre quan van moure les fonts.
Darrera reforma: dues hores de classe i deu minuts per plorar.
No patiu per la lliçó, l'oblidaran prompte.
Abans de començar el curs, arribaran els cilicis.
Els nens aprenen amb alegria, hem de fer el pallasso.
Necessiten mestre monòton que es dediqui a ensenyar.
Els nois estudien anglès, sobretot els aguts.
No trobo la diferència entre ortografia i ortoedre.
Dos poemes de sirena i deu epitafis
03 Maig, 2013 06:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça sirena
Ni sap Neptú
on tot reposa,
on dorm qui gosa
ser inoportú.
Sense abrigalls,
sense llençols,
prou lluny del sol,
dels encenalls.
Allí, la trobo,
amb semblant trist,
per compromís:
sols enganyar.
Dolça sirena,
plena d'amor,
lluny del senyor,
no hi ha fermesa.
Com canta al vent,
a l'hora baixa,
ben poca gràcia
en tal infern.
Dolça sirena,
no m'acaronis,
porto dimonis,
van amb sa pena.
L'escola
A la mar,
diuen el peixos
que no saben
ni llegir,
el bon déu
els fa una escola
amb sirenes
i dofins.
Les sirenes
els ensenyen
a sentir
i a somiar,
els dofins
els demanen:
moltes ganes
i treball.
L'escola,
de les sirenes,
no té pissarra ni guix,
però hi ha una finestra
on el món posa la calma
i de, tant en tant, escriu.
Epitafis
Us podeu emportar la pau.
No us oblideu el parlar de mi.
Encara em queden dues misses.
No penso dir-vos com em va.
Fi de la primera part.
He començat a perdre memòria.
Sóc enmig d'una reforma.
He arribat primer.
No suporto els comentaris.
Quasi no em queda esperança.
La barca
01 Maig, 2013 06:09
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La barca:
1) Neix quan l'home observa que no és un peix.
2) Està acostumada a vents i mullenes.
3) Sol queixar-se quan la fan gronxar.
4) Està disposta a endrapar tota mena d'embalums.
5) Podria contar històries de lluita i revolta.
6) Sap encabir les cambres més reduïdes.
7) Prega per no anar a rius i muntanyes.
8) Porta el seu nom en una de les galtes.
9) Necessita operar-se sovint.
10) Sol morir a foc o ofegada.
Dos poemes amb Morfeu i deu pensaments divins
29 Abril, 2013 07:15
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Estimat Morfeu
Parlem de Morfeu,
el déu de la son,
és un déu pregon,
cansat i molt seu.
Si et pot agafar,
et porta al seu regne,
allí, tot és negre,
discret i pagà.
Però té unes fades
boniques i dolces,
amb tèbies respostes,
ben gràcils i amables.
En regne tan bo,
veureu meravelles:
ni llunes ni estrelles
parlaran del sol.
Allí, com m'acluco,
espero trobar:
llarga primavera
sense despertar.
Estimat Morfeu:
Dona'm llarga pau,
la clau del palau,
per si he de tornar.
No em despertis
A trenc d'alba,
poc m'agrada
el posar-me
a treballar,
però passa
la setmana
i és ben buit
tot el calaix.
He demanat,
a Morfeu,
dues bosses
de diners,
però diu
que no té or
ni les joies
ni els poders.
Bon Morfeu,
no em despertis
tan de pressa,
amb esclat,
una estona
és meravella,
dues hores,
mig pecat.
Pensaments divins
Satanàs vol temptar Jesús amb pans de figa.
Moisès creu que, amb vaixell, arribaran més prompte.
Es comenta que la propera creació no tindrà ni simis.
Jesús vol tornar al cel sense passar per Judea.
Satanàs es proposa pecar sense mala intenció.
Satanàs està fent una porra amb la data del Judici Final.
Déu va educar el seu Fill sense tenir dona.
Encara no he aconseguit trobar la dreta de Déu.
La carn és dèbil, però té bon gust.
Déu sap com l'estimo, de vegades, fins ho entén.
Dos poemes amb dimoni i deu pensaments educatius
27 Abril, 2013 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El meu dimoni
Esporuguit,
ben trist, el meu dimoni
no vol res més
que un cove on reposar,
viure a l'infern,
anar de testimoni,
és un oprobi
que el fa desballestar.
El veig capcot
amb la mirada perduda,
amb cua bruta
d'anar pels dolls,
no vull perdó,
em plau haver condemna,
no vull guarir la pena,
el trobo murri i sol.
Hauré de fer,
avui, nou sacrifici:
en gran Quaresma,
amb dèria, endrapar,
no em plau la carn,
sense vi ni cervesa,
però demano
les forces del menjar.
El tinc present
Qui l'ha posat
a pledejar amb tanoques,
a caçar mosques
davant del vell mirall?
El meu dimoni
no té son ni fortuna
ni mitja engruna
de peix o carn.
El tinc present:
en hores baixes,
en llargues tardes,
en dies clars.
I li demano:
un poc d'empenta,
una enrabiada
de tant en tant.
Diu que aniré:
a l'infern dels traïdors,
dels manadors,
dels tous de cap.
Com em fa seure,
el miro i l'estimo,
és el seu viure
qui em fa rumiar.
Pensaments educatius
Hem aconseguit convertir vint controls en catorze avions.
Deuen estar en vulcanologia, estan llençant pedres.
El noi menteix bé, no necessita recuperació.
Fins el rellotge, tenia ganes d'acabar l'hora.
El mestre buscava l'excel·lència per terra, mar i aire.
El conseller vol estalviar, parlarà menys.
La classe era gran, quasi vella.
Estàvem al neolític i no feia falta llegir.
Els mestres aniran a classe el juliol per a gaudir de la solitud.
Els mestres treballaran més hores, algú ha de fer la feina.
Dos poemes entre amors i deu epitafis
25 Abril, 2013 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com va l'amor...?
Com va l'amor
desfent, per la drecera,
aquella espera
d'un somni esfereïdor?
Són massa anys
posats tots en renglera
per a una festa
replena de paranys.
Com va l'amor
seguint el vell seguici,
gran sacrifici:
punyent, confós?
El sol recull
la més dolça carona,
es torna dona
la jove dels meus ulls.
Com va l'amor
creixent sense destorb,
prenent el cor
la roïna de les hores?
Després, s'asseu,
et mira i el trobes
amb mirar trist,
un poc decebedor.
Avui, t'estimo
Digueu-li ja
que mirar-la convida
puix faig la vida
en places i carrers,
a casa, tinc
unes quantes flassades,
ben endreçades,
dessota d'un coixí.
Em plau el sol,
espero primavera
i l'oreneta
que xiula i el seu vol.
La veig venir
amb el seu pas de daina,
engalanada:
amb falda, amb abric.
I tant em plau
sentir, de nou, l'essència
d'aquella flaire
que porta arreu on va.
Avui, l'estimo,
la sento, la somio,
la vull present,
en sóc conscient
ni penso en el demà.
Epitafis
Sempre arribes tard.
Àrea reservada per a vianants.
Devien ser les mongetes!
Vull presentar una queixa.
Necessito llet amb calci.
Els diners els tinc a...
Tot va començar quan...
Estalvieu-vos les presentacions.
He anat a buscar els papers.
Acabava de sortir de l'ou.
La creació
23 Abril, 2013 06:14
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La creació:
1) És la filla d'un déu avorrit.
2) Mai accepta elements semblants.
3) Necessita d'un cap on eixir.
4) Accepta un posicionament diferent de la matèria.
5) Va trobant tots els defectes a la vora del camí.
6) No acaba de saber on vol descansar.
7) Mai para d'aconseguir formes i colors.
8) És una història difícil d'entendre.
9) Aconsegueix empetitir els éssers racionals.
10) Mor, avergonyida, a la fi del seu temps.