Dos poemes de pau i deu pensaments divins
18 Març, 2009 17:34
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vindrà
Vindrà la pau per la discreta ombra,
omplint camins de signes força estranys,
uns pujaran, altres vindran per terra,
mai diran res, potser ni escoltaran.
Els vells motius rauran entre els més joves,
destriaran futur amb el passat,
en ser-hi tots, seuran i parlaran
del prendre son, del benestar.
Allí estaran, lluitant amb les angoixes
de ser el primer, per recollir la sort,
després vindran, aplegaran les fosques,
seran un més, sense conhort.
Les belles fades
Poseu-me pare, la llum en el camí,
aconseguir volar en eixa terra,
deixar els diners, prendre aquell paradís,
on no hi ha sol, perquè no crema.
Poseu-me pare, el cos en una gerra,
plena de mel, mel de romer,
deixeu-me asseure vora la gran finestra
on s’endevina gaudir, no voler ser.
Poseu-me pare matí a les vesprades,
les dèries noves tancades amb bon pany,
deixeu-me anar a trobar les belles fades,
vull compartir un somni ben estrany.
Pensaments divins
He trobat tres sants que no han aconseguit trona.
He demanat a Déu canviar llamps per efectes especials.
Déu estimava els seus fills, però en té tants.
Satanàs diu: Mai aconsegueixo endevinar el resultat del Barça!
Déu estudia la possibilitat de tornar-se boig.
El cel no es perd perquè no deixa entrar el temps.
Déu m’acosta el cel, sap que em faig vell.
Algunes religions estan posant escales mecàniques per aplegar al cel.
El fidel volia anar al cel sense deixar-se les finques a la terra.
El meu àngel està deprimit, diu que peco poc i mal.