Epigrames (CXXIX)

15 Agost, 2023 11:11
Publicat per jjroca, Epigrames



He d'aconseguir,
si la lluna vol,
passar mitja nit
enganyant el sol.


Quan la rosa
perd l'amor,
és quan toca
anar a la font.


En el clar país,
on mai haurà dubtes,
els temps són així:
petits, incorruptes.


He de segellar,
a l'hora tardana,
que el vent no té gana
ni sap on anar.


Les més maques
van cantant
i els tanoques
fan la part.


He volgut romandre
al corriol del vent
per si passa l'aire
un xic més content.


Sento l'atonia
com es riu de mi,
comenta tranquil·la:
Tornaré a la nit!


Sento el vent
de l'esperança,
quan, somrient,
trascola i passa.


En el regne
de la sort,
cada vespre
duu un tresor.


Estimada lluna,
demana per mi,
mira el meu glatir
sense por ni atura.


Per a ser
bon cavaller:
menjar poc
i fer-ho bé.


La vella senyora,
a la llar estant,
com va demanant:
joia de la bona.


No haig per a donar:
ni verda esperança
ni raó qui passa 
sense deturar.


La Verge demana
un crostó de pa,
en Josep l'encomana
i el va a buscar.


Al pessebre
hi ha un minyó,
poc que plora
ni ha por.


A les voltes
de Nadal,
massa ovelles
al corral.


A Betlem nevava
des de bon matí,
la neu era blanca,
quasi de setí.


Els pastors
mirant l'estel,
tenen por,
preguen al cel.


I Herodes
es revolta,
com demana
guanyar d'hora.


La somera
com se'n riu
perquè pensa:
demà, estiu.


Al portal aplega
un Josep cansat,
una Verge tendra
i un joiós esclat.


A les voltes
de Betlem,
no hi ha ombres
ni fa fred.


Mengem pa
amb dolç mató
puix demà
hi serem tots.


En Jesús, 
vingut al món,
obrirà
el dedins del cor.


Na Maria 
va a la font
i en Josep
no sap per on.


Ha nascut
un Infantó,
ha vingut
sense cap or.
 

Jesús dormia,
era pel matí,
un àngel li deia:
Guarda'n per a la nit!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: