Epitafis (LXXVII)
12 Març, 2022 16:16
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si no ve ningú més, penjaré el cartell.
El del costat, anava per a geni.
No patiu, ja us despertaré.
Encara no sé si ja sóc a l’atur.
Voldria separar els morts dels difunts.
Segons amb qui, ni em parlo.
No us apropeu, puc estar infectat.
No et demano que m’ajudis a sortir.
Tampoc us he demanat que em seguiu.
He decidit canviar de propòsit.
No m’agrada el dia de nínxols oberts.
M’ha tocat un veí cridaner.
Estic pendent del goig de conversar.
Ha vingut l’amo, però no li he dit res.
No puc atendre més de cinc minuts.
Espero que el viatge us sigui lleu.
Anava a eixir, però sembla que plourà.
Fa dies, que no em sento els peus.
Si un dia ressuscito, hauré de pagar els deutes?
Us aconsello que oblideu les presses.
No sé si he de sortir a dinar o me’l porten.
No sé perquè tinc tanta mandra.
Per fi, he aconseguit ser un home fred.
No sé perquè em vaig endreçar els queixals.
Vaig pujar a la barca de Caront perquè feia descomptes.
Necessito un altre taüt que tingui cuina.
Gairebé, ja he perdut el meu seny.
M’estic apropant a la ingravidesa.
Veig el soterrador, encara fa mala cara.
Sento ploure o és el gos de la veïna qui ha tornat.
Des que sóc aquí, peco menys.
No us puc convidar, encara no tinc la cuina.
He perdut la sensació de fred.
Estic estalviant com mai!
Ja porto una setmana sense pensar.
Ahir, em van fer una festa sorpresa.
Demà passat, pot tornar a ser ahir.
La senyora està contenta, ha aconseguit aprimar-se.
Ara, m’ho prenc d’una altra manera.
Venc cilici en bon estat.
No recordo on ens havíem quedat.
Tornaré quan tot sigui de franc.
En morir vaig veure un llum, era de franc.
Si veniu de pressa, hi ha ofertes de taüts.
Mai em pensava acabar així.
Ja sóc més a prop de l’ésser viu.
He hagut de demanar un any més de permanència.
No hi sóc, he anat a fer-me ric.
Parlaria, però sóc sincer.
Veniu demà, avui, haig l’hora baixa.
He perdut el temps.
He curat de l’orgull.
Només vaig a misses de difunts.
Darrerament, estic més positiu.
Demà mateix, organitzo un viatge.
Sóc aquí i encara no m’ho puc creure.
Estic aprenent un altre paper.
Ben bé, ja no sé per on.