Sense fer cridòria i set poemes més
22 Març, 2022 12:00
Publicat per jjroca,
Poemes
Sense fer cridòria
Poseu-me, a l’albada,
el racó florit,
un xic d’amistança,
un bri de neguit.
I deixeu-me anar
al sol del migdia
per si em cal pensar
i el cap sent la vida.
Ballarem plegats
fins a pujar al cel
per trobar la glòria.
Sense fer cridòria
ni alterar l’anhel,
vull vespres callats.
Gaudir la companyia
Quan l’amor se’n va i se’n va
com ens deixa embadalits,
fugen dolços i confits,
només resta el més dur pa.
He demanat, per tenir,
una mossa agradosa
per contar-li, vora el llit,
el desig de fer-la esposa.
Si compleixo els manaments,
em casaré una vegada
per gaudir la companyia.
Així un dia, un altre dia
fins aplegar a la setmana
i, si va bé, en faré cent.
Posa roses al jardí
Posa roses al jardí,
les més maques per a mi.
Amb les flaires de les flors,
espero fer la volada,
portar-li a l’enamorada
per gaudir el nou amor.
La mirada encisera
i la dolçor de la veu,
del somiar, en sóc hereu,
un gran senyor de la vetlla.
Prop la riba, a la nau,
bastirem el nostre niu,
la primavera somriu,
que l’hivern torni al seu cau.
Han de venir hores
Us faré saber,
amics del corriol,
com demano al sol
quan m’agafa el fred.
Han de venir hores
totes a l’engròs,
voreta del tros,
les voldria dolces.
Per fer créixer blat,
espero la sega
ben entrat el maig.
Pensaré si faig
una nova empresa
per tal de guanyar.
Els minuts s’allarguen
La vella mestressa,
parlant de la sort,
dirà que no pot
haver l’escomesa.
Són massa els anys
fent les filigranes,
menant ous i faves
sense massa planys.
Els minuts s’allarguen
quan encén el foc
per a posar l’olla.
Com, avui, no toca
hi haurà més foscor
i pobres qui badallen.
L’orquestra és a punt
Porteu-me l’estiu
ran de la finestra,
m’agrada la festa
quan sento el caliu.
Joves balladors
enceten la plaça,
fa mal la sabata,
però com si no.
L’orquestra és a punt,
la música enceta
i comença el ball.
Uns riuran com mai
quan ve la parella
d’aquell seny eixut.
En aplegar al niu
És, en aplegar al niu,
quan cerca la canalla,
ha fet bona troballa
i la mare li riu.
Fer créixer els minyons
és la feina feixuga,
la fosca es fa poruga,
com esguarda el bon sol.
En aquest mes d’abril,
s’afanyen les abelles
a xuclar tendres flors.
Com demano llavors
un vespre per a elles
on es pugui dormir.
M’abelleix menjar
M’abelleix menjar:
ous amb cansalada,
una botifarra,
el pa ben torrat.
Ofegar amb vi
dolça melangia,
és el món qui crida,
no el voldré sentir.
M’abelleix menjar:
dolços a l’engròs,
un pastís de crema.
No serà l’empresa
dura com un os,
en vull prendre part.