Captivat per la temença i set poemes més

23 Agost, 2023 08:34
Publicat per jjroca, Poemes

 

Captivat per la temença


Captivat per la temença

passo dies d’escalfor,

hi ha un sol empipador

que encara no porta pressa.

Els núvols passen distants

i el no fer res s’encomana,

he de ser d’una nissaga

qui, a cops, està plorant.

Com demano la tardor,

cada matí, quan em llevo

d’aquest llit on vaig suant.

Diria que, mentrestant,

vaig pensant que ja navego

tot fugint de la paor.


He gaudit del dimoni


A temps, us podria dir,

amics de la batalla,

que he manllevat la palla

per si puc fer-me ric.

Diria que els diners,

de sobte, s’entaforen

a la casa pairal.

Esperant vent de dalt

ni el volar ho proven,

són covards estrafets.

A temps, us podré dir

que em domina un vell somni,

he gaudit del dimoni

qui és distret sense fi.


Vora del formiguer


Captiu del meu pensar,

he guanyat l’espardenya,

m’agrada anar a la grenya

i sofrir d’amagat.

Aventures lleugeres

d’empaitar les formigues,

les grasses, les primes,

totes ben tafaneres.

Vora del formiguer,

com veig tot l’enrenou

des que el sol fa arribada.

Veig com la més atrafegada

voldria traginar un ou,

però no podrà ser.


Reclau fosc


Cansat de no fer res,

jagut al cementiri,

demano haver un bou viu

d’eixir un cop al mes.

Però aquest petit déu

no està per al negoci,

he de trobar altre soci

poc lligat a una creu.

Passejar pel gran bosc

per mirar la claror

de la lluna encisera.

Es fa llarga l’espera

i esdevinc somiador

en aquest reclau fosc.


A la taula dels déus


A la taula dels déus,

s’enceta la juguesca,

s’acomiada la festa

quan parlen dels hereus.

Ni el desig de menjar

ni el de guanyar la batalla,

són servents de la manca

de sentir-se estimats.

De vegades, s’obliden

del fet de no glatir

i baixen a la Terra.

Diria que la desfeta

és a punt per a eixir

quan s’acosten i miren.


Amb estris adients


Amics de la temença

em sento satisfet

per ésser un homenet

recercant la saviesa.

Amb estris adients,

aniria a la festa,

però no haig fermesa

i visc entre la gent.

Amb un crostó de pa

i el vi de la verema,

preparo un bon sopar.

Després, em deixo anar

a cercar la drecera

que arriba prop la mar.


Que passi aquest estiu


A prop, vora del riu,

dessota un sol que crema;

somio en la festa

quan tot era ben viu.

Les nobles margarides,

les formoses roselles,

les roses ben vermelles,

les herbes sense mida.

A prop, vora del riu,

plora la cadernera

qui ha perdut son niu.

Que passi aquest estiu,

que vagi a la seva,

que oblidi els pobres vius.


Endevino les ombres


Amics i tafaners

no em féssiu la contalla,

la mosca com badalla

endevinant el fred.

Les tardes de l’estiu

dessota una olivera,

com va fugint la pressa

amb pensament altiu.

Endevino les ombres

desplaents del meu cor

com, de sobte, s’acosten.

Van eixint els vells monstres

qui porten pobra por

captaire de ses obres.


 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: