Dos poemes de temps i deu pensaments educatius
16 Març, 2009 21:25
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El temps
Ben mirat, veieu el temps
a les valls, a la muntanyes,
entre homes, entre banyes,
com s’escampa sense fre.
El bon Déu el va trair,
del gran cel foragitar,
ara corre aquí i allà,
sense pressa per eixir.
És el temps dels desvalguts,
dels pobres amb sa misèria,
dels que vénen de la guerra,
amb la creu d’haver perdut.
El vell missatger
La jove noia delera,
asseguda en el vell banc,
el príncep com l'ha deixat,
és un príncep prou tronera.
Van quedar per a l’albada,
anar- se’n a la ciutat,
ella estima el festejar,
ell no vol aquesta festa.
Han aplegat les albades,
ha vingut el primer tren,
ara vénen cares llargues,
ella espera, ell ho hi és.
Ha passat sobre el núvol
el vell missatger del temps,
sense pressa, veu la noia,
veu la noia i no fa res.
Pensaments educatius
Necessitem taules de mestres, hàbilment protegides.
Un mestre que no plora és que no sap on és.
Treballem amb el millor que ens poden oferir.
No tingueu por d’entrar a classe, els dimonis ni gosen.
No em fan por els nens, em fan por els seus principis.
Tinc massa son per no veure fantasmes.
Han vingut els lladres, no he trobat a faltar: Nens ni llibres.
La classe transcorre i el sol no s’espanta.
Ells m’entenen, però volen que lligui els caps.
La lliçó era difícil, he hagut d’emprar embuts.