Puix monstre sóc i set poemes més

10 Juny, 2019 05:54
Publicat per jjroca, Poemes

Puix monstre sóc


En el passar,

com queden les promeses,

rauen esteses

per si, al demà,

sorgeixen meravelles.

Puix monstre sóc

i visc en terra estranya,

menjo, si es pot,

fins que s’escanya,

rabiós, el cos.

I, per sortir,

vull els carrers amples,

omplir, de passes,

les dolces nits.


Hauries de saber


Hauries de saber,

estimada fada,

com fila l’aranya

sense cap teler.

I va, a corre-cuita,

quan tremola el fil,

a fer curta lluita,

vèncer l’enemic.

Hauries de saber,

estimada fada,

on resta l’orgull.

Com l’haig a curull,

el deixo, a la sala,

per si el son el perd.


Com l’estimaria


Com l’estimaria

si m’ho demanés

i cerqués recer

quan acaba el dia.

Aniríem dos,

per cases i camps,

per trobar aviram

i menges de goig.

Com l’estimaria

en sortir el sol

per dalt de la serra.

Fóra tan planera,

llunyana del dol,

plena d’alegria.


Llarga atonia


Com demana, soledat,

llarga atonia,

puix vol viure sense esclat

un altre dia.

Les penses seran profanes,

les voluntats sorprenents,

la por vivint en les cases,

cap benestant vol penell.

Els petitons a l’escola

asseguts sense emmudir

i guaitant per la finestra.

Al seu davant, una mestra

que ha passat ben mala nit

perquè ensenyar no li prova.


Cavaller sense cavall


Cavaller sense cavall

i la dama s’ha fet vella,

voleu més gran devessall

lluny de pausa i de treva.

El camí ben ple de pedres,

lladregots al giravolt,

un xic enllà, tebi sol

em va omplint de tenebres.

Cavaller sense cavall

no haurà escut ni cuirassa

per si abelleix el combat.

El servent ha fet salat,

mira el cel i la nissaga

quan se’n va al capdavall.


Hi ha pausa


Per aprendre a no saber,

he bastit hores,

sóc captaire, mentider

i visc a soles.

Els llibres seran feixucs,

les classes ben isolades,

voldria, però no puc,

que mal se’m donen les dades.

Fa estona, mig fredolic,

vaig endreçant aquesta taula

amb viandes de tota mena.

Un xic enllà, la lluerna

va dient-me que, hi ha pausa,

abans d’entrar a l’embolic.


Mariner amb dolça mar


Mariner, amb dolça mar,

qui no somia amb primavera,

en el port, hi ha una princesa

qui l’espera si fa tard.

Com s’acaronen tots dos

els diumenges a la plaça,

diria que és festa grassa

la que aplega enmig l’amor.

Posaran cambra i un llit,

si pot ser, amb gran finestra

que els doni al carreró.

El desitjo guanyador,

amb una mà ben estesa,

per si aplega a ser marit.


Si m’estimes, et diré


Si m’estimes, et diré,

dolça poncella,

que recerco una estrella

per guarir-te al seu recer.

Dels sospirs, on ara vius,

en vull bastir les contrades,

posar flors, belles garlandes,

al carrer on dorms i rius.

Anirem a demanar:

manta joies i tresors

amb un xic de goig planer.

Cada dia, et pregaré

i decidirem tots dos

a quin regne haurem d’anar.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: