Manta de nits i set poemes més

07 Agost, 2023 19:39
Publicat per jjroca, Poemes

Manta de nits


Doneu-me pa i un tall de cansalada

puix,llevat d’hora, soc pres de la gran fam;

en mon carrer, no ha quedat cap rata

puix hi ha un gat qui corre com un llamp.

En el corral, un boc i quatre ovelles

qui ensems demanen que aplegui el pastor,

els portarà una gràcia de les seves:

manta de nits, algun cop de bastó.

Però el suporten perquè els porta al prat

on el cruspir és un plaer cofoi

i el passejar és la joia dels déus.

De tant en tant, esdevenen les creus

totes vestides de ràbia i d’udols

d’aquell vell llop qui espera tenir-ne part.


La pena viatja amb mi


L’estimo de bon matí

quan travessa aquesta plaça,

duu ben neta la sabata

i un mocador del més fi.

Quan els arbres es desperten

tot anunciant la tardor

com m’endinso en l’amor

si les ganes em conviden.

L’estimo de bon matí;

al migdia, com l’enyoro

perquè em sento decebut.

Li ofereixo l’aixopluc

dels meus llavis mentre ploro,

la pena viatja amb mi.


Cent racons


També voldria dir,

cansat de mes misèries

que estimo les platxèries,

el riure i un bon vi.

Puix passo per carrers

prou buits en ma infantesa,

havia la conversa

amb amics sorneguers.

Algun d’aquells, ben mort,

descansa, en el cementiri,

al darrere d’unes flors.

Com m’agraden les remors

qui, buides del gran sacrifici,

van emplenant cent racons.


Havent dinat


Tot just, havent dinat:

els nou plats i les postres;

oblido on són totes

les mosses que he estimat.

Acabada l’escola,

demanaven vestits,

uns nuvis eixerits,

haver llar i cassola.

No cal dir que, les maques,

ben prompte es van casar

amb mossos de la vora.

Les altres fan la roda

per poder-lo trobar

i per fugir de les nafres.


Poseu-me en el llistat


Poseu-me en el llistat

dels pobles miserables,

com em sento culpable;

quasi mai, he guanyat.

Empassat per la feina,

en el pou romandré;

a l’estiu, poca fe,

no preciso ni eina.

Poseu-me en el llistat

dels porucs perdedors

qui mai hauran un regne.

Per menjar, ni vull perdre

i, quan vingui la calor,

romandré entaforat.


Farcint penes


A la riba de la mar,

hi ha una princesa;

no parla ni es fa l’ofesa,

però escolta i vol somiar.

Ha un heroi, que és un guerrer

enfeinat en mil batalles;

cada dia, ha pensades

puix va guanyant: poc o res.

Ha visitat altres terres

on hi havia plata i or,

bells palaus de totes mides.

Amb tantes persones riques,

com vol ser un guanyador;

va assolint i farcint penes.


Mitja baldana


El gegant, qui viu amb mi,

com crida a les hores baixes,

com em mostra aquelles cases

que mai més he de tenir.

És un monstre carallot,

mal vingut i poca pena,

com se’n riu de ma condemna

a restar amb poca sort.

De vegades, ens planyem

i forcem una amnistia

per a acabar la setmana.

Amb un plat, mitja baldana

i una tomata fregida,

ens mirem i consolem.


Fan bugada


Un jardí amb poques flors

i una cambra silenciosa,

un estiu sense cap nosa

d’amigots i aduladors.

La fortuna de saber

que, quan la bossa és lleugera,

no cal pàtria ni bandera

ni un lloc on haver fe.

Matinades amb estels

i la lluna s’acomiada

per la banda del castell.

No cal ni fer mala cara

quan ens prenen el penell

tot dient que fan bugada.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: