Pensaments divins (LXXVIII)
12 Març, 2022 16:26
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Era un tros de pa i l’he convertit en pedra.
Satanàs no em fa por, però em socarrima.
Necessito tres màrtirs per a jugar una partida de cartes.
El proper diluvi serà a preu fet.
Jesús ha fet un curset de redacció de paràboles.
Judes vol regalar el seu paper d’apòstol.
He demanat el paper de dimoni suplent.
Pujaré al cel en el darrer tren.
Us recordo que, pensar, pot ser pecat.
Si peco més sovint, podré triar destí.
Cercant la salvació, he perdut les ganes d’avançar.
Si haig pocs pecats, hauré un judici tardà.
Mai he entès, perquè m’ha tocat un dimoni coix.
No sé perquè Jesús odia les mones de Pasqua?
La Verge pensa com es traurà el Fill del davant.
A Jesús, li costa organitzar un sopar.
Li he demanat a Déu que no sigui massa amic.
Déu ha tancat tres sales del cel per falta de personal.
Judes pensa com invertirà les trenta monedes.
He demanat, a Satanàs, més temps per assaborir els pecats.
Si vaig a l’infern, podré entrar el gos?
No puc entrar a l’infern, he perdut la bossa dels pecats.
Satanàs dóna corder tots els divendres de Quaresma.
Llucifer ja no sap on posar els pecadors recomanats.
Déu farà un control dels sants nouvinguts.
Adam va tenir tres fills, d’on van eixir les nores?
He demanat a Déu: Aixecar-me al migdia!
He anat a l’infern per si hi havia ofertes.
He vist pocs sants a les cues de miracles.
Si voleu fer miracles, deixeu el curriculum a la consigna.
Jesús és al cel, fa vacances.
La plaça de Judes continua vacant.
Jesús no està d’humor, el vi li ha sortit agre.
Déu vol una altra creació per al proper mil·lenni.
Jesús vol un altre Judes menys espavilat.
No crec amb els miracles, em perdo.
He demanat un dimoni, a veure què passa.
Jesús diu que ho provarà amb els ateus.
Cada tres miracles, pot haver una errada.
Déu, tot i tenint un Fill, contínua fadrí.
Com anava al cel, es descuidà la carmanyola.
Ahir, vaig tornar a vendre’m l’ànima.
Estic a l’aguait, Satanàs em vol fer fill predilecte.
Abans, a l’infern, només érem quatre gats.
Ja puc presumir, he omplit la segona capsa de pecats.
Satanàs s’ha fet egoista, ens tocarà passar fred.
Déu està ocupat en fer créixer l’univers.
No puc anar a l’infern, Satanàs m’ha tret els punts.
No vull pagar a Caront, aniré a l’infern nedant.
He vist a Caïm, encara traginava el roc.
Jonàs vol canviar la balena per un coet.
Seria miracle si n’encertés una.
Jesús canviarà el pa i els peixos per bescuits i xocolata.
Davant la crisi energètica, Satanàs farà bullir l’olla a 40ºC.
Amb sis pecats més, us posaran a una caldera ecològica.
He descobert el dimoni qui viu amb mi.
Visito l’infern tots els dilluns.
No es pot anar al cel sense passar pel calvari.
Pensaments festius (XCVII)
12 Març, 2022 16:23
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Saltant de dubte en dubte, m’he perdut.
M’he declarat ric per a no pagar mai més.
En ser dilluns, quasi he enllestit la setmana.
Em deu estimar perquè quasi no em veu.
Era un savi molt sabut: trist, estèril i quasi mut.
Prefereixo un matí a tres nits.
Encara no distingeixo entre guanyar i perdre.
He anat a cercar núvia, ja he viatjat prou.
Una agulla, en el paller, em diu que s’amaga bé.
Cau la pluja, ve la nit i es fa minso l’esperit.
Un dia d’aquests, arribaré prompte.
Haig un dubte: És un savi o s’ho fa?
No sé si peso massa o haig el vol curt.
He aconseguit que, no pensant, em faci mal el cap.
De moment, només volo dormint.
M’han convidat a sopar, ja posaré el plat.
He fugit del tro per a anar a caure al llamp.
La intel·ligència consisteix en menjar-se les pedres del camí.
Si estic de vacances, hauré de respirar?
No menjo conill, em fa pena despullar-lo.
Tinc sort: he perdut la bossa de diners, però estava buida.
Com tinc dues núvies, he après a sopar dues vegades.
Encara no he entès perquè una arpa té tantes cordes.
Per a arribar prompte, més val no eixir.
He tingut sort amb els diners, no se’n ha fet malbé cap.
El govern ha posat un nou impost per a poder fer el ridícul.
Quan ja sigui ric, passaré comptes.
Ja porto un mes sense saber on vaig.
Si trobeu parella, ja no us caldrà manar.
De moment, volaré en somnis.
Corria tant que es quedà sense ahir.
He decidit no menjar, em costa massa diners.
He pensat començar la setmana en dijous.
Vaig de somiar poc a menys.
He comprat sucre per si conec a algú enfadat.
He posat oli al llum, però no el sé encendre.
Demà mateix, ja serà prompte.
Si passo a una altra pàgina, seguiré present?
Anar a la lluna és fàcil, tornar és el complicat.
Era tan ric que ja no feia servir els diners.
Si vaig a fer feina, què deixo enrere?
La voluntat la tinc, no n’he malmès massa.
Quan ve l’hivern, on desen la calor?
Em saluden més, m’hauré tornat ric.
A un, que pensava, l’hem fet fora.
Si ha pujat el llum, on ha de ser ara?
Si respiro més fort, quant hauré de pagar?
No em faré preguntes si no sé la resposta.
Si em faig trenes, deixaré de ser calb?
No consentiré que us poseu en el meu lloc.
Si no em trobo prompte, ha de ser que estic lluny.
Pensava amb el dubte i he caigut a un sot.
Ha estat: Arribar la lluna i emmudir el sol.
Necessito caçar caragols, a quina hora es lleven?
Cercaré la fortuna, passo de treballar.
Si vull ser lliure, on m’he d’apuntar?
He pactat amb la bruixa per si de cas.
Si em donen diners, hauré de somiar?
M’han donat una feina, encara no la conec.
Pensaments educatius (LXIX)
12 Març, 2022 16:20
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No es permet canviar lletres per pagarés.
Estan aprenent sense llençar-se al buit.
No aprenen molt, però es barallen sovint.
No guanyo mai, però m’encanta discutir.
He de suposar que saben quan m’enfado.
El zero és una xifra poc eloqüent.
No sé si tremolen o se’n burlen.
He fet una classe sense pensar-ho.
Un dia d’aquests, igual l’encerten.
Reconec el passat, però mai el futur.
Havia una solució, però l’he perdut.
Dono tantes oportunitats que gairebé ni penso.
He encerclat la resposta, però s’ha escapolit.
Em tracten d’amic, anem malament.
N’he trobat dos amb el mal costum d’aprendre.
Suposo que, quan aprenc, és per la nit.
Estic content, ja distingeixen mà de pa.
A la mare, li posaré un notable.
Abans de començar l’examen, que posin la nota.
No vull ni saber perquè no escolten.
De moment, ja saben on no marejo.
El metge recomana que no faci examen de consciència.
Els compraré llibres de tres paraules per pàgina.
Si tinc dues pomes i en menjo una, on és l’altra?
Segurament, estaran llegint entre línies.
Abans d’eixir de l’aula, comproveu l’estat de les sabates.
Sempre he d’estar a punt per a ser examinat.
Resum de l’avaluació final: Au!
No els ensenyeu el número dos, ja no fa falta.
El bon mestre sap censurar el desig de sortir.
El misteri és que els fulls del llibre no es barallin.
He posat l’alumne al meu lloc i l’he deixat verd.
Dels quatre que llegeixen, tres no se n’enteren de res.
Estic aprovant a partir de dues dècimes.
Darrerament, escolto els qui xisclen millor.
A la primera coma, n’he perdut tres.
Els he ensenyat la ema, ja me’n penedeixo.
Necessito una mosca, els vull tenir ocupats.
L’escola és nova, és a dir: No va!
Podrien aprendre a escriure, però no a fer miracles.
Avui, han descobert que sé cridar.
Mai sé: Si ho saben o ho endevinen.
Han vingut tots, no me’n sé avenir.
Em costa, fer multiplicacions amb xifres romanes.
Mai endevino qui m’ensarronarà primer.
Darrerament, he decidit tenir dèficit d’atenció.
M’he posat al seu lloc i em queixo.
No parlo d’un regne, l’aula és petita.
Entre dubtes, procureu que no prenguin mal.
Entro a classe, espero trobar algun àngel.
Hem resol un problema i n’hem creat tres.
Al final de cada línia, salten al buit.
Tres responen d’esma.
He decidit contestar per ells.
De vint alumnes, tres no senten i els altres no hi són.
No els voldria decebre, però menteixo mal.
Ja sóc a un trist de volar.
Faré un curset d’obrir ments sense ferir.
Estic obert a l’aventura.
Epitafis (LXXVII)
12 Març, 2022 16:16
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si no ve ningú més, penjaré el cartell.
El del costat, anava per a geni.
No patiu, ja us despertaré.
Encara no sé si ja sóc a l’atur.
Voldria separar els morts dels difunts.
Segons amb qui, ni em parlo.
No us apropeu, puc estar infectat.
No et demano que m’ajudis a sortir.
Tampoc us he demanat que em seguiu.
He decidit canviar de propòsit.
No m’agrada el dia de nínxols oberts.
M’ha tocat un veí cridaner.
Estic pendent del goig de conversar.
Ha vingut l’amo, però no li he dit res.
No puc atendre més de cinc minuts.
Espero que el viatge us sigui lleu.
Anava a eixir, però sembla que plourà.
Fa dies, que no em sento els peus.
Si un dia ressuscito, hauré de pagar els deutes?
Us aconsello que oblideu les presses.
No sé si he de sortir a dinar o me’l porten.
No sé perquè tinc tanta mandra.
Per fi, he aconseguit ser un home fred.
No sé perquè em vaig endreçar els queixals.
Vaig pujar a la barca de Caront perquè feia descomptes.
Necessito un altre taüt que tingui cuina.
Gairebé, ja he perdut el meu seny.
M’estic apropant a la ingravidesa.
Veig el soterrador, encara fa mala cara.
Sento ploure o és el gos de la veïna qui ha tornat.
Des que sóc aquí, peco menys.
No us puc convidar, encara no tinc la cuina.
He perdut la sensació de fred.
Estic estalviant com mai!
Ja porto una setmana sense pensar.
Ahir, em van fer una festa sorpresa.
Demà passat, pot tornar a ser ahir.
La senyora està contenta, ha aconseguit aprimar-se.
Ara, m’ho prenc d’una altra manera.
Venc cilici en bon estat.
No recordo on ens havíem quedat.
Tornaré quan tot sigui de franc.
En morir vaig veure un llum, era de franc.
Si veniu de pressa, hi ha ofertes de taüts.
Mai em pensava acabar així.
Ja sóc més a prop de l’ésser viu.
He hagut de demanar un any més de permanència.
No hi sóc, he anat a fer-me ric.
Parlaria, però sóc sincer.
Veniu demà, avui, haig l’hora baixa.
He perdut el temps.
He curat de l’orgull.
Només vaig a misses de difunts.
Darrerament, estic més positiu.
Demà mateix, organitzo un viatge.
Sóc aquí i encara no m’ho puc creure.
Estic aprenent un altre paper.
Ben bé, ja no sé per on.