Dos poemes de pujada i deu epitafis

21 Febrer, 2009 18:47
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Cal somiar

 

Quan puges pel camí amunt,

en un hivern que refreda,

et trobes, amb una cleda,

una mena de ferum.

Et porten, les passes noves,

cap al cim del pujolet,

et notes més satisfet 

en sentir homes i dones.

Carretera de Godall,

es dibuixa a la muntanya,

mentre uns li donen canya,

altres li farem poc tall.

Anem pocs a fer-ne un pas

per solejar-nos la cara 

i recontar-nos, encara,

històries d'avantpassats.

Somiar, somiar, cal somiar

en uns vilars eixerits

on llauraven els amics

i tot era treballar.

Però, quan el sol se'n va

a dormir prop del castell,

un ja va sentint-se vell,

el camí vol davallar.

 

Carrer amunt

 

Carrer amunt pugen les ombres

entre uns fanals fredolics,

em persegueixen angoixes

mig descloses i embolics.

Mentre pugen i ballen,

al so d'aquell ball antic,

unes finestres grinyolen,

unes portes fan xerrics.

Ombres de totes les hores,

hores de basarda i plany,

com una escuma les fosques

van emplenant els batalls.

I van passant les cingleres,

van travessant tots els camps,

a cops desfets de campana 

amunt i avall van vessant.

Llencen petons ferotges,

llencen riures copsats,

entre una passa i una altra

van cap al cim gemegant.

Entre unes cases tapades,

un formigueig lluminós,

una fusta fort colpeja,

ens farà trontollar el cor.

 

Epitafis

 

Ho sento, no respondré cap e-mail.

Estic content, m'han posat amb els musics.

Sóc aquí perquè m'han desterrat.

Avui m'he llevat neguitós.

Si vols, t'ajudo a fer memòria.

Una mica més i caic del taüt.

Em permet treure el cap?

Necessito un ciri, ja l'encendré jo.

Per molt que ho demanis, no signaré.

No dono dades personals. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: