Un mal dia                                               

Per les terres solitàries,

corre el drac sense remei,

porta gana a dues galtes,

una dèria al pensament.

Cansat de tantes promeses:

d’herois i homes de bé,

ara, només vol poncelles,

mai enganyen, tenen fe.

Ell els parla del seu regne,

de la fama que ha guanyat,

després, calla, pocs ho saben

que, fa temps, no menja carn.

Tot va ser per un mal dia

que, a consciència, es va afartar,

va estar a les acaballes,

un xic més i el drac se’n va.

Només menja semoleta,

quatre enciams amb mitja col,

els diumenges farinetes,

i, si plau, un sac d’arròs.

Diuen que són poncelles

Tinc les narius cremades,

de tant estar enfurismat,

el senyor com m’ha deixat,

sense menja ni corrandes.

Mai li he demanat fer guitza,

sóc un drac i sóc pacient,

els diumenges vaig a missa,

el dissabte, enteniment!

Si he de menjar, dejuno,

em poso farcit de pa,

empasso tot el que tiren,

mai em queixo de la carn.

Em diuen que són poncelles,

els faria setanta anys,

arriben el darrer dia:

És el dia de pagar!

Així, passo, així suo,

poca cosa hauré de dir:

Un cavaller em fa patir,

es poruc i curt d’espasa!

Pensaments educatius

He posat un control i he hagut de perdre'l.

Ho saben, però, els fa cosa, demostrar-ho.

Conec mares de fills inexplicablement intel·ligents.

Proveu d'entrar a classe volant, ni se n'adonaran.

M'estic explicant la lliçó i me'n recordo.

Algun noi sap que, fins els llibres, tenen lletres a dintre.

Els he deixat un llibre, han passat el matí intentant endollar-lo.

Segueixen venint, tot i que no hi ha rebaixes.

Primera lliçó: Entrar a classe sense perdre's.

En acabar la classe, cal recollir tots els ferits.