Sense fer cridòria i set poemes més

22 Març, 2022 12:00
Publicat per jjroca, Poemes

Sense fer cridòria


Poseu-me, a l’albada,

el racó florit,

un xic d’amistança,

un bri de neguit.

I deixeu-me anar

al sol del migdia

per si em cal pensar

i el cap sent la vida.

Ballarem plegats

fins a pujar al cel

per trobar la glòria.

Sense fer cridòria

ni alterar l’anhel,

vull vespres callats.


Gaudir la companyia


Quan l’amor se’n va i se’n va

com ens deixa embadalits,

fugen dolços i confits,

només resta el més dur pa.

He demanat, per tenir,

una mossa agradosa

per contar-li, vora el llit,

el desig de fer-la esposa.

Si compleixo els manaments,

em casaré una vegada

per gaudir la companyia.

Així un dia, un altre dia

fins aplegar a la setmana

i, si va bé, en faré cent.


Posa roses al jardí


Posa roses al jardí,

les més maques per a mi.

Amb les flaires de les flors,

espero fer la volada,

portar-li a l’enamorada

per gaudir el nou amor.

La mirada encisera

i la dolçor de la veu,

del somiar, en sóc hereu,

un gran senyor de la vetlla.

Prop la riba, a la nau,

bastirem el nostre niu,

la primavera somriu,

que l’hivern torni al seu cau.


Han de venir hores


Us faré saber,

amics del corriol,

com demano al sol

quan m’agafa el fred.

Han de venir hores

totes a l’engròs,

voreta del tros,

les voldria dolces.

Per fer créixer blat,

espero la sega

ben entrat el maig.

Pensaré si faig

una nova empresa

per tal de guanyar.


Els minuts s’allarguen


La vella mestressa,

parlant de la sort,

dirà que no pot

haver l’escomesa.

Són massa els anys

fent les filigranes,

menant ous i faves

sense massa planys.

Els minuts s’allarguen

quan encén el foc

per a posar l’olla.

Com, avui, no toca

hi haurà més foscor

i pobres qui badallen.


L’orquestra és a punt


Porteu-me l’estiu

ran de la finestra,

m’agrada la festa

quan sento el caliu.

Joves balladors

enceten la plaça,

fa mal la sabata,

però com si no.

L’orquestra és a punt,

la música enceta

i comença el ball.

Uns riuran com mai

quan ve la parella

d’aquell seny eixut.


En aplegar al niu


És, en aplegar al niu,

quan cerca la canalla,

ha fet bona troballa

i la mare li riu.

Fer créixer els minyons

és la feina feixuga,

la fosca es fa poruga,

com esguarda el bon sol.

En aquest mes d’abril,

s’afanyen les abelles

a xuclar tendres flors.

Com demano llavors

un vespre per a elles

on es pugui dormir.


M’abelleix menjar


M’abelleix menjar:

ous amb cansalada,

una botifarra,

el pa ben torrat.

Ofegar amb vi

dolça melangia,

és el món qui crida,

no el voldré sentir.

M’abelleix menjar:

dolços a l’engròs,

un pastís de crema.

No serà l’empresa

dura com un os,

en vull prendre part.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: