Pensaments educatius (LXIX)
12 Març, 2022 16:20
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
No es permet canviar lletres per pagarés.
Estan aprenent sense llençar-se al buit.
No aprenen molt, però es barallen sovint.
No guanyo mai, però m’encanta discutir.
He de suposar que saben quan m’enfado.
El zero és una xifra poc eloqüent.
No sé si tremolen o se’n burlen.
He fet una classe sense pensar-ho.
Un dia d’aquests, igual l’encerten.
Reconec el passat, però mai el futur.
Havia una solució, però l’he perdut.
Dono tantes oportunitats que gairebé ni penso.
He encerclat la resposta, però s’ha escapolit.
Em tracten d’amic, anem malament.
N’he trobat dos amb el mal costum d’aprendre.
Suposo que, quan aprenc, és per la nit.
Estic content, ja distingeixen mà de pa.
A la mare, li posaré un notable.
Abans de començar l’examen, que posin la nota.
No vull ni saber perquè no escolten.
De moment, ja saben on no marejo.
El metge recomana que no faci examen de consciència.
Els compraré llibres de tres paraules per pàgina.
Si tinc dues pomes i en menjo una, on és l’altra?
Segurament, estaran llegint entre línies.
Abans d’eixir de l’aula, comproveu l’estat de les sabates.
Sempre he d’estar a punt per a ser examinat.
Resum de l’avaluació final: Au!
No els ensenyeu el número dos, ja no fa falta.
El bon mestre sap censurar el desig de sortir.
El misteri és que els fulls del llibre no es barallin.
He posat l’alumne al meu lloc i l’he deixat verd.
Dels quatre que llegeixen, tres no se n’enteren de res.
Estic aprovant a partir de dues dècimes.
Darrerament, escolto els qui xisclen millor.
A la primera coma, n’he perdut tres.
Els he ensenyat la ema, ja me’n penedeixo.
Necessito una mosca, els vull tenir ocupats.
L’escola és nova, és a dir: No va!
Podrien aprendre a escriure, però no a fer miracles.
Avui, han descobert que sé cridar.
Mai sé: Si ho saben o ho endevinen.
Han vingut tots, no me’n sé avenir.
Em costa, fer multiplicacions amb xifres romanes.
Mai endevino qui m’ensarronarà primer.
Darrerament, he decidit tenir dèficit d’atenció.
M’he posat al seu lloc i em queixo.
No parlo d’un regne, l’aula és petita.
Entre dubtes, procureu que no prenguin mal.
Entro a classe, espero trobar algun àngel.
Hem resol un problema i n’hem creat tres.
Al final de cada línia, salten al buit.
Tres responen d’esma.
He decidit contestar per ells.
De vint alumnes, tres no senten i els altres no hi són.
No els voldria decebre, però menteixo mal.
Ja sóc a un trist de volar.
Faré un curset d’obrir ments sense ferir.
Estic obert a l’aventura.