Poemes curts (XCV)
14 Març, 2022 18:46
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Si la lluna em ve a cercar,
doneu-li pressa,
dieu-li que, a la finestra,
hi ha un jove enamorat
d'una deessa.
Portaran els monstres,
els bens a la cleda,
sense massa pena,
amb pensar innoble
per si algú agreja.
A la vora
del camí,
falta pa
i no hi ha vi,
és el que toca.
Na Maria
demanava
anar al ball
perquè tocava:
haver alegria.
Us dono, rei,
una setmana
per a plorar,
si, després, passa
no hauré remei.
Si pogués
us donaria
el meu amor,
per a fer via,
mentre calgués.
Sense pedres
al melic
ni a les orelles,
cada dia em desdic,
són coses meves.
Algun dia,
si és que cal,
hauré clemència,
he muntat aquest sidral
sense paciència.
A la sínia
del meu hort,
plora el ruc,
va a capcot
sense alegria.
Una mossa demanava:
el festejar,
quan un déu li donava
ni volia anar
sempre feia mala cara.
Amb la pressa
dels diners,
surto lleugera,
no cal ser tan mentidera
si els altres en tenen més.
Amb paciència
i un got amb vi,
la tarda passa,
estic assegut a plaça
demanant el meu gaudir.
Us comento que he menjat,
d'una vegada,
quatre fruites, quelcom salat
i pastanaga,
de segur que ni és delit.
No hi ha riures
al carrer,
ni queviures
a la plaça,
però són lliures.
He cercat
el meu camí,
he trobat
qui es riu de mi,
és el que hi ha.
Si pogués
anar a volar
tot el mes,
voldria anar,
és tal com és.
No demano
altre tresor
quan proclamo
que ho tinc tot,
després, m'enfado.
Al brocal del pou,
cap a mitja tarda,
he trobat un bou,
un corder, una cabra,
tot jugant al sol.
Mai demano
per a mi:
ser mal amo
i mesquí,
poc que guanyo.
Quatre roses
al jardí
només ploren
per que sí,
estan soles.