Dos poemes sense cap i deu pensaments educatius
31 Març, 2009 18:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vida sense cap
Passa, cura, torna el temps,
per camins mai trepitjats,
pobres viuen sense esclat,
els rics lluiten sense estreps.
Caminant d’ un vell país,
entre serres, vora el mar
mireu com passo indecís,
mireu com passo cansat.
Batalles d’ economia,
entre la plana i la vall,
els vilatans dormen massa,
massa poc els de ciutat.
I passo, sense cap pressa,
una vida sense cap,
els benestants ves com ploren,
ploren i no fan pas mal.
Ella neguiteja
He passat pel vell camí,
tot parlant amb la geganta,
la vida sí que m’espanta,
m’espanta menys el morir.
Li he comentat, de passada,
el seguici de la ment,
el voler ser inconscient
per tenir poca paraula.
Ella, murri, neguiteja,
m’apropa l’ enteniment,
em comenta: Queda gent
que, sense ganes, navega!
Pensaments educatius
Fa un any que ho celebro: Un dia van escoltar!
El mestre plorava, no havia repetit ningú.
Les paraules del mestre viatgen a centímetre per setmana.
Són tan intel·ligents que ja no volen treballar.
Ells ja vénen, també voleu que aprenguin?
Feu com el metge, no els deixeu tancar la boca.
Si no aprenen més, és perquè no els cap.
Si la mare diu: El nen es distreu!, no dubteu, té el cap entretingut.
Si us enfadeu, procureu no encertar-ne cap.
Hem arribat a ensenyar sense llum i sense força.
Dos poemes lents i deu epitafis
28 Març, 2009 18:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Marca el rellotge
Marca el rellotge:
Temps de déus,
mai neguitós,
mai impacient.
Passa la busca
el preat camp,
no porta pressa,
córrer no sap.
Marca el rellotge,
un dia llarg,
no vol fermesa,
ni vol pietat.
Miro i malfio
dels meus amics,
ells neden sols,
sense patir.
Marca el rellotge
fins arribar,
tanco la porta,
és punt i a part.
Sento
Sentiré, altra vegada,
el pensament dissortat,
sóc navegant que navega,
sense moure’s un instant.
Les mil empreses guanyades,
una a una, envers la mar,
ara, reposen cansades,
cansades de mai arribar.
Sento el cor meu com batega
tot i la riba mirant,
les veles blanques com volen,
volen, no han de parar.
Sota l’ombra del vell pi,
més amunt del campanar,
sento passar nans i fades,
volen tenir el seu treball.
Ara, m’arriba nou temps,
mireu, el deixo passar,
porto pena a les sabates,
poc em deixen caminar.
Epitafis
Estic guardant el meu temps en una bossa.
La majoria dels veïns no es posen en res.
Tenim sabates noves a preu de cost.
És la millor manera de fer-te pobre.
A la llarga, et passen les ganes de sortir.
He demanat esqueixada per a tres.
Excuseu-me, sóc al cel per un encàrrec.
He somiat que era mort.
Demaneu una altra cervesa per a mi.
Avui, em recolliré d'hora.
El noi
26 Març, 2009 15:11
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El noi: 1) És un aprenent d’home massa jove. 2) Vol joc en una vida que no vol jugar. 3) Intenta fer-se vell sense arribar a ser home. 4) Creu que l’escola és una festa sense convidats. 5) Vol mig cap de gran i l’altre mig de fetus. 6) Estudia per a saber i aprèn per oblidar. 7) Puja de pressa i s’atura on pot. 8) Veu minvar el món i créixer l’infern. 9) Empeny la roda del temps innocentment. 10) No sap que les claus són per tancar portes.
Dos poemes de jardí i deu pensaments divins
25 Març, 2009 06:06
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Les jovenetes
Endins jardí, com juguen elles,
les jovenetes de semblant trist,
ara és hivern, vindrà l’encís,
les trobarà totes soletes.
Veieu els nuvis com han fugit,
camí del mar, sense disfressa,
volen el pa, volen juguesca,
a casa queda només neguit.
El pare vell ni treballar,
només cafè i prendre el sol,
la mare es plany, voldria or,
però la vida ara fa mal.
Les jovenetes miren el cel,
entre vells arbres d’una pineda,
el jardí dorm, només desperta
vestit de flors: un ametller.
Parlen de fe, parlen d’amor,
mentre escolta el rierol,
un conillet, un esquirol
una muntanya sense pastors.
El jardí
El jardí en primavera,
es vesteix de mil colors,
la terra esdevé tendra,
la desperten somiadors.
Ompliran de nou la plaça,
mig deserta a l’ hivern,
vindrà el ric, vindrà l’ocell
tot serà més maco encara.
Les noies sempre a l’aguait,
aniran per totes bandes,
amb vestits empolainades,
amb cara de mil cançons.
Els joves entossudits,
en guanyar a tort i a dret,
el jardí tindrà concert,
d’ocellets de tota mena.
El jardí, en primavera,
mai es cansa de somiar,
mira-te’l, deixa’l anar,
és el rei de casa seva.
Pensaments divins
El cel és una muntanya de pastissos sense colesterol.
És un dimoni enrotllat, ofereix pecats sense demanar rebut.
Déu ha inaugurat una altra facultat de teologia.
Aniria al cel si Sant Pere em fes un duplicat de les claus.
Per la pau celestial, suposo que estem força cansats.
El fred va arribar a l'infern i no el van deixar entrar.
Satanàs, no t'estimo, però podem ser amics.
Satanàs es va posar a la caldera, però va tastar el brou.
Déu meu: He estat dolent i he acabat malalt!
Tots volen que vagi al cel: Què deuen vendre allí?
Dos poemes de drac i deu pensaments educatius
23 Març, 2009 20:35
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Un mal dia
Per les terres solitàries,
corre el drac sense remei,
porta gana a dues galtes,
una dèria al pensament.
Cansat de tantes promeses:
d’herois i homes de bé,
ara, només vol poncelles,
mai enganyen, tenen fe.
Ell els parla del seu regne,
de la fama que ha guanyat,
després, calla, pocs ho saben
que, fa temps, no menja carn.
Tot va ser per un mal dia
que, a consciència, es va afartar,
va estar a les acaballes,
un xic més i el drac se’n va.
Només menja semoleta,
quatre enciams amb mitja col,
els diumenges farinetes,
i, si plau, un sac d’arròs.
Diuen que són poncelles
Tinc les narius cremades,
de tant estar enfurismat,
el senyor com m’ha deixat,
sense menja ni corrandes.
Mai li he demanat fer guitza,
sóc un drac i sóc pacient,
els diumenges vaig a missa,
el dissabte, enteniment!
Si he de menjar, dejuno,
em poso farcit de pa,
empasso tot el que tiren,
mai em queixo de la carn.
Em diuen que són poncelles,
els faria setanta anys,
arriben el darrer dia:
És el dia de pagar!
Així, passo, així suo,
poca cosa hauré de dir:
Un cavaller em fa patir,
es poruc i curt d’espasa!
Pensaments educatius
He posat un control i he hagut de perdre'l.
Ho saben, però, els fa cosa, demostrar-ho.
Conec mares de fills inexplicablement intel·ligents.
Proveu d'entrar a classe volant, ni se n'adonaran.
M'estic explicant la lliçó i me'n recordo.
Algun noi sap que, fins els llibres, tenen lletres a dintre.
Els he deixat un llibre, han passat el matí intentant endollar-lo.
Segueixen venint, tot i que no hi ha rebaixes.
Primera lliçó: Entrar a classe sense perdre's.
En acabar la classe, cal recollir tots els ferits.
Dos poemes econòmics i deu epitafis
21 Març, 2009 15:03
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La nova joguina
La nova joguina s’emporta el vent,
entre les mil ganes d’un viatjar,
no ho aconsegueixo, no me’n vull anar,
mai arribaré a veure’m conscient.
Tenen noves cases els més nous carrers,
surten els fantasmes de cada finestra,
tot s’ha de pagar, tot ho financem,
no perdeu el son, no us mereix la pena.
Així neix el dia, així es desperta,
engega el rellotge la drecera avall,
una empresa nova esdevé nou ball,
queden els fantasmes, em resta una pena.
Ho va dir
El senyor ho va dir d’hora:
Poc em queda per emprar,
he deixat finques i joies,
les ganes del dolç guanyar!
El servent, ves quina pena,
tragina per traginar,
ni té ordi ni verema,
ni repòs a mitja part.
El senyor, murri que murri,
cent empreses de voler,
el servent ni ho podrà ser,
el qui mengi a les festes.
Tot un mag d’economia
endevina el futur,
el present ni gosaria,
no sol viure en l’ensurt.
Epitafis
Procura morir-te en temporada baixa.
He oblidat on era.
Canvio encenedor per tres dents d'or.
No entreu sense casc.
Ni penso en fer vacances.
Endevina on sóc?
Darrerament, no es queixa ningú.
Han desconvocat la vaga.
Suposo que ja ho sabies.
Tinc l'ordre de no xerrar amb ningú.
La violència
20 Març, 2009 09:09
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La violència:
1) Surt al carrer esperant trobar companyia.
2) És la primera passa de la impotència.
3) Vol posar ordre en un món de porucs.
4) Estima la pau darrere la guerra.
5) Sap trobar sempre el pitjor que pot passar.
6) Viu en coves i s’embolcalla en ombres.
7) Només preocupa a les possibles víctimes.
8) És la millor manera de fer sortir els fantasmes.
9) Treballa poc i malament.
10) Sempre trobarà qui l’accepti.
11) És una de les manifestacions divines més entenedores.
12) És l’allunyament més notori de la voluntat i el cervell.
13) Surt quan ja no es pot amagar a les cases.
15) És l’acció per desnivellar dues raons que s’acosten.
16) Acompanya l'home i és a punt per eixir.
17) No coneix el temps i viu entre bones intencions.
18) No li calen paraules per aconseguir objectius.
19) Viu amb mi i em provoca quan vol.
20) És un dels camins per donar-se a conèixer.
Dos poemes de pau i deu pensaments divins
18 Març, 2009 17:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vindrà
Vindrà la pau per la discreta ombra,
omplint camins de signes força estranys,
uns pujaran, altres vindran per terra,
mai diran res, potser ni escoltaran.
Els vells motius rauran entre els més joves,
destriaran futur amb el passat,
en ser-hi tots, seuran i parlaran
del prendre son, del benestar.
Allí estaran, lluitant amb les angoixes
de ser el primer, per recollir la sort,
després vindran, aplegaran les fosques,
seran un més, sense conhort.
Les belles fades
Poseu-me pare, la llum en el camí,
aconseguir volar en eixa terra,
deixar els diners, prendre aquell paradís,
on no hi ha sol, perquè no crema.
Poseu-me pare, el cos en una gerra,
plena de mel, mel de romer,
deixeu-me asseure vora la gran finestra
on s’endevina gaudir, no voler ser.
Poseu-me pare matí a les vesprades,
les dèries noves tancades amb bon pany,
deixeu-me anar a trobar les belles fades,
vull compartir un somni ben estrany.
Pensaments divins
He trobat tres sants que no han aconseguit trona.
He demanat a Déu canviar llamps per efectes especials.
Déu estimava els seus fills, però en té tants.
Satanàs diu: Mai aconsegueixo endevinar el resultat del Barça!
Déu estudia la possibilitat de tornar-se boig.
El cel no es perd perquè no deixa entrar el temps.
Déu m’acosta el cel, sap que em faig vell.
Algunes religions estan posant escales mecàniques per aplegar al cel.
El fidel volia anar al cel sense deixar-se les finques a la terra.
El meu àngel està deprimit, diu que peco poc i mal.
Dos poemes de temps i deu pensaments educatius
16 Març, 2009 21:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El temps
Ben mirat, veieu el temps
a les valls, a la muntanyes,
entre homes, entre banyes,
com s’escampa sense fre.
El bon Déu el va trair,
del gran cel foragitar,
ara corre aquí i allà,
sense pressa per eixir.
És el temps dels desvalguts,
dels pobres amb sa misèria,
dels que vénen de la guerra,
amb la creu d’haver perdut.
El vell missatger
La jove noia delera,
asseguda en el vell banc,
el príncep com l'ha deixat,
és un príncep prou tronera.
Van quedar per a l’albada,
anar- se’n a la ciutat,
ella estima el festejar,
ell no vol aquesta festa.
Han aplegat les albades,
ha vingut el primer tren,
ara vénen cares llargues,
ella espera, ell ho hi és.
Ha passat sobre el núvol
el vell missatger del temps,
sense pressa, veu la noia,
veu la noia i no fa res.
Pensaments educatius
Necessitem taules de mestres, hàbilment protegides.
Un mestre que no plora és que no sap on és.
Treballem amb el millor que ens poden oferir.
No tingueu por d’entrar a classe, els dimonis ni gosen.
No em fan por els nens, em fan por els seus principis.
Tinc massa son per no veure fantasmes.
Han vingut els lladres, no he trobat a faltar: Nens ni llibres.
La classe transcorre i el sol no s’espanta.
Ells m’entenen, però volen que lligui els caps.
La lliçó era difícil, he hagut d’emprar embuts.
Dos poemes de Sant Jordi i deu epitafis
14 Març, 2009 07:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Drac
Sense atura, corre el drac,
castigant tota la plana,
mitja vall i la muntanya
que l’acull per descansar.
Va cercant una promesa,
per la dèria de menjar,
està tip d'endrapar pedres,
algun cap de vell bestiar.
Els homes mai el coneixen,
potser mai el comprendran,
només vol un poc de cel:
El sentir-se estimat!
Sant Jordi
Tens, en el rostre, la mirada
perduda del cavaller,
aprendre a no voler ser,
el lluitar sense esperança.
Només et cridarà el rei,
els servents de la contrada,
quan arribi la gran por,
guarnida amb la basarda.
Llavors, tu vindràs, ho saps
per deslliurar-los encara,
mai aprendran a ser ells:
Els herois de la diada!
Epitafis
No tinc ni per al taxi.
Estic tip de menjar fred.
Si us dono una hora, quant em pagueu?
Fa dies que em busco les aixelles.
El metge era bo, va fallar la medicina.
He arribat a una conclusió: He perdut!
Procura morir-te pel matí, a la tarda està tot tancat.
Aniria al cel, però no tinc el certificat de defunció.
A la butxaca de la dreta, encara porto el bitllet de l'avió.
Venc taüt amb banda ampla.