Epitafis (LXXXVI)
04 Agost, 2023 09:01
Publicat per jjroca,
Epitafis
De poc, us podré ajudar.
Estic canviant de necessitats.
Cada dia, feinejo menys.
Estic buscant el queixal del seny.
Descanso amb pau, però em fa mal un os.
Encara dec ser viu, ahir van venir a cobrar.
Ixo poc per la por dels ocupes.
He malvenut el termòmetre.
Si no responc, és que he sortit.
Demà, no penso fer massa.
Si em recupero, on podré anar?
Estic feliç perquè no escolto a ningú.
No pregunteu, m’he tornat franc.
No sé on posen les sardines que enterren cada any.
He decidit deixar els negocis.
Encara no sé perquè no em vol?
El veí està per mort natural, feia un mes que no menjava.
Estic millorant, ja ploro sense llàgrimes.
Normalment, no discutim.
M’he tret la despesa per alimentació.
Quasi, enyoro els xerraires.
Aquest túnel és massa llarg.
Possiblement, ja he perdut el seny.
Vull anar al paradís per a atipar-me de pomes.
Estic perdut, han tocat a morts i encara no estic al cementiri.
Avui, eixiré; em fa mal el crani.
Estic sorprès, he demanat silenci i em creuen.
No vull despertar, el somni és molt maco.
Gairebé em puc considerar fadrí.
Ho sento, he anat a descansar al sofà.
Com estalviem en menjar, viatgem sovint.
Estic content, he aconseguit passar sense sou.
Em queixo del soterrador, no em saluda mai.
De moment, la dona ha fet venir sa mare.
Els capvespres medito, perdoneu les molèsties.
Estic travessant el desert de la conformitat.
Solem aprofitar les hores mortes.
Segueixo amb la dieta rigorosa.
No rebré sense cita prèvia.
Tancat per jubilació.
Ni em queixo ni vull tornar.
Fins a quan, pot durar el reuma?
Li he dit que es mogui, però no creu.
Sortiré quan faci sol a mitjanit.
Necessito un nínxol amb eixida d’emergència.
No sabia què fer: estalviar o morir-me.
Si agafo un poc d’empenta, igual me’n surto.
Per a evitar crítiques, he esborrat l’adreça del nínxol.
He vingut per a passar comptes amb l’amo.
No mengis això, va dir-me; em vaig lluir.
He decidit no cobrar per hores.
Si ve la veïna, desperteu-me.
De moment, el forat segueix negre.
No vull visites de més de cinc minuts.
He assolit el meu problema de comunicació.
Estic buscant el seny.
Necessito eixir, vull anar a la fira del taüt.
Fa temps que sóc aquí i no m’han dut cap pastís.
El viatge al cementiri li va durar noranta anys.