Dos poemes interessats i deu epitafis
12 Febrer, 2009 15:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Hem après?
Hem après, potser,
que la lluerna vola,
el riu ressec gemega
o quan la dona plora?
Tot i així, què hem sabut?,
si tot l'entorn és boirina,
uns es cansen per fer obra,
quan comença, esdevé runa.
Som vells fruits: es recullen
i s'escampen per la terra,
ara serem segadors,
però abans estàvem herba.
Si avancem un xic encara,
allunyem el sofriment,
es precisa qui colpegi,
un qui rep, necessitem.
Aprenem avui i ara:
Trepitjar, trepitjar fort;
creure, per sempre amb la sort,
engegar costum i fada.
S'ha de pecar de valent,
innocentment penedir-se,
per sortir-se'n de l'infern,
per donar pau i proïsme.
Emmalaltir de bon grat,
produint, puix és civisme,
no deixar suor perduda
sense obtenir benefici.
La noia
I la noia, que s'allunya,
ara és bruna, ara és rossa
i, encara que grassoneta, com s'afina
en els ulls del seu voler.
Duu una brusa de batista,
una falda acampanada,
un neguit a la mirada,
el remuc que fa un xisclet.
Ara passa, tota sola,
carrer avant, per la murada,
trontollant per la vorera
perquè cerca el seu promès.
Sóc finestra tafanera
que, ben sola, passa el temps,
en sentir-la, com trascola,
com l'envejo, em corprenc.
Epitafis
Entreu amb el carnet a la boca.
Zona desidiosa.
Descansi amb pau: Je, je!
He decidit no ser-hi.
No patiu, ja m'estic acostumant.
Només penso amb els teus ossets.
Estic completament d'acord amb tu.
Si vols, no discutirem més!
He anat a explicar-li al metge.
Senyor jutge: Sóc aquí contra la meva voluntat!