Dos poemes de Parca i deu epitafis
03 Març, 2009 11:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sento venir
Sento venir l'amiga
pel carrer dels desvalguts,
visc al poble dels falduts
i feinejo cada dia.
Ella es posa cada vespre
al damunt del vell Montsià,
guarnida d'un riure estrany,
somia que no vol ésser.
Està tipa d'anar sempre
a la casa del record
i deixar, per tota sort,
un sospir: esdevé feble.
Sento venir l'amiga,
com la saludo amb amor,
no vesteixo avui de por
puix tinc pena i tinc ferida.
Passarà pel carrer estret,
s'allunyarà per la foia,
tots plegats, tindrem la joia:
voler viure un xic de temps.
La Parca
La Parca camina dreta,
a la casa ha d'arribar,
duu la gana sempre oberta
i, recança, en el seu pas.
Els homes els troba d'hora
sempre a punt per donar el salt,
les dones sempre rondinen
i procuren fer més tard.
La Parca empeny la porta
i, tot muda i treballant,
els minyons vol tornar orfes,
emplenar amb malvestats.
La Parca mira i enfila
carrer amunt sense aturar,
ara em quedo ple de por,
ben farcit de trontollar,
mireu-me: Només sóc home
sense ganes de marxar!
Epitafis
Cinc minuts més i tinc hora lliure.
Em penso que he deixat l'olla al foc.
Ja ho sabia que em tallarien el corrent.
Les darreres notícies afirmen que em trobo millor.
Auxili !!
Porto setmanes sense fer-me les ungles.
El tresor és sota un muntet d'ossos.
Ara crec amb la dietètica.
Necessitem un per jugar a les cartes.
Quan deia: Em moro!, no l'enganyava.