Captivat per la temença i set poemes més
23 Agost, 2023 08:34
Publicat per jjroca,
Poemes
Captivat per la temença
Captivat per la temença
passo dies d’escalfor,
hi ha un sol empipador
que encara no porta pressa.
Els núvols passen distants
i el no fer res s’encomana,
he de ser d’una nissaga
qui, a cops, està plorant.
Com demano la tardor,
cada matí, quan em llevo
d’aquest llit on vaig suant.
Diria que, mentrestant,
vaig pensant que ja navego
tot fugint de la paor.
He gaudit del dimoni
A temps, us podria dir,
amics de la batalla,
que he manllevat la palla
per si puc fer-me ric.
Diria que els diners,
de sobte, s’entaforen
a la casa pairal.
Esperant vent de dalt
ni el volar ho proven,
són covards estrafets.
A temps, us podré dir
que em domina un vell somni,
he gaudit del dimoni
qui és distret sense fi.
Vora del formiguer
Captiu del meu pensar,
he guanyat l’espardenya,
m’agrada anar a la grenya
i sofrir d’amagat.
Aventures lleugeres
d’empaitar les formigues,
les grasses, les primes,
totes ben tafaneres.
Vora del formiguer,
com veig tot l’enrenou
des que el sol fa arribada.
Veig com la més atrafegada
voldria traginar un ou,
però no podrà ser.
Reclau fosc
Cansat de no fer res,
jagut al cementiri,
demano haver un bou viu
d’eixir un cop al mes.
Però aquest petit déu
no està per al negoci,
he de trobar altre soci
poc lligat a una creu.
Passejar pel gran bosc
per mirar la claror
de la lluna encisera.
Es fa llarga l’espera
i esdevinc somiador
en aquest reclau fosc.
A la taula dels déus
A la taula dels déus,
s’enceta la juguesca,
s’acomiada la festa
quan parlen dels hereus.
Ni el desig de menjar
ni el de guanyar la batalla,
són servents de la manca
de sentir-se estimats.
De vegades, s’obliden
del fet de no glatir
i baixen a la Terra.
Diria que la desfeta
és a punt per a eixir
quan s’acosten i miren.
Amb estris adients
Amics de la temença
em sento satisfet
per ésser un homenet
recercant la saviesa.
Amb estris adients,
aniria a la festa,
però no haig fermesa
i visc entre la gent.
Amb un crostó de pa
i el vi de la verema,
preparo un bon sopar.
Després, em deixo anar
a cercar la drecera
que arriba prop la mar.
Que passi aquest estiu
A prop, vora del riu,
dessota un sol que crema;
somio en la festa
quan tot era ben viu.
Les nobles margarides,
les formoses roselles,
les roses ben vermelles,
les herbes sense mida.
A prop, vora del riu,
plora la cadernera
qui ha perdut son niu.
Que passi aquest estiu,
que vagi a la seva,
que oblidi els pobres vius.
Endevino les ombres
Amics i tafaners
no em féssiu la contalla,
la mosca com badalla
endevinant el fred.
Les tardes de l’estiu
dessota una olivera,
com va fugint la pressa
amb pensament altiu.
Endevino les ombres
desplaents del meu cor
com, de sobte, s’acosten.
Van eixint els vells monstres
qui porten pobra por
captaire de ses obres.
Poemes curts (CXXIX)
15 Agost, 2023 11:24
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Massa deures
per a mi
i les heures,
al camí,
ni volen creure.
Com estimo
aquell plaer
mentre miro
de saber
perquè sospiro.
A la vora
del camí,
hi ha una nosa,
per a mi,
poc que m'honora.
Les tenebres
són així:
massa verdes
per eixir
i, a més, tendres.
Com la ràbia
no treu fum
n'hi hauria
més ferum,
poc que ho sabia.
Sento el lleure
a la plaça
com va a seure
mentre parla
del gran deure.
Si em demana
per venir
quan es cansa
es riu de mi,
poc que m'agrada.
El pastor,
quan va a la serra,
porta el gos,
gana, ovella
i un xic de por.
Quan passejo,
enmig del bosc,
alenteixo
i es fa fosc,
quasi ho prego.
La finestra
del meu mas,
si està oberta,
dona pas
a la feblesa.
Lluitaria
per haver
prou follia
al meu carrer,
jugar em convida.
A la casa
de ponent,
qui no parla
ni s'ofèn,
però descansa.
Sense festa
ni concert,
la mestressa
ho té verd,
quasi es crema.
Cada branca
ha son niu,
quan treballa,
ve l'estiu,
després descansa.
Qui camina
perd el fred,
cerca mida
al cel obert
on tot pren vida.
Quan la sínia
canta i riu,
com convida
a ser a l'estiu
on el món crida.
Massa gana
per dinar,
vull la plata
i pensar:
El peix m'agrada!
L'avantatja
d'ésser ric:
menjar massa
i no glatir,
és com m'agrada.
Ha de cloure
el meu somrís
per ser ogre
amb gran encís
i cor de roure.
Si la lluna
em diu que sí
es fa bruna
per la nit,
no anem a una.
Com demana
anar al mercat,
li agrada
comprar barat
cada setmana.
És la mosca
qui se'n riu
quan pertoca
ésser estiu,
en fred, com plora.
Demana mudes i set poemes més
15 Agost, 2023 11:24
Publicat per jjroca,
Poemes
Demana mudes
Avui, somiaré
amb terres llunyanes;
amb penses profanes,
no vull plorar més.
És el meu averany
esquerp i lleuger,
anar pel carrer
i sentir-me estrany.
Les passes perdudes
m’han dut al gran bosc
per xerrar amb els pins.
Ho faré a l’endins
d’aquest poruc soc
qui demana mudes.
Li parla d’un rei
Enmig del jardí,
la jove poncella,
tan dolça tan bella,
tan feta al dormir.
Per tal de somiar
demano més hores,
les voldria totes
no sé si ho tindrà.
Un dimoni jove,
posat prop l’orella,
li parla d’un rei.
És de bona llei
i cerca promesa,
la vol d’aquell poble.
Passaran els anys
Passaran els anys
per aquesta terra
i posaré treva
als petits paranys.
Homes pobrissons
han fet mal negoci,
van haver un soci
farcit de raons.
Va retornar el sol
a omplir la vall
de falles ben noves.
Van voltar les rodes
quasi com abans
per retornar al moll.
Aquest disbarat
El pare pagès,
la filla badoca;
és el món que toca
viure en aquests temps.
Van aprendre poc,
tot i anant a escola,
no hi havia ploma
per a escriure un mot.
Han passat els temps
i tot s’ha tornat
un xic més amable.
No veig cap culpable
d’aquest disbarat
gasiu de saber.
Acota el cap
El poema com m’espera
a l’enmig de la rialla,
és un maldestre canalla
qui demana anar a la seva.
És a la segona estrofa
quan agafa compassió,
ratllaria de debò,
però la pensa ho nota.
Avança el poema vell
entre planes i alturons
per a arribar a la mar.
Allí, troba un dia clar
i, sense massa raons,
acota el cap i es perd.
Manta plorades
Amb catorze batzegades,
he d’omplir aquest paper,
és un viatger proper
qui no demana comandes.
Al dessota del gran om,
he vist la gràcil promesa,
ha la galta ben vermella
per pensar amb il·lusió.
Amb catorze batzegades,
acabaré aquest camí
que em portarà fins al somni.
Ha de ser que el meu dimoni
ha el cutis massa fi
i enceta manta plorada.
Abans de caure al foc
Em plau saber,
amics de sant Antoni,
que haig altre dimoni
pendent del meu voler.
Ens barallem,
quasi sempre, a les fosques
per tres o quatre coses
que ni aconseguirem.
I dalt de tot,
se’n riu el Creador
qui escolta nostra queixa.
Guarnits amb la feblesa,
farem un pecat o dos
abans de caure al foc.
He de viure entre una gent
Na Mariona del meu cor
diu que ha penes d’amor.
Com em llevo, cada dia,
amb el deure insatisfet,
quasi soc un homenet
amb la paciència amanida.
L’he mirat, enamorat,
com es posa l’espardenya;
es pentina pèl i grenya
per poder anar al mercat.
Del meu desig, soc cofoi;
de la resta, un inconscient,
he de viure entre la gent
qui no sap que em torno boig.
Epigrames (CXXIX)
15 Agost, 2023 11:11
Publicat per jjroca,
Epigrames
He d'aconseguir,
si la lluna vol,
passar mitja nit
enganyant el sol.
Quan la rosa
perd l'amor,
és quan toca
anar a la font.
En el clar país,
on mai haurà dubtes,
els temps són així:
petits, incorruptes.
He de segellar,
a l'hora tardana,
que el vent no té gana
ni sap on anar.
Les més maques
van cantant
i els tanoques
fan la part.
He volgut romandre
al corriol del vent
per si passa l'aire
un xic més content.
Sento l'atonia
com es riu de mi,
comenta tranquil·la:
Tornaré a la nit!
Sento el vent
de l'esperança,
quan, somrient,
trascola i passa.
En el regne
de la sort,
cada vespre
duu un tresor.
Estimada lluna,
demana per mi,
mira el meu glatir
sense por ni atura.
Per a ser
bon cavaller:
menjar poc
i fer-ho bé.
La vella senyora,
a la llar estant,
com va demanant:
joia de la bona.
No haig per a donar:
ni verda esperança
ni raó qui passa
sense deturar.
La Verge demana
un crostó de pa,
en Josep l'encomana
i el va a buscar.
Al pessebre
hi ha un minyó,
poc que plora
ni ha por.
A les voltes
de Nadal,
massa ovelles
al corral.
A Betlem nevava
des de bon matí,
la neu era blanca,
quasi de setí.
Els pastors
mirant l'estel,
tenen por,
preguen al cel.
I Herodes
es revolta,
com demana
guanyar d'hora.
La somera
com se'n riu
perquè pensa:
demà, estiu.
Al portal aplega
un Josep cansat,
una Verge tendra
i un joiós esclat.
A les voltes
de Betlem,
no hi ha ombres
ni fa fred.
Mengem pa
amb dolç mató
puix demà
hi serem tots.
En Jesús,
vingut al món,
obrirà
el dedins del cor.
Na Maria
va a la font
i en Josep
no sap per on.
Ha nascut
un Infantó,
ha vingut
sense cap or.
Jesús dormia,
era pel matí,
un àngel li deia:
Guarda'n per a la nit!
Manta de nits i set poemes més
07 Agost, 2023 19:39
Publicat per jjroca,
Poemes
Manta de nits
Doneu-me pa i un tall de cansalada
puix,llevat d’hora, soc pres de la gran fam;
en mon carrer, no ha quedat cap rata
puix hi ha un gat qui corre com un llamp.
En el corral, un boc i quatre ovelles
qui ensems demanen que aplegui el pastor,
els portarà una gràcia de les seves:
manta de nits, algun cop de bastó.
Però el suporten perquè els porta al prat
on el cruspir és un plaer cofoi
i el passejar és la joia dels déus.
De tant en tant, esdevenen les creus
totes vestides de ràbia i d’udols
d’aquell vell llop qui espera tenir-ne part.
La pena viatja amb mi
L’estimo de bon matí
quan travessa aquesta plaça,
duu ben neta la sabata
i un mocador del més fi.
Quan els arbres es desperten
tot anunciant la tardor
com m’endinso en l’amor
si les ganes em conviden.
L’estimo de bon matí;
al migdia, com l’enyoro
perquè em sento decebut.
Li ofereixo l’aixopluc
dels meus llavis mentre ploro,
la pena viatja amb mi.
Cent racons
També voldria dir,
cansat de mes misèries
que estimo les platxèries,
el riure i un bon vi.
Puix passo per carrers
prou buits en ma infantesa,
havia la conversa
amb amics sorneguers.
Algun d’aquells, ben mort,
descansa, en el cementiri,
al darrere d’unes flors.
Com m’agraden les remors
qui, buides del gran sacrifici,
van emplenant cent racons.
Havent dinat
Tot just, havent dinat:
els nou plats i les postres;
oblido on són totes
les mosses que he estimat.
Acabada l’escola,
demanaven vestits,
uns nuvis eixerits,
haver llar i cassola.
No cal dir que, les maques,
ben prompte es van casar
amb mossos de la vora.
Les altres fan la roda
per poder-lo trobar
i per fugir de les nafres.
Poseu-me en el llistat
Poseu-me en el llistat
dels pobles miserables,
com em sento culpable;
quasi mai, he guanyat.
Empassat per la feina,
en el pou romandré;
a l’estiu, poca fe,
no preciso ni eina.
Poseu-me en el llistat
dels porucs perdedors
qui mai hauran un regne.
Per menjar, ni vull perdre
i, quan vingui la calor,
romandré entaforat.
Farcint penes
A la riba de la mar,
hi ha una princesa;
no parla ni es fa l’ofesa,
però escolta i vol somiar.
Ha un heroi, que és un guerrer
enfeinat en mil batalles;
cada dia, ha pensades
puix va guanyant: poc o res.
Ha visitat altres terres
on hi havia plata i or,
bells palaus de totes mides.
Amb tantes persones riques,
com vol ser un guanyador;
va assolint i farcint penes.
Mitja baldana
El gegant, qui viu amb mi,
com crida a les hores baixes,
com em mostra aquelles cases
que mai més he de tenir.
És un monstre carallot,
mal vingut i poca pena,
com se’n riu de ma condemna
a restar amb poca sort.
De vegades, ens planyem
i forcem una amnistia
per a acabar la setmana.
Amb un plat, mitja baldana
i una tomata fregida,
ens mirem i consolem.
Fan bugada
Un jardí amb poques flors
i una cambra silenciosa,
un estiu sense cap nosa
d’amigots i aduladors.
La fortuna de saber
que, quan la bossa és lleugera,
no cal pàtria ni bandera
ni un lloc on haver fe.
Matinades amb estels
i la lluna s’acomiada
per la banda del castell.
No cal ni fer mala cara
quan ens prenen el penell
tot dient que fan bugada.
Pensaments festius (CXXXVI)
04 Agost, 2023 09:09
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Faig poc per a conservar la feina.
He passat cinc minuts sense avorrir-me,ja soc savi?
He apagat el televisor, ara, pensaré com s’encén.
Per a ser ric, a quants amics he de perdre?
Pensaria més, però menjaria menys.
M’he llevat d’hora, el llit vol fer vaga.
Vaig de pressa i acostumo a fer tard.
Soc un ser social amb ganes de renúncia.
M’he perdut, però no em vull trobar.
Quan em donen diners, creixen les despeses.
Anar de vacances ha de ser un camí curt.
No puc anar a buscar la pau, ella no es mou.
M’agrada perdre el temps, m’he fet presumit.
El millor de pensar és que és barat.
El pitjor de ser vell és si ets un pobre ric.
Vaig a la feina per a què sigui fàcil trobar-me.
Ella no m’escolta, jo no la sento.
En fer-me vell, he après a jugar.
Estic decebut, fa tres dies que no m’enganyen.
És pitjor: no respirar o no portar diners?
Odio el festeig curt.
Diu que va com un rellotge, però no fa el tic-tac.
Amb sis litres de vi; poca festa, podré fer.
No pensar és una opció agradable.
Em llevo d’hora i el llit no em critica.
Estic content; no haig guanys, però perdo menys.
Aniria més de pressa, però trobaria feina.
Li pregunto al cos que vol ser i se’n riu.
Tinc sort, festejo i ningú ho sap.
He donat els diners i, de moment, respiro.
Si voleu viatjar de pressa, aneu d’oest a est.
El millor de fer-te vell és si et tenen paciència.
M’ha costat, però he trobat una núvia òrfena.
Els pobres han de pagar més per a no agafar vicis.
No puc ser polític, només em queda una camisa.
Si la núvia és rica, qui farà el paper de pobre?
Vaig a dormir prompte, per si em volen donar feina.
Si no treballo, em deixaran respirar?
Els polítics no solen trobar mai la veritat.
Porto cinc dies sense menjar, ja puc anar al convit?
La veïna em triarà de nuvi com a darrera opció.
Estic content, mai hauria somiat que deuria tants diners.
El núvol fa d’àrbitre entre el sol i jo.
El tren de la saviesa és massa ràpid.
He fet un pla d’estalvi de dues hores.
Si deixen de cantar, no colliran cireres.
He mirat la cartera i he acabat la festa.
Ja sé encendre el foc, hauré de trobar llenya.
He fet un tracte amb la núvia, ella viurà a l’estranger.
He buscat un amo que no mani feina.
Tot va ser: badar i trobar núvia.
No vull aquest cotxe, li falta creure’m.
Menjaria menys, però em sobrarien diners.
És un banquer estrany, es conforma en perdre poc.
Per estalviar, vaig comprar un bitllet caducat.
He canviat un amic per dos enemics.
Com em cansava sovint, vaig comprar dos llits.
No tinc sort amb la feina, sempre en trobo.
Els dilluns no m’atreveixo a pensar.
Pensaments divins (LXXXVII)
04 Agost, 2023 09:06
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Jesús era bon mestre, manava pocs deures.
Judes vol cobrar una comissió pels miracles.
L’home va ser l’únic creat sense parella.
Satanàs compra glaçons per als recomanats.
He fet un curset de turmentador d’ànimes.
Jesús canviarà els pans i el peixos per targetes de crèdit.
Déu ens demostra la seva timidesa.
Com igual el critiquen, Satanàs ha tret els ventiladors.
Si moro amb gràcia, on podré representar?
Al cel, han suprimit la quaresma.
Satanàs té problemes amb el sindicat de dimonis.
Aniré a l’infern a molestar els meus enemics.
Déu no estima els qui badallen.
He anat a l’infern per a lliurar-me els sermons.
El dimoni no em tempta, ha de ser filòsof.
Déu em posà al món, igual li feia nosa.
Satanàs donarà punts als qui pequin més.
Va ser: arribar al cel i perdre el guia.
Judes no veu clar cap negoci.
Satanàs ha decidit construir una altra sala d’espera.
Si no voleu nedar, espereu; Caront està de vaga.
Si dono més almoines, em reservaran cadira.
Satanàs farà un balneari per als rics.
Tomàs no se’n refia i ha pujat a la barca.
Des de la torre de Babel, Déu parla menys.
Estaré a l’infern fins que em surtin banyes.
Us aconsello no entrar al cel mentre va el rosari.
Eva i Sara ens van complicar la vida.
Sant Pere diu que cap fadrí es mereix el cel.
Satanàs està preocupat per si no envelleix.
Quan Déu va acabar de crear els arbres,va perdre les bones idees.
Els pastors israelians són espavilats, poden arribar a ser reis.
Jesús va ser pastor, però no sabia triar les ovelles.
No sé si em convé tenir a Déu com a Pare.
Si vaig al cel, podré entrar els vicis?
He demanat viure més per a omplir el sac dels pecats.
Satanàs ha manat que els rics es portin la caldera de casa.
Algú, ha demanat celebrar el Nadal tres vegades a l’any.
He portat un coixí per si la penitència és llarga.
Va ser entrar al cel i perdre els amics.
Jesús tornarà a la Terra si el posen a l’atur.
No sé quan vindrà la gràcia, però duu retard.
Les festes del cel no tenen pregoner.
Sant Pere ha demanat a Jesús que posi més peixos.
No puc anar a l’infern, tinc el colesterol alt.
A l’estiu, es treuen les portes de l’infern per a fer el manteniment.
Si soc molt dolent, quant puc arribar a guanyar?
Tenia pecats, però me’ls han pres.
Jesús està enfeinat en multiplicar ous de Pasqua.
Per a evitar cues, porteu el llistat de pecats endreçat.
Satanàs ha reduït l’horari de protestes.
No vull ni saber on trobaré la glòria.
No puc pregar el sant, està enfeinat portant pluja.
Jesús tornarà al desert abans de l’estiu.
La Verge presidirà l’associació de vídues catòliques.
No peco més perquè és un no parar.
He comprat un apartament al cel per als dies parells.
Déu estalvia, ha canviat les portes del cel per un cadenat.
Era un dimoni novell, em temptava pels matins.
Pensaments educatius (LXXVIII)
04 Agost, 2023 09:04
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Si compten fins a sis, els deixo un dit.
Aprenen molt, però no tenen memòria.
De segur, no contesten per educació.
Els he donat una lliçó, però no la troben.
Més de tres ratlles de lectura, és una aventura.
Un informe pedagògic ha decidit traure els dilluns.
Si poseu una idea al cap, procureu no perdre’n una altra.
Espero que aprenguin sense prendre mal.
De moment, ja saben on és la porta.
M’agrada viatjar pel temps, però més de pressa.
Tres no escolten, els altres ni ho proven.
Quasi estic convençut que els rucs no volen.
He fet una exposició lineal, es a dir: una ratlla.
Malfien de mi, però no els vull distreure.
He de fer-me una revisió del cervell.
Tenen un llibre, però no es deixa llegir.
Procureu que els cigrons de comptar siguin tous.
No vull preguntar, ja endevino les respostes.
Ha vingut un alumne nou, encara em veu.
Suposo que la capacitat d’esforç la conserven tots.
Estic a l’escola perquè m’agrada el teatre.
És un bon alumne sense arribar a bo.
L’escriptura és una ciència d’aproximació d’idees.
Segurament, ja m’han descartat.
Com saben poca història, començarem per ahir.
Estic content, ja responen sense que els pregunti.
Si no puntuo, n’aprovaré la meitat.
L’aprovaré, la mare li ha comprat tres llibres.
De moment, els faig signar amb el dit.
Ja sap llegir sense suar.
Hem eixit de classe per si es podien endreçar els problemes.
Per a avançar, traurem els dilluns i els divendres.
És un problema complicat, només tinc una dada.
Normalment, aprenen passats els quaranta anys.
Soc allí i, de vegades, parlo.
He fet una classe de matemàtiques o eren dues?
Donaré cinc punts als qui no facin nosa.
He hagut de beure per a ensenyar-los les conseqüències.
Colom també va tornar del viatge sense saber on havia anar.
Tres no podran superar el curs, naden malament.
Els mestres bons se’n van, ja han après prou.
No hem passat de la o, no vull que es perdin.
He demanat a l’inspector que no els desperti.
Hem baixat tant el nivell que els he declarat espeleòlegs.
Els he fet ajeure per a què aprenguin sense esforç.
En l’examen de recuperació, només cal signar.
A la segona línia, n’he perdut la meitat.
Estic preocupat, vull fer files de vint i només en tinc divuit.
He obert el llibre i tres s’han posat a plorar.
Reduirem la lectura i augmentarem el mim.
No sé si m’entenen, però no em creuen.
Trobada la solució, plantejarem el problema.
Algun dia ens retrobarem a l’encert.
Ara, no sé on va la i de sí.
L’inspector diu que parli menys, no li he respost.
Estic sorprès, aquest mes no han innovat res.
Ens hem llençat a aprendre sense control.
No sé si m’entenen, però canvien pantalles.
Encara no sé si van, estan o venen.Va ser: manar feina i penedir-me.
Epitafis (LXXXVI)
04 Agost, 2023 09:01
Publicat per jjroca,
Epitafis
De poc, us podré ajudar.
Estic canviant de necessitats.
Cada dia, feinejo menys.
Estic buscant el queixal del seny.
Descanso amb pau, però em fa mal un os.
Encara dec ser viu, ahir van venir a cobrar.
Ixo poc per la por dels ocupes.
He malvenut el termòmetre.
Si no responc, és que he sortit.
Demà, no penso fer massa.
Si em recupero, on podré anar?
Estic feliç perquè no escolto a ningú.
No pregunteu, m’he tornat franc.
No sé on posen les sardines que enterren cada any.
He decidit deixar els negocis.
Encara no sé perquè no em vol?
El veí està per mort natural, feia un mes que no menjava.
Estic millorant, ja ploro sense llàgrimes.
Normalment, no discutim.
M’he tret la despesa per alimentació.
Quasi, enyoro els xerraires.
Aquest túnel és massa llarg.
Possiblement, ja he perdut el seny.
Vull anar al paradís per a atipar-me de pomes.
Estic perdut, han tocat a morts i encara no estic al cementiri.
Avui, eixiré; em fa mal el crani.
Estic sorprès, he demanat silenci i em creuen.
No vull despertar, el somni és molt maco.
Gairebé em puc considerar fadrí.
Ho sento, he anat a descansar al sofà.
Com estalviem en menjar, viatgem sovint.
Estic content, he aconseguit passar sense sou.
Em queixo del soterrador, no em saluda mai.
De moment, la dona ha fet venir sa mare.
Els capvespres medito, perdoneu les molèsties.
Estic travessant el desert de la conformitat.
Solem aprofitar les hores mortes.
Segueixo amb la dieta rigorosa.
No rebré sense cita prèvia.
Tancat per jubilació.
Ni em queixo ni vull tornar.
Fins a quan, pot durar el reuma?
Li he dit que es mogui, però no creu.
Sortiré quan faci sol a mitjanit.
Necessito un nínxol amb eixida d’emergència.
No sabia què fer: estalviar o morir-me.
Si agafo un poc d’empenta, igual me’n surto.
Per a evitar crítiques, he esborrat l’adreça del nínxol.
He vingut per a passar comptes amb l’amo.
No mengis això, va dir-me; em vaig lluir.
He decidit no cobrar per hores.
Si ve la veïna, desperteu-me.
De moment, el forat segueix negre.
No vull visites de més de cinc minuts.
He assolit el meu problema de comunicació.
Estic buscant el seny.
Necessito eixir, vull anar a la fira del taüt.
Fa temps que sóc aquí i no m’han dut cap pastís.
El viatge al cementiri li va durar noranta anys.
Poemes curts (CXXVIII)
01 Agost, 2023 09:17
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Com havia
un bon ruc
parlaria
fins pels ulls,
una delícia.
A la casa
del mai més,
no hi ha encara
l'interès,
poc que fa falta.
Les recances
de la mort
són emprades
en ser fosc,
després passen.
Com demano,
en cada eixir,
trobar un amo
per a mi,
desprès, l'enganyo.
Quan la barca
arriba a port,
porta massa
o porta poc,
la feina és llarga.
Si m'estima,
li diré
que fatiga
tanta fe
o quan em crida.
I les nits
de lluna plena
hi ha neguit
per si enlluerna
un llop amic.
El ruc em contava,
des de bon matí,
que un son el cridava
des del fons del llit,
era de qui mana.
A la porta
del convent,
el qui toca
és innocent
o potser ho prova.
Les comandes
de la fe
són preades,
de bon fer,
però debades.
A la missa
de difunts,
no hi ha rissa
ni ensurts,
potser enganyifa.
En comptades
ocasions,
veig garlandes
als balcons,
però m'agraden.
Al palau
et trobaràs:
un babau,
un assenyat,
cercant un cau.
Quatre joves
i dos vells
fan mil proves
amb atuells,
van cercant l'ordre.
Poseu-me pa
damunt la taula
per a dinar,
no vull ni aigua
sols vi i carn.
Si la lluna
ve a la nit,
l'esperit
cerca fortuna
i un xic d'abric.
Quatre flors
per a fer un ram
i els colors
que arribin quan
fugin les pors.
Encara rai
com les ginestes
volen les festes
el mes de maig,
són desllibertes.
Una mossa
m'ha de dir
que faig nosa
perquè sí,
no soc gran cosa.
En el regne
de les flors,
faig honors
cada capvespre,
dilluns i tot.
Com la pensa
em ve a dir
que el gaudir
és la revenja
d'un joc mesquí.
Una jove
em demana
i, a sobre,
fa mala cara,
ha de ser noble.