Un poema de Sant Jordi

08 Març, 2009 16:11
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Sant Jordi

 

Es lleva la plana,

airosa, imponent,

els pagesos criden,

desperten el rei.

El drac com s’atansa,

porta el devessall

ni lluites l’aturen,

només el menjar.

El rei va de pressa,

en surt del palau,

proposa la guerra,

oblida la pau.

La plaça ja s’omple

de servents porucs,

els soldats tremolen,

cerquen l’aixopluc.

Tot d’una, amb un crit,

convoquen consell,

la fera és afora,

no tenen més temps.

Com d’altres vegades,

faran el sorteig,

preguen les poncelles,

porten el seu prec.

De sobte, el silenci

creix en un instant,

la bella princesa

vol participar.

Apleguen les queixes,

arriba el retret:

Mai ha de ser ella,

és filla d’un rei!

La noble deessa

ni escolta ni creu,

vol el xic de sort,

la sort o l’infern.

Princesa estimada,

filla del gran rei,

troba la basarda,

no hi haurà remei.

Sense cap paraula,

amb el cap ben cot,

estima el seu pare,

arriba la mort.

El drac com demana

la preada carn,

carn del tot rosada,

vestida de blanc.

S’obre la gran porta,

surten sis soldats,

porten la princesa,

quatre van plorant.

Lligada en figuera,

massa vella i gran,

poncella demana:

Acosta’t gran drac!

Els merlets com s’omplen

de mil ciutadans,

volen un miracle:

Guanyar i oblidar!

De sobte, s’acosta,

gran núvol de pols,

un cavall, la llança

un home, un casc.

El drac enfilant-se

per pujols de gust,

sent la cavalcada,

un crit i l’ensurt.

Aplega la llança,

cavall, cavaller,

crits d’esgarrifança:

On va aquest guerrer?

Deixa la princesa,

com li vull la sang,

llença flamarada,

menjarà cavall.

Guerrer com s’apropa,

es cenyeix el casc,

premerà la llança,

es llença al combat.

Passa massa estona

sense mitja part,

cavaller, batalla,

com creix el mal drac.

Quan ja tot semblava

anar al daltabaix,

la llançada encerta,

reconeix la carn.

El drac com s’encén,

crema tot el camp,

el cavall renilla,

cau en el combat.

El gran cavaller,

mullat i sagnant,

engega, amb l’espasa,

ferides i talls.

El drac esbufega,

es dobla i s’asseu,

arrenca en un plor,

 mireu: S’ha fet vell!

Lliurada poncella,

cansat cavaller,

desfeta la fera,

acut riu de gent.

L’espasa a la beina,

feliç el gran rei,

el drac esberlat,

on raus, cavaller?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs