Dos poemes quaresmals i deu epitafis
06 Abril, 2009 19:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Primera pedra
Un cop passades les portes
de la gran Jerusalem,
encetades les cent palmes,
comença llur sofriment.
Dotze apòstols el segueixen,
tots volen ser part del Rei,
un, qui anomenen Judes,
cerca alhora força i fe.
En Jesús arriba al temple,
el més maco, el més bell,
allí, portarà doctrina,
allí, encendrà la llei.
El negoci ben muntat,
entre colomes i bes,
anirà al daltabaix,
primera pedra que sent.
L’hora fosca
Enmig del temple gloriós,
obra del fill de David,
Jesús pregona doctrina,
envoltat pels enemics.
Uns volen fer-lo Senyor,
enmig rierades de sang,
altres volen un sermó
que els pugui esvalotar.
Jesús comença el camí,
sense pressa d’arribar,
però la Pasqua s’acosta,
més ha de córrer el finar.
I Judes, qui ja tremola,
perquè el futur no veu clar,
vol posar a prova el seu Amo,
tot pensant que triomfarà.
Un Dijous, a l’hora fosca,
deixa els amics i el sopar,
i demana fer juguesca,
ell, qui vol sempre guanyar.
Epitafis
No em facis riure!
Tinc problemes de transport.
El cor es va aturar, on anava?
Tinc por de fer un esternut.
Apropa't, et vull dir una cosa!
Si vénen els mossos, feu-me un crit!
Tinc prohibit sortir sense fanal.
He demanat excedència de vida.
Només em queda fer una assegurança d'ossos.
Us he dit que no vendré la sitja.