Poemes curts (CXXIX)

15 Agost, 2023 11:24
Publicat per jjroca, Poemes curts

Massa deures

per a mi

i les heures,

al camí,

ni volen creure.


Com estimo

aquell plaer

mentre miro

de saber

perquè sospiro.


A la vora

del camí,

hi ha una nosa,

per a mi,

poc que m'honora.


Les tenebres

són així:

massa verdes

per eixir

i, a més, tendres.


Com la ràbia

no treu fum

n'hi hauria

més ferum,

poc que ho sabia.


Sento el lleure

a la plaça

com va a seure

mentre parla

del gran deure.


Si em demana

per venir

quan es cansa

es riu de mi,

poc que m'agrada.


El pastor,

quan va a la serra,

porta el gos,

gana, ovella

i un xic de por.


Quan passejo,

enmig del bosc,

alenteixo

i es fa fosc,

quasi ho prego.


La finestra

del meu mas,

si està oberta,

dona pas

a la feblesa.


Lluitaria

per haver

prou follia

al meu carrer,

jugar em convida.


A la casa

de ponent,

qui no parla

ni s'ofèn,

però descansa.


Sense festa

ni concert,

la mestressa

ho té verd,

quasi es crema.


Cada branca

ha son niu,

quan treballa,

ve l'estiu,

després descansa.


Qui camina

perd el fred,

cerca mida

al cel obert

on tot pren vida.


Quan la sínia

canta i riu,

com convida

a ser a l'estiu

on el món crida.


Massa gana

per dinar,

vull la plata

i pensar:

El peix m'agrada!


L'avantatja

d'ésser ric:

menjar massa

i no glatir,

és com m'agrada.


Ha de cloure

el meu somrís

per ser ogre

amb gran encís

i cor de roure.


Si la lluna

em diu que sí

es fa bruna

per la nit,

no anem a una.


Com demana

anar al mercat,

li agrada

comprar barat

cada setmana.


És la mosca

qui se'n riu

quan pertoca

ésser estiu,

en fred, com plora.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: