Poemes curts (XXI)
13 Juny, 2019 06:37
Publicat per jjroca,
Poemes curts
He preparat deu mentides
per si vaig a festejar,
en tinc de totes les mides
per si haig d'ensarronar.
La mare em vol casar
amb una veïna dolça,
diu que viurem a la golfa
amb deu estris per cuinar,
no sé si és bona cosa.
Esperant la pluja,
a la plaça estant,
passegen i van
mentre el cel s'enutja,
prompte ploraran.
Estimada marieta:
Si jo fóra un pugó,
tancaria la finestra
del meu regne petitó,
és pensament que m'inquieta.
Al racó del mas,
diu la masovera
que l'aigua està freda
i ningú fa cas,
sembla que es fa vella.
Com et donaria,
reina del meu cor,
la meitat del dia,
un bocí de tot
quan s'acaba el dia.
Com les flors
del meu jardí,
ara, ploren
perquè si,
no hi estan totes.
En el regne del manar,
sempre hi ha qui mana massa,
el meló vol ser carbassa,
hauria de madurar.
Parlaré del vent
quan està per casa,
quan ni vol saber
qui viu a la plaça,
mai està content.
Al carrer de melangies,
els promesos ja no hi són,
van marxar sense alegries,
va fugir el seu amor,
els sobraven massa dies.
Per fer una estrofa,
per encetar un vers,
no cal saber solfa
ni cantar ni res,
amb el ritme sobra.
Al carrer dels menystinguts,
no hi ha força ni roselles,
només queden quatre muts
qui van fent les tombarelles
per si passa algun sabut.
Al bon Déu demano:
un sac de paciència,
és la noble ciència
que em regala l'amo
quan li plau i em deixa.
Si jo fóra mariner
d'aquella barca de vela,
eixiria amb l'estrella
per aplegar el primer
a alguna illa deserta.
El carrer d'enmig
mai demana pressa
ni el porta el desig
a trobar la terra,
és massa eixerit.
Amb les runes del castell,
hauré de fer-me la casa,
així sentiré com passa
el desig d'aplegar a vell,
mai vull deixar cap espasa.
Dies pesats, amb diners,
mai en tinc prou,
massa minso serà el sou
per aplegar al cap del mes,
qui m'ha donat aquest jou?
Aprenent de tot,
em posà a lladrar
per poder trobar
un retall de sol
dintre la ciutat.
Posa ombres
als meus ulls
que, d'esculls,
en tinc de sobres,
forts i eixuts
A la porta
del mai més
el tanoca
ja no hi és,
l'han fet fora.