Poemes curts (CXXVIII)

01 Agost, 2023 09:17
Publicat per jjroca, Poemes curts

Com havia

un bon ruc

parlaria

fins pels ulls,

una delícia.


A la casa

del mai més,

no hi ha encara

l'interès,

poc que fa falta.


Les recances

de la mort

són emprades

en ser fosc,

després passen.


Com demano,

en cada eixir,

trobar un amo

per a mi,

desprès, l'enganyo.


Quan la barca

arriba a port,

porta massa

o porta poc,

la feina és llarga.


Si m'estima,

li diré

que fatiga

tanta fe

o quan em crida.


I les nits

de lluna plena

hi ha neguit

per si enlluerna

un llop amic.


El ruc em contava,

des de bon matí,

que un son el cridava

des del fons del llit,

era de qui mana.


A la porta

del convent,

el qui toca

és innocent

o potser ho prova.


Les comandes

de la fe

són preades,

de bon fer,

però debades.


A la missa

de difunts,

no hi ha rissa

ni ensurts,

potser enganyifa.


En comptades

ocasions,

veig garlandes

als balcons,

però m'agraden.


Al palau

et trobaràs:

un babau,

un assenyat,

cercant un cau.


Quatre joves

i dos vells

fan mil proves

amb atuells,

van cercant l'ordre.


Poseu-me pa

damunt la taula

per a dinar,

no vull ni aigua

sols vi i carn.


Si la lluna

ve a la nit,

l'esperit

cerca fortuna

i un xic d'abric.


Quatre flors

per a fer un ram

i els colors

que arribin quan

fugin les pors.


Encara rai

com les ginestes

volen les festes

el mes de maig,

són desllibertes.


Una mossa

m'ha de dir

que faig nosa

perquè sí,

no soc gran cosa.


En el regne

de les flors,

faig honors

cada capvespre,

dilluns i tot.


Com la pensa

em ve a dir

que el gaudir

és la revenja

d'un joc mesquí.


Una jove

em demana

i, a sobre,

fa mala cara,

ha de ser noble.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: