13 Juny, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Epigrames
Fulla de tardor
cerca el daltabaix,
pensa que l'amor
viu en altra llar.
Massa flors
en el jardí,
em demanen,
són per a mi.
Una jove mossa
cerca príncep blau,
trobarà un babau
i serà l'esposa.
Per a ser lliure,
viu a la muntanya,
cerca qui esbatana
i no els deixis viure.
La Verge demana
un Jesús poruc,
Ell vol tornar a casa,
deixar-nos l'ensurt.
Amb un drac ferotge,
farem una festa,
beurem vi i cervesa,
voltarem mig poble.
He demanat al bon Déu:
Cent anys de vida!,
després em tornaré ateu,
prendré fugida.
Escriure, diria
és un fet humà,
gràcia no en donà,
però et convida.
Una bruixa tinc
al racó de l'era,
per la nit espera,
llueix pel matí.
Mare, si vols,
puc ser a la lluna,
és tan poruga,
plora de cor.
A cops, el temps
va fent camí,
és un mesquí,
no vol remei.
Entre badalls,
guanya la son,
entre batalls,
venç el qui pot.
Mareta meva
com vaig perdut,
com vaig venut
sense cap treva.
Per la nit, quan l'esperit
sorrut, descansa,
veig com el cos em demana
una copeta d'anís.
El camí del formiguer
no té aturada,
mil formigues, amb deler,
van cap a casa.
Quan la tempesta
duu l'enrenou,
la por em mou
a portar pressa.
Cruspir mel,
sense aturar,
és lluitar
per ser al cel.
Per menjar,
vull estovalles,
cent contalles,
bona llar.
Posaré a les golfes:
la palla, la userda,
deu sacs de garrofes
i la porta oberta.
Llarga conversa
amb la somera
per corriols estrets,
amb lluna plena.
Per a ser estimat:
posar garlandes,
festes i danses,
somnis daurats.
Pare tinc por
de trobar la feina,
amaga les eines
al reclòs del pou.
A cal sabater,
no he trobat els claus
ni peces de cuir
ni res per a fer.
A poqueta nit
no hi haurà fantasmes
ni bruixes ni fades
ni contes al llit.
Afegeix un comentari
