Dos poemes temptats i deu pensaments educatius

05 Març, 2009 16:00
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Mai

 

Mai ningú havia dit

que el dimoni fes disfressa

i portes, sota la capa,

dèries de joia i de pit.

A l'home, que és desvalgut,

li mostra, sense cap pressa,

el cos blanc d'una deessa

superb, curt de vestit.

A la dona, que s'afanya 

perquè vol cercar l'amor,

li posa llum i color

en un jovent que la prega.

Mai ningú havia dit

que el dimoni fes la rosca,

es tornés fatal serpent

tot i oblidant la promesa.

 

Temptació

 

És una nit de juliol,

fa calor, és tou el llit 

i, per acabar la sessió,

un dimoni em fa bullir.

Em presenta a la cambra

la més dura temptació,

va vestida de poncella,

es despulla a poc a poc.

Així es va fent la injustícia,

així es presenta el pecat,

la noia és maca, preciosa

i, cap a mi, es va acostant,

estic sol, el cor batega,

ja no sé com reaccionar.

Entre la llum i la boira,

m'encomano, faig el fort,

tot seguit, com em desperto

dolorit i galta-roig.

 

Pensaments educatius

 

Estic convençut que dos més dos, gairebé mai, són cinc.

És tan complicat fer feliços els alumnes, que és millor no provar-ho.

Com pot ser intel·ligent un ordinador si va a puntades de peu.

Un cop ensenyada la o amb un canut, què més es pot explicar?

Si surten mal preparats, llenceu el motlle.

Una setmana hauria de ser la distància màxima entre dues intencions.

Deixeu dormir les feres, tenen gàbia petita.

No tinc tanta saviesa per omplir tants caps.

Viuran en països lliures, degudament manipulats. 

Els polítics van un dia a l'escola i ja ho saben tot. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs