Dos poemes de jardí i deu pensaments divins

25 Març, 2009 06:06
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Les jovenetes

 

Endins jardí, com juguen elles,

les jovenetes de semblant trist,

ara és hivern, vindrà l’encís,

les trobarà totes soletes.

Veieu els nuvis com han fugit,

camí del mar, sense disfressa,

volen el pa, volen juguesca,

a casa queda només neguit.

El pare vell ni treballar,

només cafè i prendre el sol,

la mare es plany, voldria or,

però la vida ara fa mal.

Les jovenetes miren el cel,

entre vells arbres d’una pineda,

el jardí dorm, només desperta

vestit de flors: un ametller.

Parlen de fe, parlen d’amor,

mentre escolta el rierol,

un conillet, un esquirol

una muntanya sense pastors.

 

El jardí

 

El jardí en primavera,

es vesteix de mil colors,

la terra esdevé tendra,

la desperten somiadors.

Ompliran de nou la plaça,

mig deserta a l’ hivern,

vindrà el ric, vindrà l’ocell

tot serà més maco encara.

Les noies sempre a l’aguait,

aniran per totes bandes,

amb vestits empolainades,

amb cara de mil cançons.

Els joves entossudits,

en guanyar a tort i a dret,

el jardí tindrà concert,

d’ocellets de tota mena.

El jardí, en primavera,

mai es cansa de somiar,

mira-te’l, deixa’l anar,

és el rei de casa seva.  

 

Pensaments divins

 

El cel és una muntanya de pastissos sense colesterol.

És un dimoni enrotllat, ofereix pecats sense demanar rebut.

Déu ha inaugurat una altra facultat de teologia.

Aniria al cel si Sant Pere em fes un duplicat de les claus.

Per la pau celestial, suposo que estem força cansats.

El fred va arribar a l'infern i no el van deixar entrar.

Satanàs, no t'estimo, però podem ser amics.

Satanàs es va posar a la caldera, però va tastar el brou.

Déu meu: He estat dolent i he acabat malalt!

Tots volen que vagi al cel: Què deuen vendre allí? 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs