Pensaments festius (CXXXVI)
04 Agost, 2023 09:09
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Faig poc per a conservar la feina.
He passat cinc minuts sense avorrir-me,ja soc savi?
He apagat el televisor, ara, pensaré com s’encén.
Per a ser ric, a quants amics he de perdre?
Pensaria més, però menjaria menys.
M’he llevat d’hora, el llit vol fer vaga.
Vaig de pressa i acostumo a fer tard.
Soc un ser social amb ganes de renúncia.
M’he perdut, però no em vull trobar.
Quan em donen diners, creixen les despeses.
Anar de vacances ha de ser un camí curt.
No puc anar a buscar la pau, ella no es mou.
M’agrada perdre el temps, m’he fet presumit.
El millor de pensar és que és barat.
El pitjor de ser vell és si ets un pobre ric.
Vaig a la feina per a què sigui fàcil trobar-me.
Ella no m’escolta, jo no la sento.
En fer-me vell, he après a jugar.
Estic decebut, fa tres dies que no m’enganyen.
És pitjor: no respirar o no portar diners?
Odio el festeig curt.
Diu que va com un rellotge, però no fa el tic-tac.
Amb sis litres de vi; poca festa, podré fer.
No pensar és una opció agradable.
Em llevo d’hora i el llit no em critica.
Estic content; no haig guanys, però perdo menys.
Aniria més de pressa, però trobaria feina.
Li pregunto al cos que vol ser i se’n riu.
Tinc sort, festejo i ningú ho sap.
He donat els diners i, de moment, respiro.
Si voleu viatjar de pressa, aneu d’oest a est.
El millor de fer-te vell és si et tenen paciència.
M’ha costat, però he trobat una núvia òrfena.
Els pobres han de pagar més per a no agafar vicis.
No puc ser polític, només em queda una camisa.
Si la núvia és rica, qui farà el paper de pobre?
Vaig a dormir prompte, per si em volen donar feina.
Si no treballo, em deixaran respirar?
Els polítics no solen trobar mai la veritat.
Porto cinc dies sense menjar, ja puc anar al convit?
La veïna em triarà de nuvi com a darrera opció.
Estic content, mai hauria somiat que deuria tants diners.
El núvol fa d’àrbitre entre el sol i jo.
El tren de la saviesa és massa ràpid.
He fet un pla d’estalvi de dues hores.
Si deixen de cantar, no colliran cireres.
He mirat la cartera i he acabat la festa.
Ja sé encendre el foc, hauré de trobar llenya.
He fet un tracte amb la núvia, ella viurà a l’estranger.
He buscat un amo que no mani feina.
Tot va ser: badar i trobar núvia.
No vull aquest cotxe, li falta creure’m.
Menjaria menys, però em sobrarien diners.
És un banquer estrany, es conforma en perdre poc.
Per estalviar, vaig comprar un bitllet caducat.
He canviat un amic per dos enemics.
Com em cansava sovint, vaig comprar dos llits.
No tinc sort amb la feina, sempre en trobo.
Els dilluns no m’atreveixo a pensar.
Pensaments divins (LXXXVII)
04 Agost, 2023 09:06
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Jesús era bon mestre, manava pocs deures.
Judes vol cobrar una comissió pels miracles.
L’home va ser l’únic creat sense parella.
Satanàs compra glaçons per als recomanats.
He fet un curset de turmentador d’ànimes.
Jesús canviarà els pans i el peixos per targetes de crèdit.
Déu ens demostra la seva timidesa.
Com igual el critiquen, Satanàs ha tret els ventiladors.
Si moro amb gràcia, on podré representar?
Al cel, han suprimit la quaresma.
Satanàs té problemes amb el sindicat de dimonis.
Aniré a l’infern a molestar els meus enemics.
Déu no estima els qui badallen.
He anat a l’infern per a lliurar-me els sermons.
El dimoni no em tempta, ha de ser filòsof.
Déu em posà al món, igual li feia nosa.
Satanàs donarà punts als qui pequin més.
Va ser: arribar al cel i perdre el guia.
Judes no veu clar cap negoci.
Satanàs ha decidit construir una altra sala d’espera.
Si no voleu nedar, espereu; Caront està de vaga.
Si dono més almoines, em reservaran cadira.
Satanàs farà un balneari per als rics.
Tomàs no se’n refia i ha pujat a la barca.
Des de la torre de Babel, Déu parla menys.
Estaré a l’infern fins que em surtin banyes.
Us aconsello no entrar al cel mentre va el rosari.
Eva i Sara ens van complicar la vida.
Sant Pere diu que cap fadrí es mereix el cel.
Satanàs està preocupat per si no envelleix.
Quan Déu va acabar de crear els arbres,va perdre les bones idees.
Els pastors israelians són espavilats, poden arribar a ser reis.
Jesús va ser pastor, però no sabia triar les ovelles.
No sé si em convé tenir a Déu com a Pare.
Si vaig al cel, podré entrar els vicis?
He demanat viure més per a omplir el sac dels pecats.
Satanàs ha manat que els rics es portin la caldera de casa.
Algú, ha demanat celebrar el Nadal tres vegades a l’any.
He portat un coixí per si la penitència és llarga.
Va ser entrar al cel i perdre els amics.
Jesús tornarà a la Terra si el posen a l’atur.
No sé quan vindrà la gràcia, però duu retard.
Les festes del cel no tenen pregoner.
Sant Pere ha demanat a Jesús que posi més peixos.
No puc anar a l’infern, tinc el colesterol alt.
A l’estiu, es treuen les portes de l’infern per a fer el manteniment.
Si soc molt dolent, quant puc arribar a guanyar?
Tenia pecats, però me’ls han pres.
Jesús està enfeinat en multiplicar ous de Pasqua.
Per a evitar cues, porteu el llistat de pecats endreçat.
Satanàs ha reduït l’horari de protestes.
No vull ni saber on trobaré la glòria.
No puc pregar el sant, està enfeinat portant pluja.
Jesús tornarà al desert abans de l’estiu.
La Verge presidirà l’associació de vídues catòliques.
No peco més perquè és un no parar.
He comprat un apartament al cel per als dies parells.
Déu estalvia, ha canviat les portes del cel per un cadenat.
Era un dimoni novell, em temptava pels matins.
Pensaments educatius (LXXVIII)
04 Agost, 2023 09:04
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Si compten fins a sis, els deixo un dit.
Aprenen molt, però no tenen memòria.
De segur, no contesten per educació.
Els he donat una lliçó, però no la troben.
Més de tres ratlles de lectura, és una aventura.
Un informe pedagògic ha decidit traure els dilluns.
Si poseu una idea al cap, procureu no perdre’n una altra.
Espero que aprenguin sense prendre mal.
De moment, ja saben on és la porta.
M’agrada viatjar pel temps, però més de pressa.
Tres no escolten, els altres ni ho proven.
Quasi estic convençut que els rucs no volen.
He fet una exposició lineal, es a dir: una ratlla.
Malfien de mi, però no els vull distreure.
He de fer-me una revisió del cervell.
Tenen un llibre, però no es deixa llegir.
Procureu que els cigrons de comptar siguin tous.
No vull preguntar, ja endevino les respostes.
Ha vingut un alumne nou, encara em veu.
Suposo que la capacitat d’esforç la conserven tots.
Estic a l’escola perquè m’agrada el teatre.
És un bon alumne sense arribar a bo.
L’escriptura és una ciència d’aproximació d’idees.
Segurament, ja m’han descartat.
Com saben poca història, començarem per ahir.
Estic content, ja responen sense que els pregunti.
Si no puntuo, n’aprovaré la meitat.
L’aprovaré, la mare li ha comprat tres llibres.
De moment, els faig signar amb el dit.
Ja sap llegir sense suar.
Hem eixit de classe per si es podien endreçar els problemes.
Per a avançar, traurem els dilluns i els divendres.
És un problema complicat, només tinc una dada.
Normalment, aprenen passats els quaranta anys.
Soc allí i, de vegades, parlo.
He fet una classe de matemàtiques o eren dues?
Donaré cinc punts als qui no facin nosa.
He hagut de beure per a ensenyar-los les conseqüències.
Colom també va tornar del viatge sense saber on havia anar.
Tres no podran superar el curs, naden malament.
Els mestres bons se’n van, ja han après prou.
No hem passat de la o, no vull que es perdin.
He demanat a l’inspector que no els desperti.
Hem baixat tant el nivell que els he declarat espeleòlegs.
Els he fet ajeure per a què aprenguin sense esforç.
En l’examen de recuperació, només cal signar.
A la segona línia, n’he perdut la meitat.
Estic preocupat, vull fer files de vint i només en tinc divuit.
He obert el llibre i tres s’han posat a plorar.
Reduirem la lectura i augmentarem el mim.
No sé si m’entenen, però no em creuen.
Trobada la solució, plantejarem el problema.
Algun dia ens retrobarem a l’encert.
Ara, no sé on va la i de sí.
L’inspector diu que parli menys, no li he respost.
Estic sorprès, aquest mes no han innovat res.
Ens hem llençat a aprendre sense control.
No sé si m’entenen, però canvien pantalles.
Encara no sé si van, estan o venen.Va ser: manar feina i penedir-me.
Epitafis (LXXXVI)
04 Agost, 2023 09:01
Publicat per jjroca,
Epitafis
De poc, us podré ajudar.
Estic canviant de necessitats.
Cada dia, feinejo menys.
Estic buscant el queixal del seny.
Descanso amb pau, però em fa mal un os.
Encara dec ser viu, ahir van venir a cobrar.
Ixo poc per la por dels ocupes.
He malvenut el termòmetre.
Si no responc, és que he sortit.
Demà, no penso fer massa.
Si em recupero, on podré anar?
Estic feliç perquè no escolto a ningú.
No pregunteu, m’he tornat franc.
No sé on posen les sardines que enterren cada any.
He decidit deixar els negocis.
Encara no sé perquè no em vol?
El veí està per mort natural, feia un mes que no menjava.
Estic millorant, ja ploro sense llàgrimes.
Normalment, no discutim.
M’he tret la despesa per alimentació.
Quasi, enyoro els xerraires.
Aquest túnel és massa llarg.
Possiblement, ja he perdut el seny.
Vull anar al paradís per a atipar-me de pomes.
Estic perdut, han tocat a morts i encara no estic al cementiri.
Avui, eixiré; em fa mal el crani.
Estic sorprès, he demanat silenci i em creuen.
No vull despertar, el somni és molt maco.
Gairebé em puc considerar fadrí.
Ho sento, he anat a descansar al sofà.
Com estalviem en menjar, viatgem sovint.
Estic content, he aconseguit passar sense sou.
Em queixo del soterrador, no em saluda mai.
De moment, la dona ha fet venir sa mare.
Els capvespres medito, perdoneu les molèsties.
Estic travessant el desert de la conformitat.
Solem aprofitar les hores mortes.
Segueixo amb la dieta rigorosa.
No rebré sense cita prèvia.
Tancat per jubilació.
Ni em queixo ni vull tornar.
Fins a quan, pot durar el reuma?
Li he dit que es mogui, però no creu.
Sortiré quan faci sol a mitjanit.
Necessito un nínxol amb eixida d’emergència.
No sabia què fer: estalviar o morir-me.
Si agafo un poc d’empenta, igual me’n surto.
Per a evitar crítiques, he esborrat l’adreça del nínxol.
He vingut per a passar comptes amb l’amo.
No mengis això, va dir-me; em vaig lluir.
He decidit no cobrar per hores.
Si ve la veïna, desperteu-me.
De moment, el forat segueix negre.
No vull visites de més de cinc minuts.
He assolit el meu problema de comunicació.
Estic buscant el seny.
Necessito eixir, vull anar a la fira del taüt.
Fa temps que sóc aquí i no m’han dut cap pastís.
El viatge al cementiri li va durar noranta anys.