Sant Jordi - 2013 (III)
22 Abril, 2013 07:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Si l'amor
no sap on viu,
una rosa
li descriu.
Primavera enceta
el nou amor,
és per Sant Jordi
quan ja és tot.
Una rosa
no fa jardí,
però parla,
és el camí.
L'estimo tant
i em sento així:
com una rosa
dintre un neguit.
Sento el remoret
arribar a l'orella
i a aquella poncella
mirant, somrient.
Amb flaire dolça,
parla la rosa,
l'amor es posa
on no fa nosa.
Amb paraules
per a dir,
em cal glatir
mentre calles.
En el regne
de la flor,
sentir amor
és aprendre.
El vell drac,
nostre enemic,
ha de morir
per a fruitar.
Com el cavaller,
amb gran llança,
voldrà batalla
i quedar bé.
Dos poemes terminals i deu pensaments divins
21 Abril, 2013 07:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El fràgil dia
Doneu-li al cor
aquella tombarella,
tal meravella
l'allunya de la mort,
com heu de dir
que una vida planera
és dolça espera
en el pas del morir.
I tot el cos
s'aplaça i és conscient
que va la ment
camí del desconhort,
però s'atura:
pausada, lentament,
guanya el turment
a qui li plau natura.
Passem al regne
del monstre i de la por,
el desamor
aplegarà al capvespre,
el fràgil dia,
el sol allunyarà
i el tarannà
esdevindrà en follia.
Res més
Encara queda,
en aquest cor dolgut,
el plany vençut,
la dolça espera.
Passat els anys,
amb ordre i saviesa,
la Parca enceta:
mal averany.
On han quedat:
els precs, les alegries,
les fantasies,
el fer bondat
i aquella feina
amb homenets novells,
el reguitzell
de somnis i de festa?
No hi ha res més
que el darrer calendari,
anar al notari,
trobar el gemec
i emportar-te
el clos de la parpella,
aquella empresa
per a mai més llevar-te.
Pensaments divins
Déu enviarà una nova plaga de polítics.
Satanàs no acceptarà condemnats sense recomanacions.
Déu està disposat a treure dos manaments.
Jesús acceptaria un doble per a pujar a la creu.
La Verge assumeix que el seu Fill no surt de casa.
Déu va on no vol perquè no s'ha casat.
La Generalitat vol anar al cel sense escales.
Cada cop és fa més difícil pecar.
A la vinya del Senyor, la collita ha estat fluixa.
Els sants faran miracles, però són prou avorrits.
Dos poemes amb silenci i deu pensaments educatius
19 Abril, 2013 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mort estant
Mort estant,
a la tomba,
no hi ha riures
ni diners,
els benestants
tenen pedra,
els captaires,
terra i fe.
Però el regne
és de silenci,
de pregar
per anar al cel,
els més rics
amb quatre misses,
els més pobres,
cent o menys.
Però al regne
del silenci,
fer de mut,
vestir de rei
i guanyar
la gran certesa:
tornar a viure
un xic després.
No té pressa
No té pressa
el gran silenci
i convida
a viatjar,
dóna pau,
tragina ornis
i s'atura
quan li plau.
No té pressa
el gran silenci,
ben folgat
dessota un banc,
a la vora
d'una cleda
quan és lluny
el bon ramat.
No té pressa
el gran silenci,
com convida
a somicar,
demana:
mil meravelles,
prémer celles
i somiar.
Pensaments educatius
Els tinc ocupats cercant l'endoll de la goma.
Una mica més i escriuen.
No té problemes de comprensió, no escolta mai.
Regalo dues hipòtesis si identifiquen un problema.
Estan aprenent a sumar taules amb cadires.
L'examen era senzill, vaig treure les preguntes.
Tinc dos alumnes nous i vint de tres.
Cada dues reformes, consulteu el traumatòleg.
Són alumnes inquiets, tarden poc en canviar-me el malnom.
Hem fet una lliçó d'economia en vint-i-tres segons.
Dos poemes de malastrugança i deu epitafis
17 Abril, 2013 06:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Volen riures
Perdut el sostre i l'orgull,
al regne de la misèria,
el cap s'acota i crema:
desig i gana a curull.
Massa batalles perdudes
en el regne de la sort,
el savi guanya dissort,
li sobren les pampallugues.
Vianant del vell país,
esgarriat de la fortuna,
no haurà ni sol ni lluna
ni un polsim de compromís.
Pobre, enze, a contracor
ni una porta se li obre,
de geni passa a mediocre,
de cabdill a perdedor.
Com avança, amb la paor,
per camins sense dreceres,
no tindrà pomes ni peres
ni una plata d'albercocs.
I tot i així, s'encomana
al més murri d'aquells sants,
són dolents els vilatans,
volen riures i gatzara.
A les tornes
El més noble,
sent de poble,
no pot viure
a la ciutat,
cada passa,
troba un ogre,
un feixuc,
a cada pas.
Els ciutadans
el conviden
a menjar,
a dormir bé,
li demanen
o li prenen
les guardioles,
els diners.
A les tornes,
quan els troba
a la plana
o en el bosc,
els convida
a esbellegar-se
o els propina:
cop o mos.
Epitafis
Em costa callar el secret.
Crida més fort!
Només necessito un ull.
Necessito intimitat.
No t'amoïnis, ja et pagaré.
Pensa-t'ho abans d'entrar.
Només cobrem per Nadal.
He perdut les ganes de viatjar.
Cerco núvia que sigui xerraire.
Estic buscant el temps.
L'espai
15 Abril, 2013 06:47
Publicat per jjroca,
Aproximacions
L'espai:
1) És el fill primer de la buidor.
2) Necessita pocs amics al seu entorn.
3) És el més gran dels parèntesis.
4) Reconeix que, cada cop, ho té més complicat.
5) Necessita envoltar-se de distància.
6) Sol créixer a les hores baixes.
7) No entén perquè la gent es reuneix.
8) Respecta solituds i silencis.
9) Ha d'augmentar perquè l'home l'empeny.
10) Necessita tota mena d'estris per morir.
Sant Jordi - 2013 (II)
14 Abril, 2013 06:36
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sant Jordi parla
de l'enrenou,
de l'amor nou
qui vol ser a casa.
Una jove enamorada
portarà el llum de l'estel,
té els riures a la cara,
és ben dolça, tota mel.
Per Sant Jordi, posaré:
una rosa al seu balcó,
un poema somiador,
el neguit d'un matusser.
Com li plau al vent
portar-te les noves:
un pomet de roses,
un nou pretendent.
Paraules se'n van
ran de la finestra,
dintre una princesa
qui m'estima tant.
Un pobre pagès
tenia una filla,
li diuen Maria,
faré de promès.
Per si l'amor gosa,
et deixo aquest bes,
vull fer de promès,
que parli la rosa.
Amb presses i planys,
et porto el meu cor,
dis-li com l'amor
segella el parany.
Una rosa sola
ni sap on anar,
un pomet trascola,
aplega on li cal.
Mil promeses
per descriure:
una rosa,
un somriure.
Dos poemes maleïts i deu pensaments divins
13 Abril, 2013 06:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Maleït
Cap a Montblanc,
he vist tenebres
amb quatre velles
totes plorant.
Per la princesa,
el cel tremola,
el llum s'escola
per no tornar.
Maleït drac
tan poca-solta,
enmig revolta,
calla i somriu.
És el seu pas:
inquiet, enorme,
esclata el poble,
gruny la ciutat.
Però hi ha rei,
vestit de gala
amb una espasa
que vol matar,
no s'atreveix,
al cel convida,
torna a la vida
el cavaller.
Avui, tindrà
Nostre drac:
tan espantós,
tan llefiscós,
tan poc lletrat,
com avança
pel vell camí,
és el botxí
sense recança.
Avui, tindrà:
els quatre porcs,
sac de fesols,
dos de llenties
i amanides
de tots colors.
Sant Jordi esguarda,
dessota un pi,
és pelegrí,
vol la batalla
i el nostre drac,
de lluny, se'l mira,
sembla mentida,
però l'empaita.
El gran combat
és preparat,
morirà el drac
a cops de llança
i l'esperança
es vesteix de flors
i la bonior
torna a la plaça.
Pensaments divins
Déu estudia un impost per l'energia solar.
Jesús estudia màgia, per si de cas.
Judes ha preguntat: Quants euros són un denari?
Jesús vol una creu de la sort.
Fa molt temps que Déu no treballa set dies seguits.
Vés a saber on deu ser Pilat.
Jesús encara no té mòbil.
No crec que Jesús vulgui multiplicar els peixos.
Aquest cop, Jesús vol fer el darrer sopar al Bulli.
Al Gólgota, només podran accedir els convidats i residents.
Sant Jordi - 2013 (I)
12 Abril, 2013 06:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He demanat, al cel,
dolça paraula,
poso, a la taula,
l'amor amb mel.
La meva mossa
no té ni nom,
però la rosa
ja sap qui vol.
He vist la flor
vora el jardí,
vull ser-hi allí
per trobar si em vol.
Tinc, per a la rosa,
un missatge nou,
vull trobar enrenou
si l'amor s'hi posa.
La jove proposa:
el gran estimar,
com el puc trobar
si no tinc ni rosa.
Si ella m'estima
i jo li responc,
doneu-li la flor
a qui ho necessita.
He posat, a la rosa,
tot el meu cor.
On va l'amor?
On no fa nosa.
Cada nit,
en allitar,
hi ha el neguit
de l'estimar.
Li prego a la rosa:
nou amor preat,
si el dóna de grat,
que vingui ben d'hora.
Sant Jordi demana,
al seu enemic,
que vingui quan pugui
i lluiti com cinc.
Dos poemes reials i deu pensaments educatius
11 Abril, 2013 07:45
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
On trobaré?
On, l'aire dolç,
avui, s'ha enfadat
i ha desfet l'encant
plausible del bosc?
On, les tèbies hores,
de pausa i somort,
ha trobat, ben fosc,
nostre tarannà?
On, la flaire suau,
de flors vespertines,
ha portat boirines
pujant de la mar?
On, et descabdelles,
frisosa per mi,
tarda d'organdí,
enmig les tenebres?
On, em portaran,
fades a l'albada,
saltant per la plana,
entre galzerans?
On, trobaré un rei
qui ni riu ni parla
ni porta basarda
ni vol cap servei?
La meva reina
Com camina,
sense traça,
dolça reina
del meu cor,
com va perdre
la sabata
entre presses,
camí i doll.
Quina feta
més amarga
ha desfet
el paradís?
Ella és dolça,
presumida,
tota feta
al bon somrís.
Malifetes
de les fades
sublimades
per l'amor,
no deixeu
la meva reina
tot plorant
en un racó!
Pensaments educatius
El nen té bona comprensió lectora, però no sembla manifestar-ho.
Quatre ho entenen, els altres de segur que ho saben.
Ho saben, però no ho troben.
Proveu d'ensenyar per veure què passa.
Els dimarts solen entendre on són.
Procureu no opinar quan estan desperts.
Tinc un programa d'emergència per si volen aprendre.
Després de parlar amb els pares, sempre em confesso.
Una mica més i li poso un onze.
No escolten perquè no saben on és l'interruptor.
Dos poemes adinerats i deu epitafis
09 Abril, 2013 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Dolça meravella
He sentit
la meravella
que portava
el fer-me ric:
una mossa
em mirava
i parlava
bé de mi.
Va ser un dia,
de passada,
que el banquer
li comentà,
com la veig
cada setmana
tot rondant
pel meu portal,
mai casa
tan isolada,
tan preciosa,
s'ha tornat.
És la dolça
meravella
qui anuncia
el capital.
Estimat
Fins diria,
sense por
a fer l'errada,
que ma lluïssor de cara
ha finit en meravella.
I aquest caure
de parpella,
l'estossec de matinada,
tot de sobte, s'ha tornat
en un goig
sense tenebra.
He farcit
el gran miracle
de tornar-me
interessant,
benestant,
un déu amable
i preciós,
savi i galant.
Amb cartera,
molts diners,
ha arribat
tot l'encanteri,
sóc talment
home important,
estimat,
ben deslliurat
de dolor petit i vici.
Epitafis
Segueixo opinant de tot.
Entreu i us sorprendré.
Vine de seguida!
Treu-me el gos del davant.
Passaré a cobrar.
No siguis poruc.
No vinguis a disgustar-me.
Ho vull tornar a provar.
Ara, que estava aprenent.
El metge diu que he de sortir més.