Dos poemes sense cap i deu pensaments educatius
31 Març, 2009 18:20
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vida sense cap
Passa, cura, torna el temps,
per camins mai trepitjats,
pobres viuen sense esclat,
els rics lluiten sense estreps.
Caminant d’ un vell país,
entre serres, vora el mar
mireu com passo indecís,
mireu com passo cansat.
Batalles d’ economia,
entre la plana i la vall,
els vilatans dormen massa,
massa poc els de ciutat.
I passo, sense cap pressa,
una vida sense cap,
els benestants ves com ploren,
ploren i no fan pas mal.
Ella neguiteja
He passat pel vell camí,
tot parlant amb la geganta,
la vida sí que m’espanta,
m’espanta menys el morir.
Li he comentat, de passada,
el seguici de la ment,
el voler ser inconscient
per tenir poca paraula.
Ella, murri, neguiteja,
m’apropa l’ enteniment,
em comenta: Queda gent
que, sense ganes, navega!
Pensaments educatius
Fa un any que ho celebro: Un dia van escoltar!
El mestre plorava, no havia repetit ningú.
Les paraules del mestre viatgen a centímetre per setmana.
Són tan intel·ligents que ja no volen treballar.
Ells ja vénen, també voleu que aprenguin?
Feu com el metge, no els deixeu tancar la boca.
Si no aprenen més, és perquè no els cap.
Si la mare diu: El nen es distreu!, no dubteu, té el cap entretingut.
Si us enfadeu, procureu no encertar-ne cap.
Hem arribat a ensenyar sense llum i sense força.