Dos poemes de Sant Jordi i deu epitafis
14 Març, 2009 07:10
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Drac
Sense atura, corre el drac,
castigant tota la plana,
mitja vall i la muntanya
que l’acull per descansar.
Va cercant una promesa,
per la dèria de menjar,
està tip d'endrapar pedres,
algun cap de vell bestiar.
Els homes mai el coneixen,
potser mai el comprendran,
només vol un poc de cel:
El sentir-se estimat!
Sant Jordi
Tens, en el rostre, la mirada
perduda del cavaller,
aprendre a no voler ser,
el lluitar sense esperança.
Només et cridarà el rei,
els servents de la contrada,
quan arribi la gran por,
guarnida amb la basarda.
Llavors, tu vindràs, ho saps
per deslliurar-los encara,
mai aprendran a ser ells:
Els herois de la diada!
Epitafis
No tinc ni per al taxi.
Estic tip de menjar fred.
Si us dono una hora, quant em pagueu?
Fa dies que em busco les aixelles.
El metge era bo, va fallar la medicina.
He arribat a una conclusió: He perdut!
Procura morir-te pel matí, a la tarda està tot tancat.
Aniria al cel, però no tinc el certificat de defunció.
A la butxaca de la dreta, encara porto el bitllet de l'avió.
Venc taüt amb banda ampla.